{"nom":"Patrimoni cultural","machinename":"patrimonicultural","descripcio":"Patrimoni cultural","entitats":1,"datasets":[{"nom":"Patrimoni cultural","machinename":"patrimoni_cultural","descripcio":"Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.","paraules_clau":["mapes patrimoni cultural"],"llicencia":"https:\/\/creativecommons.org\/licenses\/by\/4.0\/deed.ca","freq_actualitzacio":7,"sector":["cultura-ocio","educacion","turismo"],"tema":["turism","cultura","educacio"],"responsable":"Diputació de Barcelona","idioma":"Català","home_page":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/","referencies":[{"url":null,"nom":null}],"tipus":"patrimonicultural","estat":"public","creacio":"2020-04-27 10:20:16","modificacio":"2026-04-09 07:32:24","entitats":1,"elements":[{"id":"73672","titol":"Vil·la romana de Sant Hilari","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/villa-romana-de-sant-hilari","bibliografia":"

AINAUD, J. (1962): La capilla de Sant Hilari en Abrera, Revista San Jorge <\/em>47, Diputació de Barcelona, Barcelona, p. 40-43.<\/span><\/span><\/span><\/p>

Inventari del Patrimoni arqueològic de la Generalitat de Catalunya, comarca del Baix Llobregat. <\/em><\/span><\/span><\/span><\/p>

Inventari del Patrimoni arquitectònic de la Generalitat de Catalunya, comarca del Baix Llobregat.<\/em><\/span><\/span><\/span><\/p>

MORENO EXPÓSITO, I. (2015), Memòria de la intervenció arqueològica l’ermita de Sant Hilari d’Abrera (Baix Llobregat) (2 al 6 de febrer de 2015)<\/em>, Àtics, Barcelona. Manuscrit inèdit.<\/span><\/span><\/span><\/p>

RIPOLL; G., F. TUSET, A. GAMARRA, X. ESTEVE, I. MESAS, R. JULIÀ i S. RIERA (2020): El conjunto patrimonial de Sant Hilari d’Abrera. Proyecto básico de intervención arqueológica y de restauración en la iglesia de Sant Hilari 2020<\/em>, Convocatòria del 1,5% Cultural. Ayudas del Ministerio de Transportes, Movilidad y Agenda Urbana para la conservación del patrimonio arquitectónico, Universitat de Barcelona, Tríade-Serveis Culturals i Ajuntament d’Abrera, Barcelona, 20 p., figs., plànols. Manuscrit inèdit.<\/span><\/span><\/span><\/p>

RIPOLL, G. i TUSET, F. (2020): El conjunt patrimonial de Sant Hilari d’Abrera. Projecte d’intervenció arqueològica i de restauració a l’església de Sant Hilari 2020<\/em>, Universitat de Barcelona i Ajuntament d’Abrera, Barcelona, 17 p., figs., plànols. Manuscrit inèdit.<\/span><\/span><\/span><\/p>

SALA, R. i ORTIZ, H. (2016): Prospecció geofísica per la delimitació i descripció de restes arqueològiques. Jaciment arqueològic de Sant Hilari<\/em>, Abrera-Barcelona. Manuscrit inèdit.<\/span><\/span><\/span><\/p>

SOLER, Maria (2000): Transcripció, traducció i notes del segon document més antic que es conserva a Abrera (1382), Abrera. Revista Informativa, <\/em>25, 26 i 27, Amics d'Abrera (1998) 2000. <\/span><\/span><\/span><\/p>

SOLER, Maria (2000): L’església de Sant Pere d’Abrera. Estudi sobre la seva evolució històrica<\/em>, Abrera, Ajuntament d’Abrera. <\/span><\/span><\/span><\/p> ","centuria":"II dC\/IIIdC","notes_conservacio":"","descripcio":"

Aquest element forma part del conjunt patrimonial de Sant Hilari, que a banda del jaciment arqueològic de cronologia romana i medieval, consta del mas de Sant Hilari i de l’ermita homònima.<\/span><\/span><\/span><\/p>

Entre 2017 i 2019, el projecte d’intervenció arqueològica i de restauració a l’església de Sant Hilari portat a terme sota la direcció científica de la Dra. Gisela Ripoll i el Dr. Francesc Tuset (Universitat de Barcelona), executat per l’empresa Tríade, sota la direcció de Imma Mesas i la coordinació de Xavier Esteve (cf. Mesas et al.<\/em> 2018a, 2018b, 2018c, 2019; Ripoll et al.<\/em> 2018a, 2018b, 2020; <\/span>Ripoll i Tuset 2020), va permetre documentar:<\/span><\/span><\/span><\/p>

- La reconstrucció hidrogeològica i paisatgística del paratge i l'establiment de la cronologia dels recursos hídrics i de l'ús de l'espai fluvial. Més concretament l’existència d’una surgència d’aigua dolça constant, no localitzada, que marcà el comportament de l’ocupació romana i medieval.<\/span><\/span><\/span><\/p>

- Un assentament ibèric<\/span><\/span><\/span><\/p>

-Un conjunt arquitectònic de caràcter termal d'època imperial romana, emmarcat cronològicament entre el segle II d. C. i inicis de segle III d. C. Es tracta d'un conjunt format fins al moment pel caldarium <\/em>o zona calefactada, en la qual s’emplaça l’alveus<\/em>, o piscina calenta i dos praefurnia<\/em> (forns). Dos grans dipòsits d'aigua i altres estructures funcionen amb les termes.<\/span><\/span><\/span><\/p>

- En un moment molt incipient de de l’Edat Mitja, les estructures romanes son reutilitzades i convertides en diferents àmbits clausurats, no comunicats entre ells, mitjançant tapiats. Els edificis van ser objecte d’una tercera transformació de caràcter agropecuari, amb la presència de sitges, tant a l’espai termal del caldarium<\/em>, com als grans dipòsits a oest de l’església, que marquen clarament una continuïtat d’ús des de època romana fins a època plenament medieval, al menys fins a segle XIII. <\/span><\/span><\/span><\/p>

- Sobre les edificacions romanes es va aixecar en un moment primerenc, aprofitant almenys en part algun dels seus murs, l'església de Sant Hilari. <\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08001-20","ubicacio":"Camí de Sant Hilari - 08630 Abrera.","historia":"

L’entitat arquitectònica de les estructures muraries ha fet que tradicionalment hagin estat interpretades com a elements d’una villa<\/em> romana per diferents autors (Ripoll et al.<\/em>, 2020 i <\/span>Ripoll i Tuset 2020). Ja J. Ainaud a mitjans de segle passat cridava l’atenció d’aquest conjunt proposant una transició entre un oratori privat romà a un església del primer moment medieval (1962). M. Soler (2000: 19-20) hipotetitzà que la villa<\/em> romana anomenada 'Villa Alba', emplaçada teòricament en l’espai ocupat per la urbanització de Can Vilalba (Abrera), de la que mai s’han documentat restes, podria ser, realment una continuació del fundus <\/em>de la villa<\/em> de Sant Hilari a l’altra riba del riu. Però de fet sobre aquest topònim de ‘Vilalba’, tal com argumenten Ripoll i Tuset (Ripoll et al.<\/em>, 2020 i <\/span>Ripoll i Tuset 2020), el seu origen es troba a mitjans de segle XV, quan Violant de Sentmenat i Voltrera, casà amb Pere de Vilalba, substituint així el topònim de Voltrera per Vilalba (Valls i Pueyo, 1996: 32).<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Segons els informes i memòries establertes per l’equip liderat per Ripoll i Tuset (cf. Mesas et al.<\/em> 2018a, 2018b, 2018c, 2019; Ripoll et al.<\/em> 2018a, 2018b, 2020; <\/span>Ripoll i Tuset 2020), les estructures visibles del conjunt varen ser objecte de restauració a l’any 2005. Concretament les situades al costat nord de l’església, donat que presentaven un acusat estat de degradació. <\/span><\/span><\/span><\/p>

Anys més tard es dugué a terme una petita intervenció preventiva a mans de l’Empresa Àtics (Moreno, 2015) subordinada a la restauració i consolidació de l’església a l’any 2015. <\/span><\/span><\/span><\/p>

L’any 2016 es va portar a terme una prospecció geofísica, per part de l’empresa SOT Prospecció Arqueològica, amb l’objectiu d’avaluar el potencial i l’extensió del jaciment. Els resultats van permetre documentar un seguit d’estructures (paviments i\/o nivells de circulació, estructures de combustió, sitges, murs, etc.) que reafirmaven l’existència al subsòl d’evidències arqueològiques així com el seu abast espacial (Sala i Ortiz, 2016).<\/span><\/span><\/span><\/p>

A finals de setembre de 2016 es projectà un acord de col·laboració entre l’Ajuntament d’Abrera i la Universitat de Barcelona coordinada científicament pels professors Gisela Ripoll i Francesc Tuset, per a la recuperació de Sant Hilari d’Abrera, que acabà amb la signatura d’un conveni institucional signat l’any 2019. S’endegaren així, les intervencions arqueològiques dels anys 2017 a 2019, portades a terme per l’empresa Tríade Serveis Culturals, sota la direcció de Imma Mesas i la coordinació de Xavier Esteve (Mesas et al.<\/em> 2018a, 2018b, 2018c, 2019; Ripoll et al.<\/em> 2018a, 2018b, 2020; <\/span>Ripoll i Tuset 2020).<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Els resultats de 2017 van permetre documentar a l’entorn immediat de l’església un edifici termal i una àrea de dipòsits, així com un seguit d’estructures de cronologia romana en relació al conjunt termal. També, fou rellevant la documentació als camps situats a l’oest de l’església d’una sitja i de dos potents fonamentacions que insinuaven una clara prolongació del conjunt arquitectònic en sentit nord-oest. D’altre banda, l’estudi geològic posà de relleu la importància de l’aigua en tot l’entorn i determinà l’existència d’una surgència d’aigua dolça constant, no localitzada, que està marcant el comportament de l’ocupació romana i medieval (Mesas et al.<\/em> 2018a, 2018b; Ripoll et al.<\/em> 2018a<\/span>). <\/span><\/span><\/span><\/p>

Posteriorment, l’abril de 2018 s’hi efectuà una nova intervenció arqueològica preventiva a l’edifici termal, en aquest cas de consolidació, que consistí en la col·locació d’una coberta metàl·lica que protegís temporalment l’alveus <\/em>o piscina d’aigua calenta del caldarium <\/em>(Mesas et al.<\/em> 2018c; Ripoll et al.<\/em> 2018b<\/span>).<\/span><\/span><\/span><\/p>

La intervenció de 2019, es centrà en la documentació de les restes que mostren la continuïtat del conjunt al menys fins a segle XIII. Els espais exteriors s’estructuren en àmbits definits amb murs de pedra creant zones dedicades a l’emmagatzematge d’excedents: petites concentracions de sitges. Per últim, la localització de noves estructures (sitges) als terrenys situats al nord-oest, amplien l’extensió del conjunt arqueològic més enllà del límit que es suposava inicialment (Mesas et al.<\/em> 2019; Ripoll et al.<\/em> <\/span><\/a>2020; <\/span>Ripoll i Tuset 2020).<\/span><\/span><\/span><\/p> ","coordenades":"41.5208100,1.9117000","utm_x":"409196","utm_y":"4597146","any":"","rel_municipis":"08001","municipi_nom":"Abrera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73672-foto-08001-20-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73672-foto-08001-20-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Romà|Antic","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic\/Cultural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["BCIL"],"data_modificació":"2024-03-20 00:00:00","autor_fitxa":"ArqueoCat SL - Natàlia Salazar","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"83|80","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"1761","rel_comarca":["11"]}]}]}