<result>
<nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimonicultural</machinename>
<descripcio>Patrimoni cultural</descripcio>
<entitats>1</entitats>
<datasets><dataset><nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimoni_cultural</machinename>
<descripcio>Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.</descripcio>
<paraules_clau>
<item>
mapes patrimoni cultural</item>
</paraules_clau>
<llicencia>https://creativecommons.org/licenses/by/4.0/deed.ca</llicencia>
<freq_actualitzacio>7</freq_actualitzacio>
<sector>
<item>
cultura-ocio</item>
<item>
educacion</item>
<item>
turismo</item>
</sector>
<tema>
<item>
turism</item>
<item>
cultura</item>
<item>
educacio</item>
</tema>
<responsable>Diputació de Barcelona</responsable>
<idioma>Català</idioma>
<home_page>https://patrimonicultural.diba.cat/</home_page>
<referencies>
<item><url></url>
<nom></nom>
</item></referencies>
<tipus>patrimonicultural</tipus>
<estat>public</estat>
<creacio>2020-04-27 10:20:16</creacio>
<modificacio>2026-07-14 05:03:19</modificacio>
<entitats>1</entitats>
<elements>
<item>
<_id>6a55a6db9a7c6529505b7a5c</_id>
<id>72281</id>
<titol>Barraca 6782</titol>
<url>https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-6782</url>
<bibliografia><![CDATA[MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). &apos;Les barraques de vinya al terme municipal d&apos;Artés (Pla de Bages)&apos;; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). &apos;Barraques i tines, construccions per a la vinya&apos;; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). &apos;La tècnica de la pedra seca. La construcció popular&apos;; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). &apos;La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició&apos;; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11.]]></bibliografia>
<centuria>XIX-XX</centuria>
<notes_conservacio></notes_conservacio>
<descripcio><![CDATA[Barraca de pedra seca ubicada en el marge d&apos;un camp sembrat de blat. És una cabana de volta, de planta rectangular (2,85 x 3,5 m). L&apos;alçada interior màxima és de 1,75 m. La porta, orientada al sud-est, és d&apos;arc pla, fa 1 m d&apos;ampla i 1,6 m. d&apos;altura. Conserva una clau de la porta que possiblement havia tingut. Només es conserva una biga travessera a l&apos;alçada de la llinda. El gruix de les parets de 40 cm. La paret del fons és un retall a la roca i s&apos;hi adossa una banqueta feta de pedra. L&apos;exterior de la volta està cobert amb una capa de terra vegetal que la impermeabilitza i la cohesiona per l&apos;acció de la vegetació que hi creix. Al voltant hi ha una rasa en paral·lel a les façanes que serveix per desguassar l&apos;aigua de la pluja.]]></descripcio>
<codi_element>08297-129</codi_element>
<ubicacio><![CDATA[Feixes de l&apos;Albereda, a l&apos;est del terme municipal, a tocar amb Prats del Rei]]></ubicacio>
<historia><![CDATA[La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l&apos;ús de la pedra sense treballar i sense cap material d&apos;unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. Es tracta d&apos;una tècnica amb uns orígens molt remots però la seva expansió es situa durant la segona meitat del segle XIX . No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l&apos;aparició de les barraques són: un increment de l&apos;àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d&apos;aixopluc i magatzem d&apos;eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència d&apos;un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d&apos;aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d&apos;aprofitament de l&apos;espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d&apos;una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s&apos;amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l&apos;existència de quadrilles de &apos;barracaires&apos; itinerants, els &apos;sardans&apos;, o el propi pagès. L&apos;existència del sardans s&apos;ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d&apos;homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència.]]></historia>
<coordenades>41.6907600,1.5244900</coordenades>
<utm_x>377210</utm_x>
<utm_y>4616494</utm_y>
<any></any>
<rel_municipis>08297</rel_municipis>
<municipi_nom>Veciana</municipi_nom>
<tipus_acces>Fàcil</tipus_acces>
<estat_conservacio>Bo</estat_conservacio>
<images><value>https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72281-foto-08297-129-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72281-foto-08297-129-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72281-foto-08297-129-3.jpg</value>
</images>
<proteccio>Inexistent</proteccio>
<estil>Popular|Contemporani</estil>
<ambit>Patrimoni immoble</ambit>
<tipologia>Edifici</tipologia>
<titularitat>Privada</titularitat>
<us_actual>Sense ús</us_actual>
<inspire_tipus></inspire_tipus>
<inspire_subtipus></inspire_subtipus>
<inspire_atribut></inspire_atribut>
<data_modificació>2023-08-02 00:00:00</data_modificació>
<autor_fitxa>Jordi Montlló Bolart</autor_fitxa>
<autor_element></autor_element>
<observacions><![CDATA[La numeració correspon amb la donada per l&apos;observatori del paisatge.]]></observacions>
<codi_estil>119|98</codi_estil>
<codi_tipologia>45</codi_tipologia>
<codi_tipo_sitmun>1.1</codi_tipo_sitmun>
<proteccio_id></proteccio_id>
<rel_comarca><value>6</value>
</rel_comarca>
<_lastChange>2026-07-14 05:02:51</_lastChange>
</item>
</elements>
</dataset></datasets></result>
