CCAA. Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya, Vallirana. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya [inèdit]. Http:\/\/invarque.cultura.gencat.cat\/ (Consulta: 19-06-2017). DE LA PINTA, J. Ll. (1984). 'Addenda al repertori de cavitats d'interès arqueològic de la província de Barcelona'. Exploracions (Espeleo-Club de Gràcia), 8, p. 16.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"Parcialment destruït o tapat per la terra que genera l'explotació de la pedrera que hi ha a la zona.","descripcio":"
Conjunt de quatre cavitats situades en una zona constituïda per calcàries i sorrenques roges del triàsic, i travessada pel fondo d'en Montané. Les coves foren numerades correlativament, les dades són força escasses i les ocupacions documentades esporàdiques. La cova coneguda com Sota Penya I correspon a un cingle format per dues estances iguals pràcticament paral·leles, en les que es documentaren diversos fragments ceràmics, un vas carenat polit de color negrós, amb dues fileres d'incisions verticals, i una nansa de vas de ceràmica arquejada. Cronològicament s'adscriu entre el Neolític Final-Calcolític (2500-1800 a.C.) i el Bronze Antic-Mig (1800-1200 a.C.). La cavitat de Sota Penya II està situada damunt de l'anterior i s'hi localitzaren fragments ceràmics de vasos carenats de color groguenc i superfície polida, tres fragments decorats amb punts i cinc fragments amb decoració cardial. Cronològicament, els materials s'adscriuen al Neolític Antic Cardial (5500-4000 a.C.), al Neolític Final-Calcolític (vasos de carena alta) i al Bronze Antic-Mig. Pel que fa a la cavitat de Sota Penya III només es va documentar un fragment ceràmic decorat amb incisions i puntillats, de difícil classificació. Per últim, pel que fa a la cavitat Sota Penya IV, cal dir que es tracta d'un forat de mig metre de diàmetre, que comunica amb un passadís de 4 metres de llargada, que dóna accés a una cambra de 3 metres de diàmetre per 3 metres d'alçada. S'hi documentaren fragments de bols carenats polimentats de color negrós, altres fragments mitjans i de textura tosca, un fragment del tipus raspallat amb dibuixos circulars en relleu i la vora d'un vas. Cronològicament, la cavitat s'adscriu al període del Neolític Antic Postcardial (4000-3500 a.C.), al Neolític Final-Calcolític (vasos de carena alta) i al Bronze Antic-Mig.<\/p> ","codi_element":"08295-779","ubicacio":"Pla de Claperons - La Fou","historia":"
El nom del jaciment correspon al fet que aquestes cavitats estan situades sota una penya. És probable que l'extracció de pedra generada per la pedrera que explota la zona hagi malmès o tapat aquestes coves, donada la seva proximitat. Les cavitats foren prospeccionades als anys 30 del segle XX per l'arqueòleg català Josep de Calassanç Serra-Ràfols.<\/p> ","coordenades":"41.3676300,1.9179600","utm_x":"409506","utm_y":"4580134","any":"","rel_municipis":"08295","municipi_nom":"Vallirana","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"Edats dels Metalls","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-09 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"79","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]}]}]}