<result>
<nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimonicultural</machinename>
<descripcio>Patrimoni cultural</descripcio>
<entitats>1</entitats>
<datasets><dataset><nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimoni_cultural</machinename>
<descripcio>Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.</descripcio>
<paraules_clau>
<item>
mapes patrimoni cultural</item>
</paraules_clau>
<llicencia>https://creativecommons.org/licenses/by/4.0/deed.ca</llicencia>
<freq_actualitzacio>7</freq_actualitzacio>
<sector>
<item>
cultura-ocio</item>
<item>
educacion</item>
<item>
turismo</item>
</sector>
<tema>
<item>
turism</item>
<item>
cultura</item>
<item>
educacio</item>
</tema>
<responsable>Diputació de Barcelona</responsable>
<idioma>Català</idioma>
<home_page>https://patrimonicultural.diba.cat/</home_page>
<referencies>
<item><url></url>
<nom></nom>
</item></referencies>
<tipus>patrimonicultural</tipus>
<estat>public</estat>
<creacio>2020-04-27 10:20:16</creacio>
<modificacio>2026-11-14 12:53:34</modificacio>
<entitats>1</entitats>
<elements>
<item>
<_id>6af84ba7c0f337d886012a5f</_id>
<id>72456</id>
<titol>Marges de Casa Sant Pere</titol>
<url>https://patrimonicultural.diba.cat/element/marges-de-casa-sant-pere</url>
<bibliografia><![CDATA[GALLARDO D.: &apos;Feixes i barraques: el llegat cultural que se&apos;ns fa invisible&apos;, dins de &apos;El paisatge de la vinya&apos;, actes del congrés celebrat a Manresa (Bages) el 24, 25 i 26 d&apos;octubre de 2003. Ed. Centre d&apos;Estudis del Bages i el Consell Regulador de la D. O. Pla de Bages, pp.157-162. 2003 GENERALITAT DE CATALUNYA, (1994). Departament de Medi Ambient: &apos;Les construccions en pedra seca&apos; (full divulgatiu), Barcelona, desembre de 1994 PLANS i MAESTRA,Jaume. (1994). Construccions de pedra seca a la comarca de Bages. Centre Excursionista de la Comarca de Bages.]]></bibliografia>
<centuria>XVIII</centuria>
<notes_conservacio><![CDATA[Alguns trams s&apos;han ensorrat.]]></notes_conservacio>
<descripcio><![CDATA[es tracta d&apos;una zona de marges de diversa fàbrica i característiques, però en general de molt bona qualitat. Malgrat que el terme municipal es troba en una zona de pendent continua orientada a la vall del Merdançol i els marges de pedra són omnipresents, al voltant de Casa Sant Pere possiblement hi podem trobar la concentració més diversa i de millor qualitat del terme. En aquesta zona podem trobar marges de grans dimensions i en alguns punts d&apos;entre 2 i 3 metres d&apos;alçada que serveixen per esgraonar el desnivell i ampliar l&apos;espai cultivable. A l&apos;entorn de la casa es poden observar alguns exemples capçats a plec de llibre, però sense dubte, els de major qualitat per les seves dimensions són els que estan situats al primer torrent a l&apos;oest de la casa. En aquest cas els murs han estat disposats en forma d&apos;arc per adaptar-se al barranc a l&apos;hora que en millora la resistència i la contenció. Finalment destacaríem els que es poden observar entorn de l&apos;ermita de Santa Magdalena de Gardilans i la casa del Soler.]]></descripcio>
<codi_element>08299-80</codi_element>
<ubicacio>Sector Gardilans. Al costat de Casa Sant Pere</ubicacio>
<historia><![CDATA[Les construccions de pedra seca (pedra sobre pedra sense cap morter ni material d&apos;unió com pot ser l&apos;argamassa, el fang, la calç o el ciment) són d&apos;origen ancestral i està completament estesa a les dues bandes del mediterrani amb unes tipologies similars. La presència massiva de marges al terme, probablement s&apos;hauria de vincular a la gran expansió agrícola i demogràfica del XVIII. El procés era prou laboriós, i s&apos;hi dedicava jornals menys exigents agrícolament segons l&apos;estació de l&apos;any amb l&apos;objectiu d&apos;ampliar els terrenys de cultiu. Calia desbrossar el camp, arrencar soques i pedra, llaurar el terreny per estovar-lo i despedregar-lo. Material amb el qual posteriorment s&apos;acabava per vestir els mateixos marges. Els constructors, que sovint eren els mateixos pagesos de la zona, eren coneguts popularment com a margers, a vegades es desplaçaven en grup en èpoques que els jornals del camp eren més escassos com a l&apos;hivern. L&apos;alçada del marge i l&apos;amplitud de la feixa són inversament proporcionals a la inclinació del terreny. En aquest sentit, els marges i les feixes són un veritable tractat arquitectònic, ja que s&apos;adapten perfectament a l&apos;orografia i es disposen per tal d&apos;evitar al màxim l&apos;erosió de la terra.]]></historia>
<coordenades>42.1392600,1.9553000</coordenades>
<utm_x>413669</utm_x>
<utm_y>4665766</utm_y>
<any></any>
<rel_municipis>08299</rel_municipis>
<municipi_nom>Vilada</municipi_nom>
<tipus_acces>Fàcil</tipus_acces>
<estat_conservacio>Regular</estat_conservacio>
<images><value>https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72456-foto-08299-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72456-foto-08299-80-3.jpg</value>
</images>
<proteccio>Inexistent</proteccio>
<estil>Popular</estil>
<ambit>Patrimoni immoble</ambit>
<tipologia>Element arquitectònic</tipologia>
<titularitat>Privada</titularitat>
<us_actual>Estructural</us_actual>
<inspire_tipus></inspire_tipus>
<inspire_subtipus></inspire_subtipus>
<inspire_atribut></inspire_atribut>
<data_modificació>2023-01-30 00:00:00</data_modificació>
<autor_fitxa>Martí Picas. INSITU SL</autor_fitxa>
<autor_element></autor_element>
<observacions><![CDATA[L&apos;esglaonament de marges de pedra seca és visible a tot el poble. No obstant això, aquí trobem la major densitat en diversitat i qualitat. Les feixes s&apos;enfilen fins al cap de la Solana.]]></observacions>
<codi_estil>119</codi_estil>
<codi_tipologia>47</codi_tipologia>
<codi_tipo_sitmun>1.3</codi_tipo_sitmun>
<proteccio_id></proteccio_id>
<rel_comarca><value>14</value>
</rel_comarca>
<_lastChange>2026-11-14 12:53:11</_lastChange>
</item>
</elements>
</dataset></datasets></result>
