<result>
<nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimonicultural</machinename>
<descripcio>Patrimoni cultural</descripcio>
<entitats>1</entitats>
<datasets><dataset><nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimoni_cultural</machinename>
<descripcio>Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.</descripcio>
<paraules_clau>
<item>
mapes patrimoni cultural</item>
</paraules_clau>
<llicencia>https://creativecommons.org/licenses/by/4.0/deed.ca</llicencia>
<freq_actualitzacio>7</freq_actualitzacio>
<sector>
<item>
cultura-ocio</item>
<item>
educacion</item>
<item>
turismo</item>
</sector>
<tema>
<item>
turism</item>
<item>
cultura</item>
<item>
educacio</item>
</tema>
<responsable>Diputació de Barcelona</responsable>
<idioma>Català</idioma>
<home_page>https://patrimonicultural.diba.cat/</home_page>
<referencies>
<item><url></url>
<nom></nom>
</item></referencies>
<tipus>patrimonicultural</tipus>
<estat>public</estat>
<creacio>2020-04-27 10:20:16</creacio>
<modificacio>2026-11-07 18:15:18</modificacio>
<entitats>1</entitats>
<elements>
<item>
<_id>6aef5be5e1242dd71009ba6b</_id>
<id>68273</id>
<titol>Casa Andreu</titol>
<url>https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-andreu</url>
<bibliografia><![CDATA[&lt;p&gt;COLL, I. (1979) &apos;L&apos;obra sitgetana de Gaietà Buigas i Monravà&apos; a Butlletí del Grup d&apos; Estudis Sitgetans, nº 12. Sitges. COLL, I. (2001) &apos;Arquitectura de Sitges. 1800-1930&apos;. Sitges. DDAA (1990) &apos;Americanos. Indianos. Arquitectura i urbanisme al Garraf, Penedès i Tarragonès (Baix Gaià). Segles XVIII-XX&apos;. Vilanova i la Geltrú. MONTE, M.A. (1986) Inventari del Patrimoni Arquitectònic (IPA) 11926 Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006)&lt;/p&gt; ]]></bibliografia>
<centuria>XX</centuria>
<notes_conservacio>La normativa del Pla Especial obliga al manteniment del volum construït i a la restauració de les façanes; també recomana la millora del jardí.</notes_conservacio>
<descripcio><![CDATA[&lt;p&gt;Edifici situat entre mitgeres, malgrat que originàriament es va construir com una finca aïllada, i que consta d&apos;un alçat de tres plantes (pb + 1p + golfes). Està conformat per tres cossos, els laterals més avançats que el central. La porta d&apos;accés se situa en el cos principal i està precedida per un vestíbul que disposa d&apos;un gran arc escarser i que suporta una terrassa situada en el primer pis, que disposa d&apos;una barana de pedra decorada amb quadrifolis emmarcats en formes romboïdals. Les cobertes de l&apos;edifici són de doble vessant, essent la del cos central perpendicular a les altres dues i, per tant, paral·lela a la línia de façana; té el carener decorat. La major part de les obertures són rectangulars, llevat de les de la planta baixa que presenten forma de &apos;finestra creuera&apos;, i d&apos;alguna de les finestres que se situen a les golfes que són d&apos;arc de mig punt. En general, les solucions constructives aplicades per l&apos;arquitecte autor del projecte deriven del neogòtic anglès, si bé a Catalunya aquestes fórmules són més freqüents en edificis públics, hospitals, etcètera; que no en residències privades.&lt;/p&gt; ]]></descripcio>
<codi_element>08270-395</codi_element>
<ubicacio>c/ Santiago Rusiñol, 25</ubicacio>
<historia><![CDATA[&lt;p&gt;Josep Ferrer i Torralbas (1848-1919) és un dels anomenats &apos;americanos&apos; que van fer fortuna amb els negocis colonials i, posteriorment, es construïren grans residències en la seva vila natal. A Santiago de Cuba va adquirir explotacions mineres i fou representant de la companyia &apos;Cuban Manganese&apos; a l&apos;Exposició Universal de Barcelona de 1888. L&apos;autor de l&apos;edifici, Gaietà Buïgas i Monravà (1851-1919), destaca com a guanyador del concurs per a la construcció del monument a Cristòfor Colom inaugurat a Barcelona amb motiu de l&apos;Exposició Universal de 1888. Va realitzar part de la seva obra a llatinoamèrica i també va exercir com a arquitecte municipal de Sitges. Entre les seves obres sitgetanes destaca, precisament, Villa Anita i també Can Virella i Can Blai.&lt;/p&gt; ]]></historia>
<coordenades>41.2374400,1.8112300</coordenades>
<utm_x>400381</utm_x>
<utm_y>4565797</utm_y>
<any>1900</any>
<rel_municipis>08270</rel_municipis>
<municipi_nom>Sitges</municipi_nom>
<tipus_acces>Fàcil</tipus_acces>
<estat_conservacio>Bo</estat_conservacio>
<images><value>https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68273-68273-foto-08270-395-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68273-foto-08270-395-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68273-68273-foto-08270-395-3.jpg</value>
</images>
<proteccio>Legal</proteccio>
<estil>Eclecticisme|Contemporani</estil>
<ambit>Patrimoni immoble</ambit>
<tipologia>Edifici</tipologia>
<titularitat>Privada</titularitat>
<us_actual>Residencial</us_actual>
<inspire_tipus></inspire_tipus>
<inspire_subtipus></inspire_subtipus>
<inspire_atribut><value>Inexistent</value>
</inspire_atribut>
<data_modificació>2023-01-17 00:00:00</data_modificació>
<autor_fitxa>Núria Nolasco Azuaga</autor_fitxa>
<autor_element>Gaietà Buïgas i Monravà (1851-1919)</autor_element>
<observacions>Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció II. La finca està catalogada com una construcció de tipus C.</observacions>
<codi_estil>102|98</codi_estil>
<codi_tipologia>45</codi_tipologia>
<codi_tipo_sitmun>1.1</codi_tipo_sitmun>
<proteccio_id>2484</proteccio_id>
<rel_comarca><value>17</value>
</rel_comarca>
<_lastChange>2026-11-07 18:12:05</_lastChange>
</item>
</elements>
</dataset></datasets></result>
