AAVV (2001). 'Sitges, l'encant de la tradició'. Departament de Premsa i Comunicació de l'Ajuntament de Sitges.<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"
Els actuals Gegants Moros de Sitges són una reproducció fidel del Gegants Moros d'en Querol de 1840, realitzada l'any 1978. Els constructors foren sitgetans vinculats a l'Agrupació de Balls Populars de Sitges i la seva confecció va fer-se en un magatzem situat al carrer Santa Bàrbara. El dia de la seva inauguració, el gegant vestia una túnica grisa clara amb ornamentacions marrons i daurades, duia una faixa vermella a la cintura adornada amb una xarxa gris i daurada, al cap hi duia un turbant blanc i vermell. Amb la mà dreta subjecta un ceptre amb el relleu de l'escut de Sitges. El gegant fa 420 cm d'alçada. La geganta lluïa un vestit blanc i, sobreposades, una faldilla i una capa de colors marró i vermell, estampades amb motius florals i rivetades amb una sanefa daurada. A la mà dreta hi duia un ram de flors. La geganta fa 410 cm d'alçada. Els noms que duien els gegants moros de Sitges eren, La-hia i Fa-luch. Actualment els geganters que els fan ballar duen pantalons blancs camisa blau cel i faixa vermella.<\/p> ","codi_element":"08270-665","ubicacio":"Palau del Rei Moro","historia":"
Els actes d'inauguració i estrena dels gegants moros van celebrar-se a l'escola Esteve Barrachina entre el 19 i el 22 d'agost de 1979. Aquests gegants són una reproducció dels gegants moros d'en Querol, que daten de 1840 i sortien per Corpus i per la Festa Major. Foren encarregats a Joan Querol i Cabanyes, però es desconeix si fou per iniciativa privada o bé per encàrrec de l'Ajuntament. Els gegants vestien a l'estil moro; la roba del gegant era de color blanc i blau i el material de què estava fet el de la geganta era de gasa i setí. Destaca el fet que pel fer els caps, es van inspirar en personatges reals, per ella van prendre com a model una pagesa del Mas Nou de Jafre i per a ell un masover de la masia d'en Querol. Se sap que aquests gegants van sortir d'una manera continua fins al 1897, i la darrera aparició coneguda fins ara d'aquests gegants fou per la inauguració de l'Hospital de Sant Joan Baptista el 1912. L'última notícia que se'n té és de 1946; els gegants estan en una masia propietat dels hereus de Josep Robert i Soler, que els adquirí abans de la guerra civil.<\/p> ","coordenades":"41.2355600,1.8120700","utm_x":"400449","utm_y":"4565587","any":"1979","rel_municipis":"08270","municipi_nom":"Sitges","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08270\/68543-foto-08270-665-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Objecte","titularitat":"Privada accessible","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2026-09-08 00:00:00","autor_fitxa":"Laia Massansalvador Soler","autor_element":"","observacions":"Els geganters de l'Agrupació han fet diversos treballs de restauració, al 1985 i al 1989, amb ajuda de modistes sitgetanes. Les coordenades UTM corresponen a les de la seu de l'Agrupació de Balls Populars, al Palau del Rei Moro.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"52","codi_tipo_sitmun":"2.2","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["17"]}]}]}