<result>
<nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimonicultural</machinename>
<descripcio>Patrimoni cultural</descripcio>
<entitats>1</entitats>
<datasets><dataset><nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimoni_cultural</machinename>
<descripcio>Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.</descripcio>
<paraules_clau>
<item>
mapes patrimoni cultural</item>
</paraules_clau>
<llicencia>https://creativecommons.org/licenses/by/4.0/deed.ca</llicencia>
<freq_actualitzacio>7</freq_actualitzacio>
<sector>
<item>
cultura-ocio</item>
<item>
educacion</item>
<item>
turismo</item>
</sector>
<tema>
<item>
turism</item>
<item>
cultura</item>
<item>
educacio</item>
</tema>
<responsable>Diputació de Barcelona</responsable>
<idioma>Català</idioma>
<home_page>https://patrimonicultural.diba.cat/</home_page>
<referencies>
<item><url></url>
<nom></nom>
</item></referencies>
<tipus>patrimonicultural</tipus>
<estat>public</estat>
<creacio>2020-04-27 10:20:16</creacio>
<modificacio>2026-07-22 06:53:14</modificacio>
<entitats>1</entitats>
<elements>
<item>
<_id>6a604c9d2e3d49652d672c6d</_id>
<id>71896</id>
<titol>Mines de plom de Campderrós - Mines de San Pablo i San Jorge</titol>
<url>https://patrimonicultural.diba.cat/element/mines-de-plom-de-campderros-mines-de-san-pablo-i-san-jorge</url>
<bibliografia><![CDATA[&lt;p&gt;AMICS DE VALLIRANA (2007). La Vallirana del segle XX. Imatges i Memòria. Vallirana: Centre d&apos;Estudis Comarcals del Baix Llobregat, p. 96. ASSOCIACIÓ AMICS DE VALLIRANA (1998). Vallirana. Barcelona: Viena, Columna, p. 31. MATA-PERELLÓ, Josep M.; MATA LLEONART, Roger (2005). Informe geològic i miner. Estudi dels antecedents miners del terme municipal de Vallirana i de la seva problemàtica en la construcció de la variant. Departament d&apos;Enginyeria Minera i Recursos Naturals. Barcelona: [Inèdit], p. 5, 11, 13. OLLÉ, Francesc (2016). Vallirana, poble d&apos;aigua. Vallirana: Amics de Vallirana, p. 43-47. SAURET I CATASUS, Jaume; GONZÁLEZ MORENO-NAVARRO, Manuel (1989). Vallirana. Dades històriques (904-1900). Homes, fets i gents. Vallirana: Amics de Vallirana, p. 209. VAQUERO ARTÉS, Carles (2016). Mines i coves de Vallirana. Ivª Fira Vallirana turisme, natura i salut. [S.I: Inèdit].&lt;/p&gt; ]]></bibliografia>
<centuria>XIX-XX</centuria>
<notes_conservacio></notes_conservacio>
<descripcio><![CDATA[&lt;p&gt;Mina subterrània de grans dimensions que presenta aproximadament un quilòmetre de galeries enreixades, i que defineixen una planta més o menys semicircular. Compta amb una galeria d&apos;accés principal en pla inclinat, a partir de la que es bifurquen les galeries secundaries, disposades en perpendicular a la principal i comunicades entre sí. Les galeries documentades tenen unes dimensions d&apos;uns 2 metres d&apos;amplada per 2 metres d&apos;alçada i, en l&apos;actualitat moltes estan inundades per la proximitat amb el torrent de Campderrós. A la zona de l&apos;aparcament del restaurant Selva Negra Catalana s&apos;observa una bocamina rectangular adossada al marge i un dels pous, circular i bastit en pedra i maons. Està situat al costat de la vorera i actualment tapiat.&lt;/p&gt; ]]></descripcio>
<codi_element>08295-701</codi_element>
<ubicacio>Avinguda dels Països Catalans, 167 - Urbanització Selva Negra Catalana</ubicacio>
<historia><![CDATA[&lt;p&gt;Aquestes mines ja eren explotades a finals del segle XIX (1870), molt probablement en el mateix lloc on en l&apos;actualitat hi ha el restaurant Selva Negra Catalana. Una referència clara a la gran explotació de les mines de plom al terme la trobem a l&apos;Arxiu Nacional, on es conserven més de 40 sol·licituts de permisos d&apos;investigació minera, entre els anys 1880 i 1976. Tot i això, l&apos;explotació dels sulfurs de plom (galena, carbonat de plom i sulfat de plom) a Vallirana fou especialment intensa entre els anys 50 i 70 del segle XX. Les principals mines es situaren a l&apos;àrea de Campderrós (mina de San Pablo i mina de San Jorge). En relació a la mina que ens ocupa, s&apos;han constatat diversos estudis i informes datats els anys 1878, 1925 i 1927. La mina de San Pablo era la més gran i va estar inactiva fins que l&apos;any 1974 es va tornar a activar fins el 1979 (la poca rendibilitat del producte va fer que s&apos;acabessin tancant). En aquest moment, el nou propietari (família Mas Rovira) la va aprofitar per extreure&apos;n l&apos;aigua que innundava les seves instal·lacions i subministrar a les cases de la Selva Negra i als horts de la zona.&lt;/p&gt; ]]></historia>
<coordenades>41.3775800,1.9345400</coordenades>
<utm_x>410906</utm_x>
<utm_y>4581221</utm_y>
<any></any>
<rel_municipis>08295</rel_municipis>
<municipi_nom>Vallirana</municipi_nom>
<tipus_acces>Fàcil</tipus_acces>
<estat_conservacio>Bo</estat_conservacio>
<images><value>https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71896-foto-08295-701-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71896-foto-08295-701-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71896-foto-08295-701-3.jpg</value>
</images>
<proteccio>Inexistent</proteccio>
<estil>Popular|Contemporani</estil>
<ambit>Patrimoni immoble</ambit>
<tipologia>Obra civil</tipologia>
<titularitat>Privada</titularitat>
<us_actual>Sense ús</us_actual>
<inspire_tipus></inspire_tipus>
<inspire_subtipus></inspire_subtipus>
<inspire_atribut></inspire_atribut>
<data_modificació>2020-10-09 00:00:00</data_modificació>
<autor_fitxa>Adriana Geladó Prat</autor_fitxa>
<autor_element></autor_element>
<observacions></observacions>
<codi_estil>119|98</codi_estil>
<codi_tipologia>49</codi_tipologia>
<codi_tipo_sitmun>1.5</codi_tipo_sitmun>
<proteccio_id></proteccio_id>
<rel_comarca><value>11</value>
</rel_comarca>
<_lastChange>2026-07-22 06:52:45</_lastChange>
</item>
</elements>
</dataset></datasets></result>
