<result>
<nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimonicultural</machinename>
<descripcio>Patrimoni cultural</descripcio>
<entitats>1</entitats>
<datasets><dataset><nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimoni_cultural</machinename>
<descripcio>Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.</descripcio>
<paraules_clau>
<item>
mapes patrimoni cultural</item>
</paraules_clau>
<llicencia>https://creativecommons.org/licenses/by/4.0/deed.ca</llicencia>
<freq_actualitzacio>7</freq_actualitzacio>
<sector>
<item>
cultura-ocio</item>
<item>
educacion</item>
<item>
turismo</item>
</sector>
<tema>
<item>
turism</item>
<item>
cultura</item>
<item>
educacio</item>
</tema>
<responsable>Diputació de Barcelona</responsable>
<idioma>Català</idioma>
<home_page>https://patrimonicultural.diba.cat/</home_page>
<referencies>
<item><url></url>
<nom></nom>
</item></referencies>
<tipus>patrimonicultural</tipus>
<estat>public</estat>
<creacio>2020-04-27 10:20:16</creacio>
<modificacio>2026-04-08 08:02:25</modificacio>
<entitats>1</entitats>
<elements>
<item>
<_id>69d5ee4fa52a896e8c68f698</_id>
<id>68403</id>
<titol>Cova dels Musclos</titol>
<url>https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-dels-musclos</url>
<bibliografia><![CDATA[CANAL, J.; CARBONELL, E. (1989), &apos;Cova del Gegant (Sitges. Garraf)&apos; a Catalunya paleolítica. Girona ESTÉVEZ, J. (1979) &apos;La fauna del Pleistoceno catalán&apos; (inèdit) MIR, A. (1984), &apos;Reompliment i estudi de les coves del Gegant i Muscle (Sitges, Garraf)&apos; a Col·loqui Quadre Cronològic del plistocè superior a Catalunya. Talteüll-Banyoles. MIRET, J. FONTS, C. (1984) Fitxa 24/405 de la Carta Arqueològica (CCAA). Revisió de 2002. ROVIRA, J.; PETIT, MªA. (1980) &apos;El jaciment arqueològic de la Cova Verda i alguns problemes del neolític i l&apos;edat del bronze a Catalunya&apos; a Quaderns de Treball nº3 de l&apos;Institut de Prehistòria i Arqueologia. Barcelona]]></bibliografia>
<centuria>9.000aC</centuria>
<notes_conservacio>Les estructures del jaciment requereixen una important i urgent actuació de restauració.</notes_conservacio>
<descripcio><![CDATA[Es tracta d&apos;una cova d&apos;uns 20 metres de recorregut i conformada per dues galeries. Les escasses informacions conegudes són les aportades per les excavacions fetes l&apos;any 1975 per uns aficionats a l&apos;arqueologia. L&apos;actuació duta a terme a la galeria superior va identificar dos estrats, el més contemporani era format per còdols i sorra, en el qual s&apos;hi van localitzar uns fragments de ceràmica a mà llisa i un fragment de bronze indeterminat. Sembla que es tractava d&apos;un estrat de sediment aportat pel mar. El segon nivell estava constituït per argiles, junt amb alguna placa estalagmítica, i s&apos;hi van trobar diverses restes de fauna quaternària, a més d&apos;un esclat de sílex paleolític. En l&apos;actualitat, l&apos;entrada a la cova ha quedat sota el nivell de les aigües com a conseqüència de diversos factors, el continuat enfonsament de la línia de costa del Garraf i el derivat augment del mar, junt amb el cessament de l&apos;arribada de sorres que constituïen les platges d&apos;aquest indret, provocat per la construcció de diverses infraestructures (bàsicament del Port Franc de Barcelona).]]></descripcio>
<codi_element>08270-525</codi_element>
<ubicacio><![CDATA[A uns 190 metres al nord-est de la Punta de les Coves, a pocs metres a l&apos;est de la Cova del Gegant]]></ubicacio>
<historia><![CDATA[L&apos;any 1975 uns aficionats de Ribes van realitzar una excavació parcial. Els materials recuperats estan dipositats a l&apos;Institut Jaume Almera, CSIC (Barcelona). Aquesta cavitat entra dins l&apos;àrea de recerca sobre Els primers pobladors del massís del Garraf-Ordal i Llobregat, que es duu a terme, des de l&apos;any 1999, per l&apos;equip d&apos;arqueòlegs del Grup de Recerca del Quaternari de la Universitat de Barcelona, dirigits per Joan Daura i Montse Sanz. Les restes faunístiques varen ser publicades per CANAL, J. I CARBONELL,E. (1989) i NADAL, J. (2000).]]></historia>
<coordenades>41.2222100,1.7725500</coordenades>
<utm_x>397116</utm_x>
<utm_y>4564151</utm_y>
<any></any>
<rel_municipis>08270</rel_municipis>
<municipi_nom>Sitges</municipi_nom>
<tipus_acces>Difícil</tipus_acces>
<estat_conservacio>Dolent</estat_conservacio>
<images><value>https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68403-foto-08270-525-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68403-foto-08270-525-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68403-foto-08270-525-3.jpg</value>
</images>
<proteccio>Legal</proteccio>
<estil>Prehistòric|Paleolític|Edats dels Metalls</estil>
<ambit>Patrimoni immoble</ambit>
<tipologia>Jaciment arqueològic</tipologia>
<titularitat>Privada</titularitat>
<us_actual>Altres</us_actual>
<inspire_tipus></inspire_tipus>
<inspire_subtipus></inspire_subtipus>
<inspire_atribut></inspire_atribut>
<data_modificació>2023-08-02 00:00:00</data_modificació>
<autor_fitxa>Sara Simon Vilardaga</autor_fitxa>
<autor_element></autor_element>
<observacions><![CDATA[S&apos;inclou dins la tipologia de jaciments com a &apos;cova natural d&apos;habitació sense estructures&apos;. Agraïment a la federació Catalana d&apos;Espeleologia-secció d&apos;arqueologia i paleontologia- per les dades facilitades]]></observacions>
<codi_estil>76|77|79</codi_estil>
<codi_tipologia>1754</codi_tipologia>
<codi_tipo_sitmun>1.4</codi_tipo_sitmun>
<proteccio_id></proteccio_id>
<rel_comarca><value>17</value>
</rel_comarca>
<_lastChange>2026-04-08 07:57:35</_lastChange>
</item>
</elements>
</dataset></datasets></result>
