<result>
<nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimonicultural</machinename>
<descripcio>Patrimoni cultural</descripcio>
<entitats>1</entitats>
<datasets><dataset><nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimoni_cultural</machinename>
<descripcio>Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.</descripcio>
<paraules_clau>
<item>
mapes patrimoni cultural</item>
</paraules_clau>
<llicencia>https://creativecommons.org/licenses/by/4.0/deed.ca</llicencia>
<freq_actualitzacio>7</freq_actualitzacio>
<sector>
<item>
cultura-ocio</item>
<item>
educacion</item>
<item>
turismo</item>
</sector>
<tema>
<item>
turism</item>
<item>
cultura</item>
<item>
educacio</item>
</tema>
<responsable>Diputació de Barcelona</responsable>
<idioma>Català</idioma>
<home_page>https://patrimonicultural.diba.cat/</home_page>
<referencies>
<item><url></url>
<nom></nom>
</item></referencies>
<tipus>patrimonicultural</tipus>
<estat>public</estat>
<creacio>2020-04-27 10:20:16</creacio>
<modificacio>2026-11-07 18:15:18</modificacio>
<entitats>1</entitats>
<elements>
<item>
<_id>6aef5bebe1242dd71009bb62</_id>
<id>68522</id>
<titol>Ball de la Moixiganga</titol>
<url>https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-la-moixiganga</url>
<bibliografia><![CDATA[AAVV (2001). &apos;Sitges, l&apos;encant de la tradició&apos;. Departament de Premsa i Comunicació de l&apos;Ajuntament de Sitges.]]></bibliografia>
<centuria>Sense data</centuria>
<notes_conservacio></notes_conservacio>
<descripcio><![CDATA[Es tracta d&apos;una representació teatral estàtica, molt probablement relacionada amb la primavera i el cicle agrícola. La representació de la Moixiganga és interpretada per homes al so de les gralles i un timbal, i no admet improvisacions. La que es representa a Sitges es compon de quinze persones, deu dansaires els quals reben noms diferenciats en funció de la posició que ocupen: els costers, els mitgers, els alts, els baixos i el guia. Representen diverses escenes: la Salutació, les Voltes, el Creuat, el Balcó , l&apos;Assot, la Coronació, l&apos;Argolla, la Figuereta, el Davallament, el Sepulcre, la Resurrecció i, finalment, el Picament de mans. En aquesta última escena destaca un canvi en la melodia que no es succeeix en cap altra tipus de moixiganga i que fa que la de Sitges sigui prou peculiar. Els intèrprets vesteixen de blanc, color que dins de Catalunya s&apos;identifica amb la Catalunya Nova, les variants que personalitzen la indumentària són l&apos;armilla i el barret que llueixen, que son recoberts de flors antigament eren naturals i actualment de roba.]]></descripcio>
<codi_element>08270-644</codi_element>
<ubicacio>Festa Major de Sitges</ubicacio>
<historia><![CDATA[El nom de la Moixiganga prové de l&apos;àrab, &apos;magxihuacha&apos; o &apos;moaxina&apos;, que significa reunió de gent emmascarada per participar en cerimònies. Ha arribat a nosaltres de manera cristianitzada, com la majoria de les manifestacions paganes arrelades al país, que durant el segle XVI van agrupar-se en les festes de Corpus. La moixiganga sovint s&apos;associa a d&apos;altres representacions amb matisos joglars o guerrers i que se celebren en d&apos;altres cultures, fora de la península. Però a Sitges, aquestes formes plàstiques de representacions imitatives, conserven un regust de caràcter religiós i volen representar quadres, dits també misteris, de la passió i mort de Jesucrist. La decoració floral que adorna la blanca indumentària dels intèrprets s&apos;assimila a les flors d&apos;anemone o nooma, que en àrab remeten a l&apos;estimat en la Festa del Tammuz, d&apos;una certa semblança amb la Pasqua que es celebra a Catalunya, ja que els conjunts de florits es dediquen a proclamar la mort i resurrecció de l&apos;esperit del gra.]]></historia>
<coordenades>41.2350800,1.8116700</coordenades>
<utm_x>400415</utm_x>
<utm_y>4565534</utm_y>
<any></any>
<rel_municipis>08270</rel_municipis>
<municipi_nom>Sitges</municipi_nom>
<tipus_acces>Obert</tipus_acces>
<estat_conservacio>Bo</estat_conservacio>
<images></images>
<proteccio>Inexistent</proteccio>
<estil></estil>
<ambit>Patrimoni immaterial</ambit>
<tipologia>Música i dansa</tipologia>
<titularitat>Pública</titularitat>
<us_actual>Científic</us_actual>
<inspire_tipus></inspire_tipus>
<inspire_subtipus></inspire_subtipus>
<inspire_atribut></inspire_atribut>
<data_modificació>2023-08-02 00:00:00</data_modificació>
<autor_fitxa>Laia Massansalvador Soler</autor_fitxa>
<autor_element></autor_element>
<observacions><![CDATA[Per la seva estructura melòdica, hom considera que la música que acompanya al ball de la Moixiganga ha de tenir una antiguitat considerable  i sempre ha estat interpretada per la gralla. Després de la guerra Civil va estar a punt de perdre&apos;s perquè sempre s&apos;havia transmès oralment, i arribà un moment que sols un músic sabia interpretar-la. Actualment la partitura ja ha estat publicada diverses vegades, desapareixent el perill de perdre&apos;s. Durant la processó de St. Bartomeu es representa també la Moixiganga, però es munten misteris que tinguin la possibilitat de fer-se caminant a l&apos;aire lliure  i al toc que marca la processó.]]></observacions>
<codi_estil></codi_estil>
<codi_tipologia>62</codi_tipologia>
<codi_tipo_sitmun>4.4</codi_tipo_sitmun>
<proteccio_id></proteccio_id>
<rel_comarca><value>17</value>
</rel_comarca>
<_lastChange>2026-11-07 18:12:11</_lastChange>
</item>
</elements>
</dataset></datasets></result>
