<result>
<nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimonicultural</machinename>
<descripcio>Patrimoni cultural</descripcio>
<entitats>1</entitats>
<datasets><dataset><nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimoni_cultural</machinename>
<descripcio>Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.</descripcio>
<paraules_clau>
<item>
mapes patrimoni cultural</item>
</paraules_clau>
<llicencia>https://creativecommons.org/licenses/by/4.0/deed.ca</llicencia>
<freq_actualitzacio>7</freq_actualitzacio>
<sector>
<item>
cultura-ocio</item>
<item>
educacion</item>
<item>
turismo</item>
</sector>
<tema>
<item>
turism</item>
<item>
cultura</item>
<item>
educacio</item>
</tema>
<responsable>Diputació de Barcelona</responsable>
<idioma>Català</idioma>
<home_page>https://patrimonicultural.diba.cat/</home_page>
<referencies>
<item><url></url>
<nom></nom>
</item></referencies>
<tipus>patrimonicultural</tipus>
<estat>public</estat>
<creacio>2020-04-27 10:20:16</creacio>
<modificacio>2026-07-14 05:03:19</modificacio>
<entitats>1</entitats>
<elements>
<item>
<_id>6a55a6d49a7c6529505b775d</_id>
<id>71503</id>
<titol>Sota Penya</titol>
<url>https://patrimonicultural.diba.cat/element/sota-penya</url>
<bibliografia><![CDATA[&lt;p&gt;CCAA. Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya, Vallirana. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya [inèdit]. Http://invarque.cultura.gencat.cat/ (Consulta: 19-06-2017). DE LA PINTA, J. Ll. (1984). &apos;Addenda al repertori de cavitats d&apos;interès arqueològic de la província de Barcelona&apos;. Exploracions (Espeleo-Club de Gràcia), 8, p. 16.&lt;/p&gt; ]]></bibliografia>
<centuria></centuria>
<notes_conservacio><![CDATA[Parcialment destruït o tapat per la terra que genera l&apos;explotació de la pedrera que hi ha a la zona.]]></notes_conservacio>
<descripcio><![CDATA[&lt;p&gt;Conjunt de quatre cavitats situades en una zona constituïda per calcàries i sorrenques roges del triàsic, i travessada pel fondo d&apos;en Montané. Les coves foren numerades correlativament, les dades són força escasses i les ocupacions documentades esporàdiques. La cova coneguda com Sota Penya I correspon a un cingle format per dues estances iguals pràcticament paral·leles, en les que es documentaren diversos fragments ceràmics, un vas carenat polit de color negrós, amb dues fileres d&apos;incisions verticals, i una nansa de vas de ceràmica arquejada. Cronològicament s&apos;adscriu entre el Neolític Final-Calcolític (2500-1800 a.C.) i el Bronze Antic-Mig (1800-1200 a.C.). La cavitat de Sota Penya II està situada damunt de l&apos;anterior i s&apos;hi localitzaren fragments ceràmics de vasos carenats de color groguenc i superfície polida, tres fragments decorats amb punts i cinc fragments amb decoració cardial. Cronològicament, els materials s&apos;adscriuen al Neolític Antic Cardial (5500-4000 a.C.), al Neolític Final-Calcolític (vasos de carena alta) i al Bronze Antic-Mig. Pel que fa a la cavitat de Sota Penya III només es va documentar un fragment ceràmic decorat amb incisions i puntillats, de difícil classificació. Per últim, pel que fa a la cavitat Sota Penya IV, cal dir que es tracta d&apos;un forat de mig metre de diàmetre, que comunica amb un passadís de 4 metres de llargada, que dóna accés a una cambra de 3 metres de diàmetre per 3 metres d&apos;alçada. S&apos;hi documentaren fragments de bols carenats polimentats de color negrós, altres fragments mitjans i de textura tosca, un fragment del tipus raspallat amb dibuixos circulars en relleu i la vora d&apos;un vas. Cronològicament, la cavitat s&apos;adscriu al període del Neolític Antic Postcardial (4000-3500 a.C.), al Neolític Final-Calcolític (vasos de carena alta) i al Bronze Antic-Mig.&lt;/p&gt; ]]></descripcio>
<codi_element>08295-779</codi_element>
<ubicacio>Pla de Claperons - La Fou</ubicacio>
<historia><![CDATA[&lt;p&gt;El nom del jaciment correspon al fet que aquestes cavitats estan situades sota una penya. És probable que l&apos;extracció de pedra generada per la pedrera que explota la zona hagi malmès o tapat aquestes coves, donada la seva proximitat. Les cavitats foren prospeccionades als anys 30 del segle XX per l&apos;arqueòleg català Josep de Calassanç Serra-Ràfols.&lt;/p&gt; ]]></historia>
<coordenades>41.3676300,1.9179600</coordenades>
<utm_x>409506</utm_x>
<utm_y>4580134</utm_y>
<any></any>
<rel_municipis>08295</rel_municipis>
<municipi_nom>Vallirana</municipi_nom>
<tipus_acces>Difícil</tipus_acces>
<estat_conservacio>Dolent</estat_conservacio>
<images></images>
<proteccio>Inexistent</proteccio>
<estil>Edats dels Metalls</estil>
<ambit>Patrimoni immoble</ambit>
<tipologia>Jaciment arqueològic</tipologia>
<titularitat>Privada</titularitat>
<us_actual>Sense ús</us_actual>
<inspire_tipus></inspire_tipus>
<inspire_subtipus></inspire_subtipus>
<inspire_atribut></inspire_atribut>
<data_modificació>2020-10-09 00:00:00</data_modificació>
<autor_fitxa>Adriana Geladó Prat</autor_fitxa>
<autor_element></autor_element>
<observacions></observacions>
<codi_estil>79</codi_estil>
<codi_tipologia>1754</codi_tipologia>
<codi_tipo_sitmun>1.4</codi_tipo_sitmun>
<proteccio_id></proteccio_id>
<rel_comarca><value>11</value>
</rel_comarca>
<_lastChange>2026-07-14 05:02:44</_lastChange>
</item>
</elements>
</dataset></datasets></result>
