RIBA I ROBIRA, Josep (1913). Recort de la Festa del Abanderament del Somatent Armat de Vallirana. [Inèdit: exemplar fotocopiat. Biblioteca J.M. López-Picó].<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"
'¡Bandera de Vallirana, Tota tú brodada d'or!, ¡Bandera rica y galana, Que'ns fas creixer tota ufana, La Pau dintre'l nostre cor! \/ ¡Bandera tota hermosura, Y plena de magestat!, ¡Bandera que en tu perdura, Nostre Perla de dolsura, La Verge de Montserrat! \/ ¡Bandera de gran riquesa, Que rumbejas nostre escut!, Font d'amor y fortalesa, Que refàs amb ta puresa, Fins al poble mes caigut! \/ ¡Bandera avuy benehida, Per la fe del mateix Deu!, ¡Hermós simbol de la vida, Que atraus al cor desseguida, Fins á ferte'l tot ben teu! \/ ¡Bandera per tots honrada, Amb noblesa y sentiment!, ¡Hermosa joya alabada, Que'l poble't te destinada, A se'l cap del Somatent! \/ Amb la fe mes verdadera, Cor aymant y el cap ben dret, Avuy per volta primera, ¡Jo't saludo oh gran Bandera!, Satisfet y descobert. \/ No't saludo per galana, Ni per l'or que tens brodat; Qui el saludo á ferte en mana, Es l'escut de Vallirana, Que es per mí sant y sagrat. \/ Quan el veig sembla que'n crida, L'edat dels meus somnis d'or; Aquella edat de la vida, Que perfuma amb sa florida. La sang tota que hi ha el cor. \/ Aquella edat de puresa, Que es del Cel mágich present; Aquell temps de l'infantesa, Que'l cor veu ab gran tristesa, Que es fon sols anant creixent. \/ ¡Oh recorts plens d'hermosura, D'un rich temps que ya ha passat!, ¡Quants cops amb vostre dolsura, Hi fet fondrer l'amargura, Que al meu cor había entrat! \/ ¡Quantas nits en somnis dono. Grants amors que omplan un mon, Y fins veig y hasta enrahono, Y las tetas yo corono, De personas que ya no hi son! \/ No es estrany oh Vallirana, Que't tingui tan cor endins, Si ma infantesa llunyana, Encare floreix y grana, Mil recorts entre tos pins. \/ Ni es estrany que yo avuy dia, Veyés viu tot y essent mort, Aquell Pare que tenia; Y perqui encare daria, La sang tota del meu cor. \/ Y per xó amb fe verdadera, Y amb un cor tot commogut, T'hi saludat ¡oh Bandera!, Incensant l'edat primera, Que tú en tens dintre l'escut. \/ Quant pasi alta y desplegada, Saludéula bons germans; Que's també santa y sagrada, Per veures en ella honrada, La Verge dels Catalans. \/ Es Nostre Mare amorosa, La Reyna del Principat; Es la Moreneta hermosa, Que entre els angels viu joyosa, Dalt dels cims de Montserrat. \/ Si correm tots á invocarla, Quant els mals dintre el cor son, Estant bons debem honrarla, Y quant pasi saludarla, Amb la fe mes gran del mon. \/ Somatent de Vallirana, Que la Bandera has rebut; El poble en pes te demana, Que com yo mes per galana, Te l'estimis per l'escut. \/ Goytal bé es tot ell puresa, Ni una taca tot blancor, Y si may per cap malesa, Pert per sempre sa honradesa, Serás tu el deshonrador. \/ En la lluyta per la vida, Tu ya ho sabs ¿oh Somatent!, Hi ha maldat tan pervertida, Que talment sembla mentida, Que'l mon sigui tan dolent. \/ Alguns cops com bondadosa, Fins consola als apenats, Anant tota presurosa, La gran falsa y enganyosa, A fé als pobres caritats. \/ Altres cops va empolaynada, Amb charol y bons brillants: Y anat aixís disfressada, Va ferint la gran malvada, Tot el cor dels bons germans. \/ Fort y ferm amb la maldat, Sens respecte y po á ningú: Com mes alt siga el malvat, Que tu ens portis ben lligat, Molt mes gran te farás tú. \/ Si un jorn la campana't crida, Al lloch del perill acut, Mes pensa al fer la sortida, Que val mes perdrer la vida, Que trahi á n'el nostre escut. \/ Pensa que l'honra es sagrada, Que ella sola es ton sostent; Que amb una honra esmicolada, Cauría tota plegada, La forsa del Somatent. \/ Deus se'eslau de ta noblesa, Com els cors honrats ho son, Pensant sempre amb gran fermesa, Que un esclau de l'honradesa, Es un rey á l'altre mon. \/ Fesho aixins tal com t'ho mana, L'amor gran que't te el cor meu; ¡Per la Pau que'ns agermana!, ¡Per l'Honor de Vallirana!, ¡Per la Fe del mateix Deu!'.<\/p> ","codi_element":"08295-758","ubicacio":"","historia":"
El poema va ser compost per en Jacint Bogunyà i Baxeras, advocat i fill adoptiu de Vallirana, en motiu de la benedicció de la bandera del Sometent Armat de Vallirana, beneïda el 25 de març de l'any 1913.<\/p> ","coordenades":"41.3879200,1.9319700","utm_x":"410705","utm_y":"4582372","any":"1913","rel_municipis":"08295","municipi_nom":"Vallirana","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-09 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"Jacint Bogunyà i Baxeras","observacions":"","codi_estil":"119","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]}]}],"cache":"2026-11-14 20:17:00"}