Patrimoni cultural patrimonicultural Patrimoni cultural 1 Patrimoni cultural patrimoni_cultural Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona. mapes patrimoni cultural https://creativecommons.org/licenses/by/4.0/deed.ca 7 cultura-ocioeducacionturismo turismculturaeducacio Diputació de Barcelona Català https://patrimonicultural.diba.cat/ patrimonicultural public 2020-04-27 10:20:16 2026-11-14 12:53:34 1 <_id>6af84b96c0f337d886012453 70885 Cartes de 'El Nai' https://patrimonicultural.diba.cat/element/cartes-de-el-nai AAVV (primavera 2003). Les tres guerres carlines. L'Erol nº 76, any 22. ARNABAT, Ramon (2006). Visca el Rei i la Religió! La primera guerra civil de la Catalunya Contemporània (1820-23). Pagès editors. GOL, Antoni (1989). 'Berga i comarca durant les tres guerres carlines'. Dovella nº 32, any IX, II època. OLLER, Josep (hivern 1997). 'Guerrillers absolutistes i carlins Jep dels Estanys i Josep Grania 'El Nai''. L'Erol nº 56. TORRAS, Jaume (1967). La guerra de los agraviados. Publicaciones de la cátedra de História General de España, Universitat de Barcelona. XX Les cartes de 'El Nai' són una sèrie de 42 cartes escrites per Josep Grandia i Soler o adreçades a ell. Daten de principis del segle XX i són part de la correspondència que el militar carlí va rebre o generar en els anys del seu exili a França, tant per part d'amics i familiars, com per part dels militars que participaren en l'alçament fallit de 1900. 08293-2 Plaça de l'Ajuntament s/n, 08699 Vallcebre Josep Grandia i Soler va nèixer a Vallcebre el dia 17 de desembre de 1854 i se'l coneix com El Nai per la casa on va nèixer. Participà a la tercera Guerra Carlina on, tot i la seva joventut, destacà per les seves aptituds militars i el 26 de febrer de 1876 obtingué el grau de capità. Acabada la guerra va recórrer diversos països europeus i amb la salut força malmesa retornà a Vallcebre on va fer de secretari municipal. Des del 1898 hi havia preparatius per un alçament carlí, però un grup de carlins catalans dirigits per Salvador Soliva, i entre ells en Josep Grandia, van actuar al marge dels preparatius i van llançar-se a la lluita l'octubre de 1900. Josep Grandia com a cap del districte de Berga va formar una partida i el 28 d'octubre de 1900 va proclamar el pretendent carlí, Carles VII, com a monarca. Després del fracàs de l'alçament, que va ser sufocat ràpidament, s'exilià a Perpinyà des d'on mantingué una activa correspondència amb els seus caps militars i amb parents i amics de Catalunya. Les autoritats i alcalde de Berga li proposaren un indult a canvi de l'entrega de les armes amagades, però tot i que no ho veié gens clar i s'hi negà unes quantes vegades, sembla a ser que al final ho acceptà, ja que el maig de 1901 li comunicaren que ja podia tornar sense por. Ja des de Vallcebre, a finals de maig del mateix 1901, va escriure una carat a S.M posant-se sota la seva disposició. El darrers anys de la seva vida els passà a La Consolació, on vivia la seva filla, i morí el 1926. 42.2032500,1.8174900 402379 4673020 08293 Vallcebre Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70885-foto-08293-2-2.jpg Física Contemporani Patrimoni documental Fons documental Pública Científic 2023-01-30 00:00:00 Anna Junyent Traserra Josep Grandia i Soler i altres És un fons especial de l'Arxiu de Vallcebre. 98 56 3.2 14 <_lastChange>2026-11-14 12:52:54 2026-11-14 14:40:44