<result>
<nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimonicultural</machinename>
<descripcio>Patrimoni cultural</descripcio>
<entitats>1</entitats>
<datasets><dataset><nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimoni_cultural</machinename>
<descripcio>Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.</descripcio>
<paraules_clau>
<item>
mapes patrimoni cultural</item>
</paraules_clau>
<llicencia>https://creativecommons.org/licenses/by/4.0/deed.ca</llicencia>
<freq_actualitzacio>7</freq_actualitzacio>
<sector>
<item>
cultura-ocio</item>
<item>
educacion</item>
<item>
turismo</item>
</sector>
<tema>
<item>
turism</item>
<item>
cultura</item>
<item>
educacio</item>
</tema>
<responsable>Diputació de Barcelona</responsable>
<idioma>Català</idioma>
<home_page>https://patrimonicultural.diba.cat/</home_page>
<referencies>
<item><url></url>
<nom></nom>
</item></referencies>
<tipus>patrimonicultural</tipus>
<estat>public</estat>
<creacio>2020-04-27 10:20:16</creacio>
<modificacio>2026-11-07 18:15:18</modificacio>
<entitats>1</entitats>
<elements>
<item>
<_id>6aef5be7e1242dd71009baab</_id>
<id>68338</id>
<titol>Quadra de Miralpeix</titol>
<url>https://patrimonicultural.diba.cat/element/quadra-de-miralpeix</url>
<bibliografia><![CDATA[&lt;p&gt;BURON, V. (141) &apos;Els castells romànics catalans. Guia&apos;. Barcelona &apos;Catalunya Romànica&apos; (1992). Vol. XIX. El Penedès. L&apos;Anoia. Barcelona CATALÀ, P. (1983) Inventari del Patrimoni Arquitectònic (IPA) 1773 &apos;Gran geografia comarcal de Catalunya&apos; (1982). Vol. 5. Barcelona&lt;/p&gt; ]]></bibliografia>
<centuria>X-XI</centuria>
<notes_conservacio><![CDATA[El Pla Especial determina que cal restaurar el conjunt i adequar l&apos;entorn, fet ineludible per tractar-se d&apos;un BCIN. L&apos;estat del conjunt requereix millores en general.]]></notes_conservacio>
<descripcio><![CDATA[&lt;p&gt;Aquest conjunt arquitectònic inclou l&apos;anomenat castell de Miralpeix i les restes d&apos;una antiga masia estretament relacionada amb la fortificació i anomenada la Quadra de Miralpeix. Pel que fa les característiques del castell, excavat parcialment, es tracta d&apos;un recinte de planta rectangular, amb orientació nord-sud, conformat per un mur perimetral d&apos;aproximadament 0, 90 metres d&apos;amplària. Aquesta estructura està realitzada amb carreus de pedra desbastada, que si bé mostren tendència a l&apos;ordenació en filades regulars, presenten escassa qualitat constructiva. En l&apos;angle nordoccidental d&apos;aquest recinte s&apos;identifica una petita fortificació que sobresurt del mur occidental, dotada amb diverses espitlleres. Són visibles també les restes d&apos;una cisterna amb les parets arrebossada, un dipòsit de planta circular -probablement destinat a contenir alguna mena de líquid- i alguna sitja. Altres murs i estructures, són únicament visibles de manera parcial. S&apos;observen també restes dels valls excavats al voltant de la fortificació. A uns 100 metres aproximadament en direcció sud, se situen les restes de la masia o Quadra de Miralpeix. Inclouen una torre de planta quadrada, que conserva bona part dels seus murs realitzats amb tàpia i un edifici amb diverses sales, algunes d&apos;elles cobertes amb voltes apuntades. Conserva dues portes en el mur occidental; la inferior està conformada per un arc de mig punt adovellat i la superior per un arc rebaixat. Sembla que en època moderna la part baixa de l&apos;edifici podia haver albergat un gran trull, enrajolat, probablement destinat a emmagatzemar vi.&lt;/p&gt; ]]></descripcio>
<codi_element>08270-460</codi_element>
<ubicacio>Paratge de Miralpeix</ubicacio>
<historia><![CDATA[&lt;p&gt;La primera referència documental del lloc de Miralpeix data de l&apos;any 1057, quan Guislabert bisbe de Barcelona i el seu cosí Mir i Geribert, van infeudar la meitat de la torre de Miralpeix -que estava deshabitada- i la seva quadra a Arnau Arloví. Aquest va acceptar la imposició de reconstruir-la, poblar-la i explotar les seves terres. Posteriorment la quadra va passar a estar sota la possessió de Ramon Mir de Ribes, fill de Mir Geribert. A finals del segle XII, un plet va decidir la possessió de la quadra a favor de Ponç de Blancafort i en contra dels feudataris del castell termenat de Ribes, Guillem i Pons de Ribes. Cap a l&apos;any 1190 el propi Ponç de Blancafort i el seu castlà Gombau de Miralpeix, van refortificar les estructures defensives de la quadra (excavant valls i reforçant el castell) amb motiu dels enfrontaments amb Berenguer de Castellet i Aimeric de Ribes; tanmateix, la torre va ser assaltada i va patir saqueig i destrucció. Finalment, l&apos;any 1258 el feu de Miralpeix va passar a mans de Berenguer de Ribes, essent renovat el 1303 per Galzeran de Ribes i el 1350 per Berenguer de Ribes. Finalment, el 1382 la quadra de Miralpeix va ser cedida a Bernat de Fortià i, uns anys més tard -el 1390- el propi rei Joan I la va vendre al bisbat de Barcelona. El 1410 va ser adquirida per la Pia Almoina de la seu barcelonina i, tres anys després es va incorporar definitivament a la universitat de Sitges.&lt;/p&gt; ]]></historia>
<coordenades>41.2298900,1.7720000</coordenades>
<utm_x>397082</utm_x>
<utm_y>4565005</utm_y>
<any></any>
<rel_municipis>08270</rel_municipis>
<municipi_nom>Sitges</municipi_nom>
<tipus_acces>Difícil</tipus_acces>
<estat_conservacio>Dolent</estat_conservacio>
<images><value>https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68338-foto-08270-460-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68338-foto-08270-460-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68338-foto-08270-460-3.jpg</value>
</images>
<proteccio>Legal</proteccio>
<estil>Romànic|Medieval</estil>
<ambit>Patrimoni immoble</ambit>
<tipologia>Conjunt arquitectònic</tipologia>
<titularitat>Pública</titularitat>
<us_actual>Sense ús</us_actual>
<inspire_tipus><value>BCIN</value>
</inspire_tipus>
<inspire_subtipus><value>National Monument Record</value>
</inspire_subtipus>
<inspire_atribut><value>Defensa</value>
</inspire_atribut>
<data_modificació>2019-12-30 00:00:00</data_modificació>
<autor_fitxa>Núria Nolasco Azuaga</autor_fitxa>
<autor_element></autor_element>
<observacions>Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest conjunt disposa del tipus de protecció VII. Els edificis estan catalogats com a tipus C.</observacions>
<codi_estil>92|85</codi_estil>
<codi_tipologia>46</codi_tipologia>
<codi_tipo_sitmun>1.2</codi_tipo_sitmun>
<proteccio_id>1771</proteccio_id>
<rel_comarca><value>17</value>
</rel_comarca>
<_lastChange>2026-11-07 18:12:07</_lastChange>
</item>
</elements>
</dataset></datasets></result>
