<?xml version="1.0"?><rdf:RDF
        xmlns:rdf="http://www.w3.org/1999/02/22-rdf-syntax-ns#"
        xmlns:time="http://www.w3.org/2006/time#"
        xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/"
        xmlns:og="http://ogp.me/ns#"
        xmlns:web="http://ogp.me/ns/website#"
        xmlns:vcard="http://www.w3.org/2006/vcard/ns#"
        xmlns:foaf="http://xmlns.com/foaf/0.1/"
        xmlns:rdfs="http://www.w3.org/2000/01/rdf-schema#"
        xmlns:geo="http://www.w3.org/2003/01/geo/wgs84_pos#"
        xmlns:dct="http://purl.org/dc/terms/"
        xmlns:dcat="http://www.w3.org/ns/dcat#"
        xmlns:xsd="http://www.w3.org/2001/XMLSchema#"
        xmlns:auto="http://datos.gob.es/recurso/sector-publico/territorio/Catalunya"
        xmlns:tema="http://datos.gob.es/kos/sector-publico/sector/"
        xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/"
        xmlns:skos="http://www.w3.org/2004/02/skos/core#"
        xmlns:schema="http://schema.org/"><dcat:Datasets><dct:title xml:lang="ca">Patrimoni cultural</dct:title><dct:identifier>patrimonicultural</dct:identifier><dct:description xml:lang="ca">Patrimoni cultural</dct:description><dct:extent><dct:SizeOrDuration><rdfs:label xml:lang="ca">1 entitats</rdfs:label><rdf:value rdf:datatype="http://www.w3.org/2001/XMLSchema#nonNegativeInteger">1</rdf:value></dct:SizeOrDuration></dct:extent><content:item><dcat:Dataset rdf:about="https://do.diba.cat/api/dataset/patrimoni_cultural"><dct:identifier>patrimoni_cultural</dct:identifier><dct:title xml:lang="ca">Patrimoni cultural</dct:title><dct:description xml:lang="ca">Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.</dct:description><dcat:keyword>mapes patrimoni cultural</dcat:keyword><dct:license rdf:resource="https://creativecommons.org/licenses/by/4.0/deed.ca" /><tema:sector>
                                                                                                            cultura-ocio,
                                                                                                                                            educacion,
                                                                                                                                            turismo
                                                                                                    </tema:sector><skos:prefLabel xml:lang="ca">Diputació de Barcelona</skos:prefLabel><dct:publisher rdf:resource="" /><dc:type>patrimonicultural</dc:type><dc:coverage>public</dc:coverage><dct:dateSubmitted rdf:datatype="http://www.w3.org/2001/XMLSchema#dateTime">2020-04-27T10:20:16TZD</dct:dateSubmitted><dct:modified rdf:datatype="http://www.w3.org/2001/XMLSchema#dateTime">2026-04-14T06:42:26TZD</dct:modified><dct:extent><dct:SizeOrDuration><rdfs:label xml:lang="ca">1 entitats</rdfs:label><rdf:value rdf:datatype="http://www.w3.org/2001/XMLSchema#nonNegativeInteger">1</rdf:value></dct:SizeOrDuration></dct:extent><dc:language>ca</dc:language><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69ddbfc0dd519f5d33600072
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[73685]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Barri el Rebato]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/barri-el-rebato]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;AAVV (2017). Panell interpretatiu ubicat al carrer del Rebato. Ajuntament d’Abrera. Inèdit&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;SOLA, Antònia (1999): Abrera, poble per a tothom. Premi d&#039;Investigació local 1997. Ed. Ajuntament d&#039;Abrera, pp. 121-122.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XIX-XX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Està situat al nord del municipi, al llarg de l&#039;antiga N-II, abans camí ral Barcelona-Lleida. Arquitectònicament, es defineix per les típiques cases de poble, estretes, de dos pisos i golfes, amb pati posterior. A la planta baixa s&#039;obre la porta principal, d&#039;obertura allindada i una finestra. Al pis superior normalment existeix almenys un balcó i alguna finestra, i a les golfes dos petits finestrons quadrangulars. Alguna de les cases conserva un rellotge de sol a la façana. Les teulades són a dues aigües de teula àrab.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08001-33]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Carrer del Rebato - 08630 Abrera.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Es comença a construir a la primera meitat del segle XIX (1830) a banda i banda del que llavors era el camí ral, que amb el pas dels anys es convertiria, successivament, en la carretera de Madrid a França, la N-II i, actualment, en l&#039;A-2. El nom primigeni, Rebató o Cap del Rebató, té el seu origen a finals del segle XVIII, en la figura d&#039;un bandoler que va assassinar una noia d’Esparraguera l&#039;any 1788, el cap del qual, després d&#039;ésser executat a Barcelona l&#039;any 1791, fou col·locat dins d&#039;una gàbia penjat d&#039;una olivera a la vinya de Ca l&#039;Estruch (actual aparcament de l&#039;antic Tres Porrons). La barriada formada en aquest lloc recorda pel seu nom aquest fet, encara que per deformació lingüística s&#039;ha suprimit l&#039;accent i s&#039;ha quedat en Rebato. Al registre d&#039;òbits de l&#039;arxiu parroquial es conserva el document que explica el fet. Altres teories, vinculen el nom de Rebato amb la paraula àrab ràbita o ribat, que indica la presència d&#039;una petita fortalesa de frontera musulmana. Donat que el barri es formà al llarg de l&#039;antiga carretera reial Barcelona-Lleida va potenciar-hi la ubicació d&#039;hostals, i, com a conseqüència directa, el naixement de la tradició dels porrons. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Com tot Abrera, el Rebato era un barri poblat gairebé exclusivament per pagesos. Les cases —moltes de les quals avui, més o menys reformades, encara es conserven— estaven equipades amb petits cellers en què es vinificava el raïm collit al terme municipal i que, majoritàriament, es venia a tavernes de Barcelona. L&#039;única casa que avui manté aquesta activitat i que en conserva la façana i l&#039;estructura originals és cal Garrigosa, al número 70. També hi havia un parell de torres amb aires de casa d&#039;estiueig. Una, la d&#039;El Lince (anomenada així perquè els seus propietaris també ho eren de la fonda El Lince, al carrer Tallers, de Barcelona) encara existeix. L&#039;altra, una caseta modernista que havia allotjat la petita clínica del Dr. Paulís —i que durant la guerra va ser la seu del comitè revolucionari— es va ensorrar i avui, en aquell solar, s&#039;hi alça el bloc de l&#039;esquerra a l&#039;entrada del carrer.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;L&#039;economia del barri va començar a canviar a mitjan segle XX. De fet, als baixos del número 16 s&#039;hi va obrir la primera fàbrica d&#039;Abrera, dedicada a la producció de sacs de paper. Però si hi ha una empresa que va marcar la història del carrer va ser l&#039;escorxador Purlom. Va arribar al barri l&#039;any 1966, concebut a imatge i semblança dels grans escorxadors americans de l&#039;època. Amb la seva posada en marxa, la població d&#039;Abrera es va triplicar en pocs anys. El descomunal assecador de pernils de 30 metres d&#039;alçada amb el logotip gegant de l&#039;empresa —“Purlom, cómeme”, hi havia pintat— va presidir l&#039;entrada al poble fins al 15 de febrer del 2003, quan va ser enderrocat de manera espectacular amb explosius. Aquell solar, avui l&#039;ocupa un barri nou, que disposa d&#039;equipaments com un parc per al lleure i un centre cultural.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[41.5214200,1.8945800]]></content:encoded><content:item>407768</content:item><content:item>4597232</content:item><content:encoded><![CDATA[1830]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08001/format/rdf-xml" /><content:item>Abrera</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73685-foto-08001-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73685-foto-08001-33-2.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Popular|Contemporani]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Conjunt arquitectònic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Residencial]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2021-01-26 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ArqueoCat SL - Natàlia Salazar]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[119|98]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[46]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.2]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/11/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq></dcat:Dataset></content:item></dcat:Datasets></rdf:RDF>