<result>
<nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimonicultural</machinename>
<descripcio>Patrimoni cultural</descripcio>
<entitats>1</entitats>
<datasets><dataset><nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimoni_cultural</machinename>
<descripcio>Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.</descripcio>
<paraules_clau>
<item>
mapes patrimoni cultural</item>
</paraules_clau>
<llicencia>https://creativecommons.org/licenses/by/4.0/deed.ca</llicencia>
<freq_actualitzacio>7</freq_actualitzacio>
<sector>
<item>
cultura-ocio</item>
<item>
educacion</item>
<item>
turismo</item>
</sector>
<tema>
<item>
turism</item>
<item>
cultura</item>
<item>
educacio</item>
</tema>
<responsable>Diputació de Barcelona</responsable>
<idioma>Català</idioma>
<home_page>https://patrimonicultural.diba.cat/</home_page>
<referencies>
<item><url></url>
<nom></nom>
</item></referencies>
<tipus>patrimonicultural</tipus>
<estat>public</estat>
<creacio>2020-04-27 10:20:16</creacio>
<modificacio>2026-11-07 18:15:18</modificacio>
<entitats>1</entitats>
<elements>
<item>
<_id>6aef5be7e1242dd71009bad0</_id>
<id>68375</id>
<titol>Museu del Cau Ferrat</titol>
<url>https://patrimonicultural.diba.cat/element/museu-del-cau-ferrat</url>
<bibliografia><![CDATA[&apos;Catálogo de los hierros del Cau Ferrat y de Maricel de Sitges&apos; (1946). Barcelona ESQUERDA, M. (2002) &apos;Sitges artístic&apos;. Tarragona &apos;Guia sumària del museu Cau Ferrat. Commemoració del primer centenari del Cau Ferrat (1894-1994)&apos;. Barcelona PANYELLA, V. (1994) &apos;Petita història de Santiago Rusiñol&apos;. Barcelona PLANAS, R. (1952) &apos;Llibre de Sitges&apos;. Barcelona RÀFOLS, J.F. (1982) &apos;Modernisme i modernistes&apos;. Barcelona UTRILLO, M. &apos;Història anecdòtica del Cau Ferrat&apos;. Grup d&apos;Estudis Sitgetans, 1989. Sitges VIGÓ, A. (1981) &apos;Cronologia rusiñoliana&apos;. Sitges]]></bibliografia>
<centuria>Sense data</centuria>
<notes_conservacio></notes_conservacio>
<descripcio><![CDATA[El Museu del Cau Ferrat compta amb un fons molt extens, que inclou 2.912 peces i es caracteritza per la seva heterogeneïtat, donada les diferents tipologies materials que abasta i la diversa procedència de les peces, sovint d&apos;origen i cronologia desconeguts. A la planta baixa del museu, on s&apos;havia situat la vivenda de l&apos;artista pròpiament dita, estan instal·lades un gran nombre de peces entre les que destaquen obres de diversos pintors com Anglada Camarasa, Ramon Casas, Picasso i el propi Santiago Rusiñol. En aquest espai s&apos;ubica també una mostra de dibuixos i il·lustracions de llibres, articles, i algun cartell. La planta baixa mostra també la col·lecció de peces ceràmiques i, en l&apos;anomenada &apos;sala del Brollador&apos;, se situa una vitrina amb la col·lecció de peces arqueològiques bàsicament procedents de necròpolis púniques i grecoromanes d&apos;Eivissa. En el primer pis es localitza el &apos;Gran Saló&apos;, on s&apos;aplega la col·lecció d&apos;objectes de ferro forjat, així com bona part de les obres més importants de la col·lecció pictòrica, peces d&apos;escultura, arquetes, cofres i vidres dels segles XV i XVI. En general, les principals col·leccions del museu i les seves peces més significatives són les següents: -Col·lecció d&apos;objectes de ferro forjat: Per a Santiago Rusiñol els objectes de ferro forjat eren un símbols de les tradicions que el progrés deixava endarrera; l&apos;artista també valorava aquests elements per la seva estètica i per la feina dels artífex que els havien elaborat. Inclou candelers, claus, corones de llum, creus, panys, reixes i altres peces singulars datables en un cronologia que abasta els segles XIII a XIX. -Col·lecció de pintura: Inclou obres d&apos;un bon grup d&apos;artistes modernistes, tots ells propers a l&apos;ideari estètic de Rusiñol, entre els que figuren Ramon Casas (&apos;La dama blanca&apos;, &apos;Un femení&apos;, &apos;La matinera&apos;, &apos;Ball del Moulin de la Galette&apos;, &apos;Rusiñol i Casas pintant-se&apos; i &apos;Retrat de Rusiñol sobre un llum de ferro&apos;), Miquel Utrillo, Aleix Clapés, Pere Ferran, Joan Llimona, Arcadi Mas i Fontdevila, Joaquim de Miró, Isidre Nonell, Darío de Regoyos, Ignacio Zuloaga (&apos;La part del vi&apos;), Hermen Anglada Camarsa (&apos;Nocturn parisenc i papallones de nit&apos;), Ramon Pitxot (&apos;Boulevard de Paris al capvespre&apos;) i Picasso (&apos;La cursa de braus&apos;). Dins del fons pictòric del museu cal destacar també les dues obres originals de El Greco &apos;Maria Magdalena penitent&apos; i &apos;Les llàgrimes de Sant Pere&apos;, -que van ser adquirides a Paris per l&apos;artista el 28 de gener de 1894- i un retaule gòtic català &apos;La Verge, Sant Joan i Sant Pere&apos; (s. XV). D&apos;altra banda, s&apos;inclouen obres del mateix Rusiñol -pintures i dibuixos- algunes d&apos;elles realitzades en la pròpia vila de Sitges; entre elles figuren &apos;Les nenes del pati blau&apos;, &apos;La casa de préstecs&apos;, &apos;La nena de la clavellina&apos;, &apos;El Bohemi&apos;, &apos;El mestre Enric Morera&apos;, &apos;Retrat de Miss Mac Flower&apos;, &apos;La Morfina&apos; i &apos;La pintura&apos;. Cal mencionar també les il·lustracions de llibres, articles i cartells de diversos autors entre el que hi figura novament Rusiñol, juntament amb Gaspar Ibels, Isidre Nonell, Pitxot, Utrillo i Zuloaga, per citar-ne alguns. Destaca &apos;L&apos;auca del senyor Esteve&apos; (1907), il·lustrada per Casas, i la sèrie dedicada a les publicacions &apos;Impresiones de arte&apos; (1897) &apos;Oracions&apos; (1897) i &apos;Fulls de la vida&apos; (1898). -Col·lecció de ceràmica: El Cau Ferrat compta amb una mostra força nombrosa d&apos;objectes ceràmics com ara gerros, escudelles, fruiters, plats i pots de farmàcia. També inclou plafons de rajoles de temàtica religiosa. Algunes peces tenen procedència arqueològica i altres són manufactures de terrissaires catalans que abasten un ampli període cronològic (segles XIV-XX).]]></descripcio>
<codi_element>08270-497</codi_element>
<ubicacio>c/ Fonollar, s/n</ubicacio>
<historia><![CDATA[La formació de l&apos;actual Museu del Cau Ferrat està directament relacionada amb la figura de Santiago Rusiñol (Barcelona, 1861-Aranjuez, 1931) i amb la fascinació que aquest artista va sentir per la vila de Sitges, on va fixar la seva residència i estudi. L&apos;any 1891 l&apos;artista va comprar dues cases de pescadors a la part antiga de la vila amb la intenció de transformar-les en un espai on, a banda de viure, pogués acollir als membres més destacats de la vida cultural del moment, amb els que mantenia intenses relacions. La reforma va ser duta a terme per l&apos;arquitecte Francesc Rogent i va ser inaugurada l&apos;11 de setembre de 1893, tot i que la fesomia actual es deu en part a l&apos;ampliació de 1895 (vegeu fitxa nº 104). El nom de &apos;Cau&apos; expressa, justament, la voluntat de refugi d&apos;artistes que volia crear el propi Rusiñol, mentre que la paraula &apos;Ferrat&apos; és una al·lusió directa a la seva col·lecció d&apos;objectes de ferro forjat que l&apos;artista havia format al llarg de la seva joventut. Tanmateix la casa-estudi albergarà també altres col·leccions del seu propietari que incloïen peces ceràmiques, vidres, talles i mobles, entre d&apos;altres objectes. Val a dir que la influència que Santiago Rusiñol va exercir sobre Sitges s&apos;ha de considerar igualment excepcional, ja que el tarannà de la vila es va impregnar del pensament bohemi, progressista i rebel de l&apos;artista. El Cau Ferrat va acollir als pintors, músics, poetes i escriptors més destacats de finals del segle XIX, els quals col·laboraven conjuntament en projectes que, sovint, s&apos;havien de dur a terme, fora del Cau, propiciant la participació dels vilatans, a qui encomanaven el fervor artístic dels modernistes. Un bon exemple d&apos;aquest d&apos;aquestes ocasions és, sens dubte, la instal·lació del monument dedicat al Greco l&apos;any 1897 (vegeu fitxa nº 399). A la seva mort, l&apos;any 1931, Rusiñol va fer donació del Cau Ferrat i del seu contingut a la vila de Sitges, per tal que s&apos;adeqüés com a museu públic. La seva vídua i la seva filla van efectuar el lliurament l&apos;any 1932. Donat que el consistori no podia assumir en solitari aquesta responsabilitat, la Generalitat de Catalunya va encomanar a la Junta de Museus de Barcelona que es fes càrrec de les col·leccions i del manteniment de l&apos;edifici, sota les directrius del Patronat del Museu Cau Ferrat, integrat per diverses entitats. En aquest context, el Cau Ferrat va ser inaugurat com a museu públic el 16 d&apos;agost de 1933. El Patronat va continuar l&apos;obra iniciada per Rusiñol, agrupant altres col·leccions que va instal·lar inicialment en l&apos;actual Palau Maricel, entre les quals destaquen la col·lecció de ferros de la Junta de Museus, la col·lecció de pintures d&apos;artistes sitgetans, la col·lecció de marineria d&apos;Emerencià Roig i Raventós i la de reproduccions d&apos;art suntuari, entre d&apos;altres. Es va crear, així, l&apos;anomenada &apos;Secció Maricel&apos; que es va inaugurar l&apos;any 1936 i que va restar oberta fins el 1981, quan el palau va ser cedit a la Universidad Internacional Menéndez Pelayo. Com a conseqüència de la Guerra Civil, la gestió del Patronat va restar aturada, i no serà fins l&apos;any 1966 que la Diputació de Barcelona establirà un conveni amb l&apos;Ajuntament de Sitges i es farà càrrec del Cau Ferrat, que va ser reinaugurat l&apos;any 1967.]]></historia>
<coordenades>41.2350700,1.8129400</coordenades>
<utm_x>400521</utm_x>
<utm_y>4565532</utm_y>
<any></any>
<rel_municipis>08270</rel_municipis>
<municipi_nom>Sitges</municipi_nom>
<tipus_acces>Fàcil</tipus_acces>
<estat_conservacio>Bo</estat_conservacio>
<images><value>https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68375-foto-08270-497-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68375-foto-08270-497-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68375-foto-08270-497-3.jpg</value>
</images>
<proteccio>Legal</proteccio>
<estil>Cubisme|Medieval|Romànic|Antic|Modern|Renaixement|Romà|Gòtic|Romàntic|Paleocristià|Contemporani|Barroc|Modernisme|Grec|Bizantí</estil>
<ambit>Patrimoni moble</ambit>
<tipologia>Col·lecció</tipologia>
<titularitat>Pública</titularitat>
<us_actual>Científic</us_actual>
<inspire_tipus></inspire_tipus>
<inspire_subtipus></inspire_subtipus>
<inspire_atribut></inspire_atribut>
<data_modificació>2023-08-02 00:00:00</data_modificació>
<autor_fitxa>Núria Nolasco Azuaga</autor_fitxa>
<autor_element></autor_element>
<observacions><![CDATA[(Continuació descripció)-Col·lecció de vidre: Inclou la col·lecció que pertanyia a Alexandre de Riquer i que va ser adquirida per Rusiñol l&apos;any 1902; moltes de les peces també són de procedència arqueològica. En destaca la sèrie de vidre preromà (primer mil·leni aC), que inclou alabastres, àmfores, aríbals, ungüentaris, collarets, penjolls i màscares, entre d&apos;altres objectes; la sèrie de vidre romà (s. I aC- s. IV dC) formada per tapadores, plats, bols, guerres, flascons i una extensa mostra d&apos;ungüentaris; la sèrie de vidres estrangers procedents de Bohèmia i Venècia; la sèrie de vidres catalans (s. XV- XVII) conformada per una àmplia mostra de vaixella de taula; la sèrie de vidres castellans (s. XVI-XVIII) integrada per peces procedents de Cadalso de los Vidrios, El Recuenco i bàsicament de La Granja; i, finalment, la sèrie de vidres andalusos (s. XVII-XVIII) que inclou gerros i gerres, flascons i llànties.-Col·lecció d&apos;arquetes i petits cofres (segle XV i XVI)-Peces destacades:*Un crucifix en talla policromada (segle XIV).*Un bust-reliquiari; obra catalano-valenciana (segle XV).*El piano: Es tracta d&apos;un antic Bernareggi &amp; Cia, una veritable peça històrica en la que van tocar els principals músics coetanis de Rusiñol com Enric Morera, Albéniz, Granados, Guidé, Chausson i Millet. Manuel de Falla hi va compondre parcialment les seves obres &apos;El amor brujo&apos; i &apos;Noche en los jardines de España&apos;.*La taula de treball de Rusiñol i la seva paleta de pintar.(*) Bona part dels objectes que conformen la col·lecció de ceràmica i de vidre, a l&apos;igual que els objectes de bronze, procedeix de les excavacions que el propi Rusiñol realitzava pels jaciments d&apos;arreu de Catalunya. En conjunt, totes aquestes peces presenten una gran dificultat a l&apos;hora de classificar-les i d&apos;establir la seva cronologia i procedència.El Consorci del Patrimoni de Sitges està integrat per l&apos;Ajuntament de Sitges i per la Diputació de Barcelona i és l&apos;organisme que gestiona el Museu del Cau Ferrat, el Museu Maricel i el Museu Romàntic.]]></observacions>
<codi_estil>108|85|92|80|94|95|83|93|101|84|98|96|105|82|86</codi_estil>
<codi_tipologia>53</codi_tipologia>
<codi_tipo_sitmun>2.3</codi_tipo_sitmun>
<proteccio_id></proteccio_id>
<rel_comarca><value>17</value>
</rel_comarca>
<_lastChange>2026-11-07 18:12:07</_lastChange>
</item>
</elements>
</dataset></datasets></result>
