<result>
<nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimonicultural</machinename>
<descripcio>Patrimoni cultural</descripcio>
<entitats>1</entitats>
<datasets><dataset><nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimoni_cultural</machinename>
<descripcio>Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.</descripcio>
<paraules_clau>
<item>
mapes patrimoni cultural</item>
</paraules_clau>
<llicencia>https://creativecommons.org/licenses/by/4.0/deed.ca</llicencia>
<freq_actualitzacio>7</freq_actualitzacio>
<sector>
<item>
cultura-ocio</item>
<item>
educacion</item>
<item>
turismo</item>
</sector>
<tema>
<item>
turism</item>
<item>
cultura</item>
<item>
educacio</item>
</tema>
<responsable>Diputació de Barcelona</responsable>
<idioma>Català</idioma>
<home_page>https://patrimonicultural.diba.cat/</home_page>
<referencies>
<item><url></url>
<nom></nom>
</item></referencies>
<tipus>patrimonicultural</tipus>
<estat>public</estat>
<creacio>2020-04-27 10:20:16</creacio>
<modificacio>2026-04-09 07:32:24</modificacio>
<entitats>1</entitats>
<elements>
<item>
<_id>69d733f7b9c67756f196410b</_id>
<id>73672</id>
<titol>Vil·la romana de Sant Hilari</titol>
<url>https://patrimonicultural.diba.cat/element/villa-romana-de-sant-hilari</url>
<bibliografia><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;AINAUD, J. (1962): La capilla de Sant Hilari en Abrera, &lt;em&gt;Revista San Jorge &lt;/em&gt;47, Diputació de Barcelona, Barcelona, p. 40-43.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;em&gt;Inventari del Patrimoni arqueològic de la Generalitat de Catalunya, comarca del Baix Llobregat. &lt;/em&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;em&gt;Inventari del Patrimoni arquitectònic de la Generalitat de Catalunya, comarca del Baix Llobregat.&lt;/em&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;MORENO EXPÓSITO, I. (2015), &lt;em&gt;Memòria de la intervenció arqueològica l’ermita de Sant Hilari d’Abrera (Baix Llobregat) (2 al 6 de febrer de 2015)&lt;/em&gt;, Àtics, Barcelona. Manuscrit inèdit.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;RIPOLL; G., F. TUSET, A. GAMARRA, X. ESTEVE, I. MESAS, R. JULIÀ i S. RIERA (2020): &lt;em&gt;El conjunto patrimonial de Sant Hilari d’Abrera. Proyecto básico de intervención arqueológica y de restauración en la iglesia de Sant Hilari 2020&lt;/em&gt;, Convocatòria del 1,5% Cultural. Ayudas del Ministerio de Transportes, Movilidad y Agenda Urbana para la conservación del patrimonio arquitectónico, Universitat de Barcelona, Tríade-Serveis Culturals i Ajuntament d’Abrera, Barcelona, 20 p., figs., plànols. Manuscrit inèdit.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;RIPOLL, G. i TUSET, F. (2020): &lt;em&gt;El conjunt patrimonial de Sant Hilari d’Abrera. Projecte d’intervenció arqueològica i de restauració a l’església de Sant Hilari 2020&lt;/em&gt;, Universitat de Barcelona i Ajuntament d’Abrera, Barcelona, 17 p., figs., plànols. Manuscrit inèdit.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;SALA, R. i ORTIZ, H. (2016): &lt;em&gt;Prospecció geofísica per la delimitació i descripció de restes arqueològiques. Jaciment arqueològic de Sant Hilari&lt;/em&gt;, Abrera-Barcelona. Manuscrit inèdit.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;SOLER, Maria (2000): Transcripció, traducció i notes del segon document més antic que es conserva a Abrera (1382), &lt;em&gt;Abrera. Revista Informativa, &lt;/em&gt;25, 26 i 27, Amics d&apos;Abrera (1998) 2000. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;SOLER, Maria (2000): &lt;em&gt;L’església de Sant Pere d’Abrera. Estudi sobre la seva evolució històrica&lt;/em&gt;, Abrera, Ajuntament d’Abrera. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></bibliografia>
<centuria>II dC/IIIdC</centuria>
<notes_conservacio></notes_conservacio>
<descripcio><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Aquest element forma part del conjunt patrimonial de Sant Hilari, que a banda del jaciment arqueològic  de cronologia romana i medieval, consta del mas de Sant Hilari i de l’ermita homònima.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Entre 2017 i 2019, el projecte d’intervenció arqueològica i de restauració a l’església de Sant Hilari portat a terme sota la direcció científica de la Dra. Gisela Ripoll i el Dr. Francesc Tuset (Universitat de Barcelona), executat per l’empresa Tríade, sota la direcció de Imma Mesas i la coordinació de Xavier Esteve (cf. Mesas &lt;em&gt;et al.&lt;/em&gt; 2018a, 2018b, 2018c, 2019; &lt;span&gt;Ripoll &lt;em&gt;et al.&lt;/em&gt; 2018a, 2018b, 2020; &lt;/span&gt;Ripoll i Tuset 2020), va permetre documentar:&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;- La reconstrucció hidrogeològica i paisatgística del paratge i l&apos;establiment de la cronologia dels recursos hídrics i de l&apos;ús de l&apos;espai fluvial. Més concretament l’existència d’una surgència d’aigua dolça constant, no localitzada, que marcà el comportament de l’ocupació romana i medieval.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;- Un assentament ibèric&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;-Un conjunt arquitectònic de caràcter termal d&apos;època imperial romana, emmarcat cronològicament entre el segle II d. C. i inicis de segle III d. C. Es tracta d&apos;un conjunt format fins al moment pel &lt;em&gt;caldarium &lt;/em&gt;o zona calefactada, en la qual s’emplaça l’&lt;em&gt;alveus&lt;/em&gt;, o piscina calenta i dos &lt;em&gt;praefurnia&lt;/em&gt; (forns). Dos grans dipòsits d&apos;aigua i altres estructures funcionen amb les termes.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;- En un moment molt incipient de de l’Edat Mitja, les estructures romanes son reutilitzades i convertides en diferents àmbits clausurats, no comunicats entre ells, mitjançant tapiats. Els edificis van ser objecte d’una tercera transformació de caràcter agropecuari, amb la presència de sitges, tant a l’espai termal del &lt;em&gt;caldarium&lt;/em&gt;, com als grans dipòsits a oest de l’església, que marquen clarament una continuïtat d’ús des de època romana fins a època plenament medieval, al menys fins a segle XIII.  &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;- Sobre les edificacions romanes es va aixecar en un moment primerenc, aprofitant almenys en part algun dels seus murs, l&apos;església de Sant Hilari. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></descripcio>
<codi_element>08001-20</codi_element>
<ubicacio>Camí de Sant Hilari - 08630 Abrera.</ubicacio>
<historia><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;L’entitat arquitectònica de les estructures muraries ha fet que tradicionalment hagin estat interpretades com a elements d’una &lt;em&gt;villa&lt;/em&gt; romana per diferents autors (&lt;span lang=&apos;CA&apos;&gt;Ripoll &lt;em&gt;et al.&lt;/em&gt;, 2020 i &lt;/span&gt;Ripoll i Tuset 2020). Ja J. Ainaud a mitjans de segle passat cridava l’atenció d’aquest conjunt proposant una transició entre un oratori privat romà a un església del primer moment medieval (1962). M. Soler (2000: 19-20) hipotetitzà que la &lt;em&gt;villa&lt;/em&gt; romana anomenada &apos;Villa Alba&apos;, emplaçada teòricament en l’espai ocupat per la urbanització de Can Vilalba (Abrera), de la que mai s’han documentat restes, podria ser, realment una continuació del &lt;em&gt;fundus &lt;/em&gt;de la &lt;em&gt;villa&lt;/em&gt; de Sant Hilari a l’altra riba del riu. Però de fet sobre aquest topònim de ‘Vilalba’, tal com argumenten Ripoll i Tuset (&lt;span lang=&apos;CA&apos;&gt;Ripoll &lt;em&gt;et al.&lt;/em&gt;, 2020 i &lt;/span&gt;Ripoll i Tuset 2020), el seu origen es troba a mitjans de segle XV, quan&lt;span&gt; Violant de Sentmenat i Voltrera, casà amb Pere de Vilalba, substituint així el topònim de Voltrera per Vilalba (Valls i Pueyo, 1996: 32).&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Segons els informes i memòries establertes per l’equip liderat per Ripoll i Tuset (cf. Mesas &lt;em&gt;et al.&lt;/em&gt; 2018a, 2018b, 2018c, 2019; &lt;span&gt;Ripoll &lt;em&gt;et al.&lt;/em&gt; 2018a, 2018b, 2020; &lt;/span&gt;Ripoll i Tuset 2020), les estructures visibles del conjunt varen ser objecte de restauració a l’any 2005. Concretament les situades al costat nord de l’església, donat que presentaven un acusat estat de degradació. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Anys més tard es dugué a terme una petita intervenció preventiva a mans de l’Empresa Àtics (Moreno, 2015) subordinada a la restauració i consolidació de l’església a l’any 2015. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;L’any 2016 es va portar a terme una prospecció geofísica, per part de l’empresa SOT Prospecció Arqueològica, amb l’objectiu d’avaluar el potencial i l’extensió del jaciment. Els resultats van permetre documentar un seguit d’estructures (paviments i/o nivells de circulació, estructures de combustió, sitges, murs, etc.) que reafirmaven l’existència al subsòl d’evidències arqueològiques així com el seu abast espacial (Sala i Ortiz, 2016).&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;A finals de setembre de 2016 es projectà un acord de col·laboració entre l’Ajuntament d’Abrera i la Universitat de Barcelona coordinada científicament pels professors Gisela Ripoll i Francesc Tuset, per a la recuperació de Sant Hilari d’Abrera, que acabà amb la signatura d’un conveni institucional signat l’any 2019. S’endegaren així, les intervencions arqueològiques dels anys 2017 a 2019, portades a terme per l’empresa Tríade Serveis Culturals, sota la direcció de Imma Mesas i la coordinació de Xavier Esteve (Mesas &lt;em&gt;et al.&lt;/em&gt; 2018a, 2018b, 2018c, 2019; &lt;span&gt;Ripoll &lt;em&gt;et al.&lt;/em&gt; 2018a, 2018b, 2020; &lt;/span&gt;Ripoll i Tuset 2020).&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Els resultats de 2017 van permetre documentar a l’entorn immediat de l’església un edifici termal i una àrea de dipòsits, així com un seguit d’estructures de cronologia romana en relació al conjunt termal. També, fou rellevant la documentació als camps situats a l’oest de l’església d’una sitja i de dos potents fonamentacions que insinuaven una clara prolongació del conjunt arquitectònic en sentit nord-oest. D’altre banda, l’estudi geològic posà de relleu la importància de l’aigua en tot l’entorn i determinà l’existència d’una surgència d’aigua dolça constant, no localitzada, que està marcant el comportament de l’ocupació romana i medieval (Mesas &lt;em&gt;et al.&lt;/em&gt; 2018a, 2018b;&lt;span&gt; Ripoll &lt;em&gt;et al.&lt;/em&gt; 2018a&lt;/span&gt;). &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Posteriorment, l’abril de 2018 s’hi efectuà una nova intervenció arqueològica preventiva a l’edifici termal, en aquest cas de consolidació, que consistí en la col·locació d’una coberta metàl·lica que protegís temporalment l’&lt;em&gt;alveus &lt;/em&gt;o piscina d’aigua calenta del &lt;em&gt;caldarium &lt;/em&gt;(Mesas &lt;em&gt;et al.&lt;/em&gt; 2018c; &lt;span&gt;Ripoll &lt;em&gt;et al.&lt;/em&gt; 2018b&lt;/span&gt;).&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;La intervenció de 2019, es centrà en la documentació de les restes que mostren la continuïtat del conjunt al menys fins a segle XIII. Els espais exteriors s’estructuren en àmbits definits amb murs de pedra creant zones dedicades a l’emmagatzematge d’excedents: petites concentracions de sitges. Per últim, la localització de noves estructures (sitges) als terrenys situats al nord-oest, amplien l’extensió del conjunt arqueològic més enllà del límit que es suposava inicialment (Mesas &lt;em&gt;et al.&lt;/em&gt; 2019;&lt;a&gt;&lt;span&gt; Ripoll &lt;em&gt;et al.&lt;/em&gt; &lt;/span&gt;&lt;/a&gt;&lt;span&gt;2020; &lt;/span&gt;Ripoll i Tuset 2020).&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></historia>
<coordenades>41.5208100,1.9117000</coordenades>
<utm_x>409196</utm_x>
<utm_y>4597146</utm_y>
<any></any>
<rel_municipis>08001</rel_municipis>
<municipi_nom>Abrera</municipi_nom>
<tipus_acces>Fàcil</tipus_acces>
<estat_conservacio>Regular</estat_conservacio>
<images><value>https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73672-foto-08001-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73672-foto-08001-20-2.jpg</value>
</images>
<proteccio>Legal</proteccio>
<estil>Romà|Antic</estil>
<ambit>Patrimoni immoble</ambit>
<tipologia>Jaciment arqueològic</tipologia>
<titularitat>Pública</titularitat>
<us_actual>Científic/Cultural</us_actual>
<inspire_tipus></inspire_tipus>
<inspire_subtipus></inspire_subtipus>
<inspire_atribut><value>BCIL</value>
</inspire_atribut>
<data_modificació>2024-03-20 00:00:00</data_modificació>
<autor_fitxa>ArqueoCat SL - Natàlia Salazar</autor_fitxa>
<autor_element></autor_element>
<observacions></observacions>
<codi_estil>83|80</codi_estil>
<codi_tipologia>1754</codi_tipologia>
<codi_tipo_sitmun>1.4</codi_tipo_sitmun>
<proteccio_id>1761</proteccio_id>
<rel_comarca><value>11</value>
</rel_comarca>
<_lastChange>2026-04-09 07:07:03</_lastChange>
</item>
</elements>
</dataset></datasets></result>
