{"nom":"Patrimoni cultural","machinename":"patrimonicultural","descripcio":"Patrimoni cultural","entitats":1,"datasets":[{"nom":"Patrimoni cultural","machinename":"patrimoni_cultural","descripcio":"Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.","paraules_clau":["mapes patrimoni cultural"],"llicencia":"https:\/\/creativecommons.org\/licenses\/by\/4.0\/deed.ca","freq_actualitzacio":7,"sector":["cultura-ocio","educacion","turismo"],"tema":["turism","cultura","educacio"],"responsable":"Diputació de Barcelona","idioma":"Català","home_page":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/","referencies":[{"url":null,"nom":null}],"tipus":"patrimonicultural","estat":"public","creacio":"2020-04-27 10:20:16","modificacio":"2026-11-14 12:53:34","entitats":1,"elements":[{"id":"68183","titol":"Casa A. Panyella","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-a-panyella","bibliografia":"COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006)","centuria":"XX","notes_conservacio":"El Pla Especial determina que cal conservar estrictament la façana.","descripcio":"Edifici d'habitatges construït entre mitgeres i estructurat en alçat en planta baixa i un pis, d'un estil indeterminat, probablement de l'etapa post modernista. La seva característica rau en el contrast de textures dels paraments, on s'utilitza la pedra desbastada a la zona de sòcol, el revestiment amb arrebossat senzill pintat de blanc a la resta de façana, i en els emmarcaments de totes les obertures s'utilitza el recurs dels emmarcaments fets a base d'obra de maó vist. A més, disposa d'un balcó central a la planta pis, amb llosa de pedra i barana de ferro de forja amb elements decoratius al centre. Les obertures de la planta baixa disposen de les llindes en forma d'arc escarser, mentre que a les de la planta pis s'utilitza l'arc de mig punt. Corona la façana una cornisa contínua de força volada, decorada amb permòdols, imitant caps de bigues i decorada amb ceràmica.","codi_element":"08270-305","ubicacio":"c\/ Sant Sebastià, 3","historia":"L'autor de l'edifici, l'arquitecte Josep Mª Martino i Arroyo (1881-1957), és un dels arquitectes que més ha treballat a Sitges, destacant en la seva producció nombroses cases unifamiliars aïllades de la urbanització de Terramar, així com edificis entre mitgeres. Cal mencionar especialment els projectes de l'edifici de Correus, l'Escorxador i l'ampliació del Casino Prado. Se'l considera un dels màxims exponents de l'arquitectura noucentista sitgetana.","coordenades":"41.2377600,1.8119000","utm_x":"400438","utm_y":"4565832","any":"1924","rel_municipis":"08270","municipi_nom":"Sitges","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08270\/68183-foto-08270-305-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08270\/68183-foto-08270-305-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08270\/68183-foto-08270-305-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Noucentisme|Contemporani|Modernisme","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-29 00:00:00","autor_fitxa":"Núria Nolasco Azuaga","autor_element":"Josep Mª Martino i Arroyo (1881-1957)","observacions":"Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. Forma part del Conjunt 20, integrat per cases de caràcter popular i algun exemple de residència estiuenca noucentista com, precisament, aquesta obra de Josep Mª Martino.","codi_estil":"106|98|105","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]}]}]}