<result>
<nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimonicultural</machinename>
<descripcio>Patrimoni cultural</descripcio>
<entitats>1</entitats>
<datasets><dataset><nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimoni_cultural</machinename>
<descripcio>Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.</descripcio>
<paraules_clau>
<item>
mapes patrimoni cultural</item>
</paraules_clau>
<llicencia>https://creativecommons.org/licenses/by/4.0/deed.ca</llicencia>
<freq_actualitzacio>7</freq_actualitzacio>
<sector>
<item>
cultura-ocio</item>
<item>
educacion</item>
<item>
turismo</item>
</sector>
<tema>
<item>
turism</item>
<item>
cultura</item>
<item>
educacio</item>
</tema>
<responsable>Diputació de Barcelona</responsable>
<idioma>Català</idioma>
<home_page>https://patrimonicultural.diba.cat/</home_page>
<referencies>
<item><url></url>
<nom></nom>
</item></referencies>
<tipus>patrimonicultural</tipus>
<estat>public</estat>
<creacio>2020-04-27 10:20:16</creacio>
<modificacio>2026-11-07 18:15:18</modificacio>
<entitats>1</entitats>
<elements>
<item>
<_id>6aef5c47e1242dd71009cad9</_id>
<id>70978</id>
<titol>Edificis Mina Transversal Maria Teresa</titol>
<url>https://patrimonicultural.diba.cat/element/edificis-mina-transversal-maria-teresa</url>
<bibliografia>ORIOLA, Josep i SOLER, Ramon (1997). Relleu fotogràfic de les mines del Berguedà. Berimprès SL. PICAS, Josep i PRAT, Antònia (2004). Els telefèrics de carbó: Saldes i Vallcebre. Zenobita Edicions.</bibliografia>
<centuria>XX</centuria>
<notes_conservacio><![CDATA[L&apos;estructura dels edificis és bona, però l&apos;interior es troba en bastant mal estat.]]></notes_conservacio>
<descripcio><![CDATA[Es tracta dels edificis exteriors associats a la mina Transversal Maria Teresa. Concretament, hi ha tres edificis: les dutxes, les oficines i els tallers. Entrant a l&apos;explanada de la mina, primerament i a mà dreta, trobem l&apos;edifici de les dutxes construït sobre el marge. Aquest és un edifici de planta rectangular, té planta baixa i un pis i està cobert amb una teulada a quatre vents. L&apos;edifici està arrebossat i pintat de color verd. Les finestres són molt grans però la majoria tenen els vidres trencats. El segon edifici que trobem, a peu de mina, són les oficines. Aquest també és un edifici de planta rectangular, planta baixa i un pis, amb el carener perpendicular a llevant. Té dues portes a la planta baixa i moltes finestres. A l&apos;altre banda de la mina hi ha el darrer edifici: els tallers. És una construcció rectangular de planta baixa arrambada al marge i amb coberta a una vessant. Té una gran porta a la façana de llevant i a la resta de façanes grans finestres. Aquestes són construccions molt senzilles, arrebossades i pintades de color blanc, però també estan abandonades.]]></descripcio>
<codi_element>08293-95</codi_element>
<ubicacio>Belians</ubicacio>
<historia><![CDATA[Al segle XIX hi hagué la descoberta de carbó mineral a l&apos;Alt Berguedà, però no va ser fins la dècada de 1930 que l&apos;explotació minera va comançar a prendre envergadura a la zona de Vallcebre. Les primeres mines de Vallcebre van ser les de Tumí, Maria i Conangle, l&apos;explotació de les quals havia iniciat l&apos;Ajuntament per evitar que els seus joves anessin a la guerra. Després de la guerra, a Vallcebre, l&apos;empresa Serchs SA, filial de Carbones de Berga SA, es va fer càrrec de les mines i va reprendre la construcció del telefèric de Vallcebre (utilitzat fins el 1962). El transversal Maria Teresa es va obrir l&apos;any 1953, però no va ser fins el 1955 quan es van començar a explotar les capes d&apos;aquell indret. La runa que van treure per fer la galeria va tapar la casa de Cal Parcer, per suposat, havent arribat a un acord amb els propietaris. El 1958 es va electrificar la mina: es deixaren de treure les vagonetes amb la força dels animals i es donà un nou impúls a aquell sector. L&apos;any 1961 l&apos;explotació es va mecanitzar amb un &apos;ARIETE&apos;. També als anys 60, van construir pisos per allotjar-hi els miners i un economat, que funcionà fins el 1971. El dia 1 de desembre de 1962 la Societat deixà de ser Serchs SA, per passar a dir-se Carbones de Berga SA. L&apos;any 1973 aquesta mina va comunicar amb la de Sant Josep (Cercs). Després del tancament, i durant uns anys, a l&apos;interior de la mina s&apos;hi van plantar xampinyons. Però avui en dia la mina està completament tapiada i en desús.]]></historia>
<coordenades>42.2007800,1.8127000</coordenades>
<utm_x>401980</utm_x>
<utm_y>4672751</utm_y>
<any>1953</any>
<rel_municipis>08293</rel_municipis>
<municipi_nom>Vallcebre</municipi_nom>
<tipus_acces>Fàcil</tipus_acces>
<estat_conservacio>Regular</estat_conservacio>
<images><value>https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70978-foto-08293-95-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70978-foto-08293-95-3.jpg</value>
</images>
<proteccio>Inexistent</proteccio>
<estil>Contemporani</estil>
<ambit>Patrimoni immoble</ambit>
<tipologia>Conjunt arquitectònic</tipologia>
<titularitat>Privada</titularitat>
<us_actual>Sense ús</us_actual>
<inspire_tipus></inspire_tipus>
<inspire_subtipus></inspire_subtipus>
<inspire_atribut></inspire_atribut>
<data_modificació>2023-01-30 00:00:00</data_modificació>
<autor_fitxa>Anna Junyent Traserra</autor_fitxa>
<autor_element></autor_element>
<observacions><![CDATA[L&apos;Ajuntament utilitza puntualment l&apos;edifici de les dutxes el dia de Reis per tal que els participants s&apos;hi puguin vestir.]]></observacions>
<codi_estil>98</codi_estil>
<codi_tipologia>46</codi_tipologia>
<codi_tipo_sitmun>1.2</codi_tipo_sitmun>
<proteccio_id></proteccio_id>
<rel_comarca><value>14</value>
</rel_comarca>
<_lastChange>2026-11-07 18:13:43</_lastChange>
</item>
</elements>
</dataset></datasets></result>
