<result>
<nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimonicultural</machinename>
<descripcio>Patrimoni cultural</descripcio>
<entitats>1</entitats>
<datasets><dataset><nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimoni_cultural</machinename>
<descripcio>Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.</descripcio>
<paraules_clau>
<item>
mapes patrimoni cultural</item>
</paraules_clau>
<llicencia>https://creativecommons.org/licenses/by/4.0/deed.ca</llicencia>
<freq_actualitzacio>7</freq_actualitzacio>
<sector>
<item>
cultura-ocio</item>
<item>
educacion</item>
<item>
turismo</item>
</sector>
<tema>
<item>
turism</item>
<item>
cultura</item>
<item>
educacio</item>
</tema>
<responsable>Diputació de Barcelona</responsable>
<idioma>Català</idioma>
<home_page>https://patrimonicultural.diba.cat/</home_page>
<referencies>
<item><url></url>
<nom></nom>
</item></referencies>
<tipus>patrimonicultural</tipus>
<estat>public</estat>
<creacio>2020-04-27 10:20:16</creacio>
<modificacio>2026-11-06 21:24:55</modificacio>
<entitats>1</entitats>
<elements>
<item>
<_id>6aee36ed6f2f4785bc0c1db5</_id>
<id>68340</id>
<titol>Ermita de Sant Sebastià</titol>
<url>https://patrimonicultural.diba.cat/element/ermita-de-sant-sebastia-1</url>
<bibliografia><![CDATA[COLL, I. (2001) &apos;Arquitectura de Sitges. 1800-1930&apos;. Sitges LLOPIS, J. (1980) &apos;Assaig Històric de la Vila de Sitges&apos;. Grup d&apos;Estudis Sitgetans. Sitges &apos;Sitges&apos; (1967 Sitges. MONTE, M.A. (1986) Inventari del Patrimoni Arquitectònic (IPA) 11918 SOLER I CASTRO, J. (1980) &apos;Geografia i guia de la vila de Sitges i son terme municipal&apos;.Grup d&apos;Estudis Sitgetans.]]></bibliografia>
<centuria>XIX</centuria>
<notes_conservacio></notes_conservacio>
<descripcio><![CDATA[L&apos;ermita de Sant Sebastià està integrada en el conjunt del cementiri de Sitges, i és un edifici de planta quadrada amb una única nau, creuer i capelles laterals. La composició de la façana destaca per la seva simetria, i en ella es tradueixen els límits de la nau central mitjançant dues bandes verticals que recorren el frontis. Pel que fa a les obertures existents, cal mencionar únicament la porta d&apos;accés, d&apos;arc de mig punt de pedra i una rosassa situada a la part superior del mur. Disposa també d&apos;un sòcol de pedra, i del ràfec de la coberta a doble vessant de teules. En el coronament s&apos;identifica una mena d&apos;espadanya, realitzada en maó massís, coronada per una creu metàl·lica i amb un pom a cada extrem. Aquesta estructura emmarca una fornícula en la que s&apos;identifica un plafó de rajoles policromes en què es representa a sant Sebastià. Pel que fa al campanar, de planta octogonal i realitzat amb maons, disposa d&apos;una coberta piramidal, coberta de rajoles vidrades de color verd, col·locades en forma d&apos;escates de peix.]]></descripcio>
<codi_element>08270-462</codi_element>
<ubicacio>Av. Balmins, s/n</ubicacio>
<historia><![CDATA[No es coneixen referències escrites sobre els orígens de l&apos;ermita de Sant Sebastià, que la historiografia situa al voltant del segle VIII (any 713). Posteriorment, la data de 1614 que figurava en un dels murs de l&apos;edifici va fer suposar la realització d&apos;un important campanya de reforma en aquesta data. Pel que fa a la capella actual, la seva construcció va iniciar-se l&apos;any 1857, data que figura en la dovella central de la portalada d&apos;accés. El director de les obres va ser el mestre d&apos;obres Francesc Cros. L&apos;església va ser inaugurada el 23 d&apos;agost de 1861 i dos dies després van portar el sant en processó, convertint-se així en la capella del cementiri municipal. Pel que fa a l&apos;autor de l&apos;obra, Francesc Cros i Massó (1793-1869), és un dels exponents de l&apos;arquitectura neoclàssica sitgetana i pertany a una nissaga de mestres d&apos;obres i arquitectes de gran renom en aquesta vila. Són coneguts diversos projectes realitzats per a habitatges del casc antic i la seva participació en la residència d&apos;Aleix Vidal Quadras i l&apos;ampliació de l&apos;església parroquial; també compta amb diverses col·laboracions amb Jaume Sunyer.]]></historia>
<coordenades>41.2363400,1.8156700</coordenades>
<utm_x>400752</utm_x>
<utm_y>4565670</utm_y>
<any>1857-61</any>
<rel_municipis>08270</rel_municipis>
<municipi_nom>Sitges</municipi_nom>
<tipus_acces>Fàcil</tipus_acces>
<estat_conservacio>Bo</estat_conservacio>
<images><value>https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68340-foto-08270-462-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68340-foto-08270-462-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68340-foto-08270-462-3.jpg</value>
</images>
<proteccio>Inexistent</proteccio>
<estil>Contemporani|Neoclàssic</estil>
<ambit>Patrimoni immoble</ambit>
<tipologia>Edifici</tipologia>
<titularitat>Privada</titularitat>
<us_actual>Religiós</us_actual>
<inspire_tipus></inspire_tipus>
<inspire_subtipus></inspire_subtipus>
<inspire_atribut></inspire_atribut>
<data_modificació>2019-11-29 00:00:00</data_modificació>
<autor_fitxa>Núria Nolasco Azuaga</autor_fitxa>
<autor_element>Francesc Cros i Massó (1793-1869)</autor_element>
<observacions>El 20 de gener es celebrava un aplec en aquesta ermita. Actualment tan sols es realitzen els actes religiosos.</observacions>
<codi_estil>98|99</codi_estil>
<codi_tipologia>45</codi_tipologia>
<codi_tipo_sitmun>1.1</codi_tipo_sitmun>
<proteccio_id></proteccio_id>
<rel_comarca><value>17</value>
</rel_comarca>
<_lastChange>2026-11-06 21:22:04</_lastChange>
</item>
</elements>
</dataset></datasets></result>
