{"nom":"Patrimoni cultural","machinename":"patrimonicultural","descripcio":"Patrimoni cultural","entitats":1,"datasets":[{"nom":"Patrimoni cultural","machinename":"patrimoni_cultural","descripcio":"Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.","paraules_clau":["mapes patrimoni cultural"],"llicencia":"https:\/\/creativecommons.org\/licenses\/by\/4.0\/deed.ca","freq_actualitzacio":7,"sector":["cultura-ocio","educacion","turismo"],"tema":["turism","cultura","educacio"],"responsable":"Diputació de Barcelona","idioma":"Català","home_page":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/","referencies":[{"url":null,"nom":null}],"tipus":"patrimonicultural","estat":"public","creacio":"2020-04-27 10:20:16","modificacio":"2026-11-14 12:53:34","entitats":1,"elements":[{"id":"72456","titol":"Marges de Casa Sant Pere","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/marges-de-casa-sant-pere","bibliografia":"GALLARDO D.: 'Feixes i barraques: el llegat cultural que se'ns fa invisible', dins de 'El paisatge de la vinya', actes del congrés celebrat a Manresa (Bages) el 24, 25 i 26 d'octubre de 2003. Ed. Centre d'Estudis del Bages i el Consell Regulador de la D. O. Pla de Bages, pp.157-162. 2003 GENERALITAT DE CATALUNYA, (1994). Departament de Medi Ambient: 'Les construccions en pedra seca' (full divulgatiu), Barcelona, desembre de 1994 PLANS i MAESTRA,Jaume. (1994). Construccions de pedra seca a la comarca de Bages. Centre Excursionista de la Comarca de Bages.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"Alguns trams s'han ensorrat.","descripcio":"es tracta d'una zona de marges de diversa fàbrica i característiques, però en general de molt bona qualitat. Malgrat que el terme municipal es troba en una zona de pendent continua orientada a la vall del Merdançol i els marges de pedra són omnipresents, al voltant de Casa Sant Pere possiblement hi podem trobar la concentració més diversa i de millor qualitat del terme. En aquesta zona podem trobar marges de grans dimensions i en alguns punts d'entre 2 i 3 metres d'alçada que serveixen per esgraonar el desnivell i ampliar l'espai cultivable. A l'entorn de la casa es poden observar alguns exemples capçats a plec de llibre, però sense dubte, els de major qualitat per les seves dimensions són els que estan situats al primer torrent a l'oest de la casa. En aquest cas els murs han estat disposats en forma d'arc per adaptar-se al barranc a l'hora que en millora la resistència i la contenció. Finalment destacaríem els que es poden observar entorn de l'ermita de Santa Magdalena de Gardilans i la casa del Soler.","codi_element":"08299-80","ubicacio":"Sector Gardilans. Al costat de Casa Sant Pere","historia":"Les construccions de pedra seca (pedra sobre pedra sense cap morter ni material d'unió com pot ser l'argamassa, el fang, la calç o el ciment) són d'origen ancestral i està completament estesa a les dues bandes del mediterrani amb unes tipologies similars. La presència massiva de marges al terme, probablement s'hauria de vincular a la gran expansió agrícola i demogràfica del XVIII. El procés era prou laboriós, i s'hi dedicava jornals menys exigents agrícolament segons l'estació de l'any amb l'objectiu d'ampliar els terrenys de cultiu. Calia desbrossar el camp, arrencar soques i pedra, llaurar el terreny per estovar-lo i despedregar-lo. Material amb el qual posteriorment s'acabava per vestir els mateixos marges. Els constructors, que sovint eren els mateixos pagesos de la zona, eren coneguts popularment com a margers, a vegades es desplaçaven en grup en èpoques que els jornals del camp eren més escassos com a l'hivern. L'alçada del marge i l'amplitud de la feixa són inversament proporcionals a la inclinació del terreny. En aquest sentit, els marges i les feixes són un veritable tractat arquitectònic, ja que s'adapten perfectament a l'orografia i es disposen per tal d'evitar al màxim l'erosió de la terra.","coordenades":"42.1392600,1.9553000","utm_x":"413669","utm_y":"4665766","any":"","rel_municipis":"08299","municipi_nom":"Vilada","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08299\/72456-foto-08299-80-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08299\/72456-foto-08299-80-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Estructural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Martí Picas. INSITU SL","autor_element":"","observacions":"L'esglaonament de marges de pedra seca és visible a tot el poble. No obstant això, aquí trobem la major densitat en diversitat i qualitat. Les feixes s'enfilen fins al cap de la Solana.","codi_estil":"119","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["14"]}]}]}