<result>
<nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimonicultural</machinename>
<descripcio>Patrimoni cultural</descripcio>
<entitats>1</entitats>
<datasets><dataset><nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimoni_cultural</machinename>
<descripcio>Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.</descripcio>
<paraules_clau>
<item>
mapes patrimoni cultural</item>
</paraules_clau>
<llicencia>https://creativecommons.org/licenses/by/4.0/deed.ca</llicencia>
<freq_actualitzacio>7</freq_actualitzacio>
<sector>
<item>
cultura-ocio</item>
<item>
educacion</item>
<item>
turismo</item>
</sector>
<tema>
<item>
turism</item>
<item>
cultura</item>
<item>
educacio</item>
</tema>
<responsable>Diputació de Barcelona</responsable>
<idioma>Català</idioma>
<home_page>https://patrimonicultural.diba.cat/</home_page>
<referencies>
<item><url></url>
<nom></nom>
</item></referencies>
<tipus>patrimonicultural</tipus>
<estat>public</estat>
<creacio>2020-04-27 10:20:16</creacio>
<modificacio>2026-11-07 18:15:18</modificacio>
<entitats>1</entitats>
<elements>
<item>
<_id>6aef5be6e1242dd71009ba86</_id>
<id>68301</id>
<titol>Escorxador</titol>
<url>https://patrimonicultural.diba.cat/element/escorxador-5</url>
<bibliografia><![CDATA[COLL, I. (2001) &apos;Arquitectura de Sitges. 1800-1930&apos;. Sitges. Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006)]]></bibliografia>
<centuria>XX</centuria>
<notes_conservacio><![CDATA[La normativa del Pla Especial contempla el manteniment del volum construït, de la tanca que l&apos;envolta i de l&apos;espai immediat a l&apos;edifici]]></notes_conservacio>
<descripcio><![CDATA[Es tracta de l&apos;antic escorxador avui dia reutilitzat com a dependències municipals. És un edifici aïllat, de planta basilical amb un porxo davanter, que ocupa gairebé la totalitat de l&apos;amplada de la façana. Constructivament parlant, l&apos;edifici s&apos;assenta sobre una zona de sòcol de carreus de pedra disposats com si es tractés d&apos;un paredat comú. Els elements estructurals de suport estan fets de maó vist, la qual cosa contrasta amb la resta de murs que disposen d&apos;un revestiment senzill d&apos;arrebossat simple pintat de color blanc. És a dir, s&apos;estableix així una bicromia que dóna caràcter al conjunt. El porxo davanter se sustenta gràcies a quatre pilars de maó i dues pilastres adossades a la façana; dits pilars disposen de base i una línia d&apos;imposta (també de maó) d&apos;on arrenquen uns arcs escarsers que suporten la coberta a una sola vessant, feta de teules i amb un ràfec mixt, és a dir, combina filades de maó de cantell amb filades de teules. Només disposa de dos accessos a l&apos;interior, el primer situat dins zona de porxos i el segon a la façana contrària, tot seguint l&apos;eix longitudinal de l&apos;edifici. Dites portes són senzilles, amb una llinda en forma d&apos;arc escarser formada per maons col·locats al sardinell; els brancals no hi són indicats amb cap tipus de material diferenciador. El mateix succeeix a les façanes laterals, les quals disposen de vuit finestres cadascuna de les mateixes característiques que les descrites a les portes, entre les quals s&apos;organitzen uns pilars de maó estructurant l&apos;espai en vuit trams. En el frontis i damunt del porxo se situen tres finestres parelles esglaonades, aquestes sí, amb brancals, llindes i ampits de maó, tot emmarcant-les. Damunt d&apos;aquestes finestres hi ha un plafó ceràmic emmarcat amb la següent inscripció &apos;ESCORXADOR / MAIG 1925&apos;. L&apos;espai central que sobresurt en alçat corresponent al cos central de la planta basilical, està envoltada de finestres que il·luminen l&apos;interior, en concret tres per a cada tram de l&apos;edifici. Són uns elements senzills (brancals, llindes i ampits rectes sense cap tipus d&apos;element decoratiu) però que acompleixen la doble funció d&apos;il·luminar i ventilar l&apos;interior. A la façana posterior es disposa una passera que comunica un edifici de nova planta amb l&apos;antic escorxador mitjançant una porta situada damunt de la situada a la planta baixa descrita amb anterioritat.]]></descripcio>
<codi_element>08270-423</codi_element>
<ubicacio>c/ Joan Maragall, 36- c/ 11 de setembre, 15-17</ubicacio>
<historia><![CDATA[L&apos;any 1887 l&apos;Ajuntament de Sitges va començar a copsar la necessitat de construir un nou escorxador i enderrocar l&apos;antic que estava situat al centre del poble. El nou se situaria a les afores i es dotaria de millors condicions higièniques, de més capacitat i d&apos;una distribució interior més racional. Calia, doncs, cercar un emplaçament adient, especialment proper a un bon aprovisionament d&apos;aigua per a garantir la neteja de les instal·lacions, fet que aconsellava també una ubicació propera al mar. Segons es dedueix de la documentació de l&apos;època i especialment dels diversos articles publicats per &apos;L&apos;Eco de Sitges&apos; únicament hi havia dos terrenys de propietat municipal que acomplissin aquests requisits; finalment es va decidir construir el nou escorxador en el terreny anomenat &apos;la caseta d&apos;en Birosa&apos; al final del passeig de la Ribera. El projecte va ser encarregat a l&apos;arquitecte Gaietà Buïgas l&apos;any 1888 i va ser inaugurat el 30 de juny de 1889. Ja a inicis de la segona dècada dels segle XX, Josep Mª Martino va dur a terme la reforma que donaria lloc a l&apos;edifici actual que data de 1920. Posteriorment, l&apos;any 1926, s&apos;afegiren els corrals i altres annexes. L&apos;autor de l&apos;edifici, l&apos;arquitecte Josep Mª Martino i Arroyo (1881-1957), és un dels arquitectes que més ha treballat a Sitges, destacant en la seva producció nombroses cases unifamiliars aïllades de la urbanització de Terramar, així com edificis entre mitgeres. Cal mencionar especialment els projectes de l&apos;edifici de Correus, l&apos;ampliació del Casino Prado i el propi Escorxador. Se&apos;l considera un dels màxims exponents de l&apos;arquitectura noucentista sitgetana.]]></historia>
<coordenades>41.2354700,1.8034900</coordenades>
<utm_x>399730</utm_x>
<utm_y>4565587</utm_y>
<any>1920</any>
<rel_municipis>08270</rel_municipis>
<municipi_nom>Sitges</municipi_nom>
<tipus_acces>Fàcil</tipus_acces>
<estat_conservacio>Bo</estat_conservacio>
<images><value>https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68301-foto-08270-423-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68301-foto-08270-423-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68301-foto-08270-423-3.jpg</value>
</images>
<proteccio>Legal</proteccio>
<estil>Noucentisme|Contemporani</estil>
<ambit>Patrimoni immoble</ambit>
<tipologia>Edifici</tipologia>
<titularitat>Pública</titularitat>
<us_actual>Científic</us_actual>
<inspire_tipus></inspire_tipus>
<inspire_subtipus></inspire_subtipus>
<inspire_atribut></inspire_atribut>
<data_modificació>2023-08-02 00:00:00</data_modificació>
<autor_fitxa>Núria Nolasco Azuaga.</autor_fitxa>
<autor_element>Josep Mª Martino Arroyo (1881-1957)</autor_element>
<observacions><![CDATA[Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció II. La finca està catalogada com una construcció de tipus C. El projecte original es conserva a l&apos;Arxiu Municipal de Sitges]]></observacions>
<codi_estil>106|98</codi_estil>
<codi_tipologia>45</codi_tipologia>
<codi_tipo_sitmun>1.1</codi_tipo_sitmun>
<proteccio_id></proteccio_id>
<rel_comarca><value>17</value>
</rel_comarca>
<_lastChange>2026-11-07 18:12:05</_lastChange>
</item>
</elements>
</dataset></datasets></result>
