<result>
<nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimonicultural</machinename>
<descripcio>Patrimoni cultural</descripcio>
<entitats>1</entitats>
<datasets><dataset><nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimoni_cultural</machinename>
<descripcio>Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.</descripcio>
<paraules_clau>
<item>
mapes patrimoni cultural</item>
</paraules_clau>
<llicencia>https://creativecommons.org/licenses/by/4.0/deed.ca</llicencia>
<freq_actualitzacio>7</freq_actualitzacio>
<sector>
<item>
cultura-ocio</item>
<item>
educacion</item>
<item>
turismo</item>
</sector>
<tema>
<item>
turism</item>
<item>
cultura</item>
<item>
educacio</item>
</tema>
<responsable>Diputació de Barcelona</responsable>
<idioma>Català</idioma>
<home_page>https://patrimonicultural.diba.cat/</home_page>
<referencies>
<item><url></url>
<nom></nom>
</item></referencies>
<tipus>patrimonicultural</tipus>
<estat>public</estat>
<creacio>2020-04-27 10:20:16</creacio>
<modificacio>2026-04-09 07:32:24</modificacio>
<entitats>1</entitats>
<elements>
<item>
<_id>69d733f7b9c67756f1964118</_id>
<id>73685</id>
<titol>Barri el Rebato</titol>
<url>https://patrimonicultural.diba.cat/element/barri-el-rebato</url>
<bibliografia><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;AAVV (2017). Panell interpretatiu ubicat al carrer del Rebato. Ajuntament d’Abrera. Inèdit&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;SOLA, Antònia (1999): Abrera, poble per a tothom. Premi d&apos;Investigació local 1997. Ed. Ajuntament d&apos;Abrera, pp. 121-122.&lt;/p&gt; ]]></bibliografia>
<centuria>XIX-XX</centuria>
<notes_conservacio></notes_conservacio>
<descripcio><![CDATA[&lt;p&gt;Està situat al nord del municipi, al llarg de l&apos;antiga N-II, abans camí ral Barcelona-Lleida. Arquitectònicament, es defineix per les típiques cases de poble, estretes, de dos pisos i golfes, amb pati posterior. A la planta baixa s&apos;obre la porta principal, d&apos;obertura allindada i una finestra. Al pis superior normalment existeix almenys un balcó i alguna finestra, i a les golfes dos petits finestrons quadrangulars. Alguna de les cases conserva un rellotge de sol a la façana. Les teulades són a dues aigües de teula àrab.&lt;/p&gt; ]]></descripcio>
<codi_element>08001-33</codi_element>
<ubicacio>Carrer del Rebato - 08630 Abrera.</ubicacio>
<historia><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Es comença a construir a la primera meitat del segle XIX (1830) a banda i banda del que llavors era el camí ral, que amb el pas dels anys es convertiria, successivament, en la carretera de Madrid a França, la N-II i, actualment, en l&apos;A-2. El nom primigeni, Rebató o Cap del Rebató, té el seu origen a finals del segle XVIII, en la figura d&apos;un bandoler que va assassinar una noia d’Esparraguera l&apos;any 1788, el cap del qual, després d&apos;ésser executat a Barcelona l&apos;any 1791, fou col·locat dins d&apos;una gàbia penjat d&apos;una olivera a la vinya de Ca l&apos;Estruch (actual aparcament de l&apos;antic Tres Porrons). La barriada formada en aquest lloc recorda pel seu nom aquest fet, encara que per deformació lingüística s&apos;ha suprimit l&apos;accent i s&apos;ha quedat en Rebato. Al registre d&apos;òbits de l&apos;arxiu parroquial es conserva el document que explica el fet. Altres teories, vinculen el nom de Rebato amb la paraula àrab ràbita o ribat, que indica la presència d&apos;una petita fortalesa de frontera musulmana. Donat que el barri es formà al llarg de l&apos;antiga carretera reial Barcelona-Lleida va potenciar-hi la ubicació d&apos;hostals, i, com a conseqüència directa, el naixement de la tradició dels porrons. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Com tot Abrera, el Rebato era un barri poblat gairebé exclusivament per pagesos. Les cases —moltes de les quals avui, més o menys reformades, encara es conserven— estaven equipades amb petits cellers en què es vinificava el raïm collit al terme municipal i que, majoritàriament, es venia a tavernes de Barcelona. L&apos;única casa que avui manté aquesta activitat i que en conserva la façana i l&apos;estructura originals és cal Garrigosa, al número 70. També hi havia un parell de torres amb aires de casa d&apos;estiueig. Una, la d&apos;El Lince (anomenada així perquè els seus propietaris també ho eren de la fonda El Lince, al carrer Tallers, de Barcelona) encara existeix. L&apos;altra, una caseta modernista que havia allotjat la petita clínica del Dr. Paulís —i que durant la guerra va ser la seu del comitè revolucionari— es va ensorrar i avui, en aquell solar, s&apos;hi alça el bloc de l&apos;esquerra a l&apos;entrada del carrer.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;L&apos;economia del barri va començar a canviar a mitjan segle XX. De fet, als baixos del número 16 s&apos;hi va obrir la primera fàbrica d&apos;Abrera, dedicada a la producció de sacs de paper. Però si hi ha una empresa que va marcar la història del carrer va ser l&apos;escorxador Purlom. Va arribar al barri l&apos;any 1966, concebut a imatge i semblança dels grans escorxadors americans de l&apos;època. Amb la seva posada en marxa, la població d&apos;Abrera es va triplicar en pocs anys. El descomunal assecador de pernils de 30 metres d&apos;alçada amb el logotip gegant de l&apos;empresa —“Purlom, cómeme”, hi havia pintat— va presidir l&apos;entrada al poble fins al 15 de febrer del 2003, quan va ser enderrocat de manera espectacular amb explosius. Aquell solar, avui l&apos;ocupa un barri nou, que disposa d&apos;equipaments com un parc per al lleure i un centre cultural.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></historia>
<coordenades>41.5214200,1.8945800</coordenades>
<utm_x>407768</utm_x>
<utm_y>4597232</utm_y>
<any>1830</any>
<rel_municipis>08001</rel_municipis>
<municipi_nom>Abrera</municipi_nom>
<tipus_acces>Fàcil</tipus_acces>
<estat_conservacio>Bo</estat_conservacio>
<images><value>https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73685-foto-08001-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73685-foto-08001-33-2.jpg</value>
</images>
<proteccio>Inexistent</proteccio>
<estil>Popular|Contemporani</estil>
<ambit>Patrimoni immoble</ambit>
<tipologia>Conjunt arquitectònic</tipologia>
<titularitat>Privada</titularitat>
<us_actual>Residencial</us_actual>
<inspire_tipus></inspire_tipus>
<inspire_subtipus></inspire_subtipus>
<inspire_atribut></inspire_atribut>
<data_modificació>2021-01-26 00:00:00</data_modificació>
<autor_fitxa>ArqueoCat SL - Natàlia Salazar</autor_fitxa>
<autor_element></autor_element>
<observacions></observacions>
<codi_estil>119|98</codi_estil>
<codi_tipologia>46</codi_tipologia>
<codi_tipo_sitmun>1.2</codi_tipo_sitmun>
<proteccio_id></proteccio_id>
<rel_comarca><value>11</value>
</rel_comarca>
<_lastChange>2026-04-09 07:07:03</_lastChange>
</item>
</elements>
</dataset></datasets></result>
