<?xml version="1.0"?><rdf:RDF
        xmlns:rdf="http://www.w3.org/1999/02/22-rdf-syntax-ns#"
        xmlns:time="http://www.w3.org/2006/time#"
        xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/"
        xmlns:og="http://ogp.me/ns#"
        xmlns:web="http://ogp.me/ns/website#"
        xmlns:vcard="http://www.w3.org/2006/vcard/ns#"
        xmlns:foaf="http://xmlns.com/foaf/0.1/"
        xmlns:rdfs="http://www.w3.org/2000/01/rdf-schema#"
        xmlns:geo="http://www.w3.org/2003/01/geo/wgs84_pos#"
        xmlns:dct="http://purl.org/dc/terms/"
        xmlns:dcat="http://www.w3.org/ns/dcat#"
        xmlns:xsd="http://www.w3.org/2001/XMLSchema#"
        xmlns:auto="http://datos.gob.es/recurso/sector-publico/territorio/Catalunya"
        xmlns:tema="http://datos.gob.es/kos/sector-publico/sector/"
        xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/"
        xmlns:skos="http://www.w3.org/2004/02/skos/core#"
        xmlns:schema="http://schema.org/"><dcat:Datasets><dct:title xml:lang="ca">Patrimoni cultural</dct:title><dct:identifier>patrimonicultural</dct:identifier><dct:description xml:lang="ca">Patrimoni cultural</dct:description><dct:extent><dct:SizeOrDuration><rdfs:label xml:lang="ca">1 entitats</rdfs:label><rdf:value rdf:datatype="http://www.w3.org/2001/XMLSchema#nonNegativeInteger">1</rdf:value></dct:SizeOrDuration></dct:extent><content:item><dcat:Dataset rdf:about="https://do.diba.cat/api/dataset/patrimoni_cultural"><dct:identifier>patrimoni_cultural</dct:identifier><dct:title xml:lang="ca">Patrimoni cultural</dct:title><dct:description xml:lang="ca">Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.</dct:description><dcat:keyword>mapes patrimoni cultural</dcat:keyword><dct:license rdf:resource="https://creativecommons.org/licenses/by/4.0/deed.ca" /><tema:sector>
                                                                                                            cultura-ocio,
                                                                                                                                            educacion,
                                                                                                                                            turismo
                                                                                                    </tema:sector><skos:prefLabel xml:lang="ca">Diputació de Barcelona</skos:prefLabel><dct:publisher rdf:resource="" /><dc:type>patrimonicultural</dc:type><dc:coverage>public</dc:coverage><dct:dateSubmitted rdf:datatype="http://www.w3.org/2001/XMLSchema#dateTime">2020-04-27T10:20:16TZD</dct:dateSubmitted><dct:modified rdf:datatype="http://www.w3.org/2001/XMLSchema#dateTime">2026-04-07T09:22:27TZD</dct:modified><dct:extent><dct:SizeOrDuration><rdfs:label xml:lang="ca">1 entitats</rdfs:label><rdf:value rdf:datatype="http://www.w3.org/2001/XMLSchema#nonNegativeInteger">1</rdf:value></dct:SizeOrDuration></dct:extent><dc:language>ca</dc:language><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d4aac0cfff293ccd8e7e71
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[73686]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Festa Major de Sant Pere]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-sant-pere-1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[FÀBREGAS, Xavier; GUMI, Jordi (1984): Viaje a la Cataluña fantástica. Ed. La Vanguardia, Barcelona, pp. 233-248. SERRA, Jordi (2003): Cultura popular de Montserrat. A partir de textos recollits per Pau Bertran i Bros. Publicacions de l&#039;Abadia de Montserrat, Col·lecció Vila d&#039;Olesa,10. SOLA, Antònia (1999): Abrera, poble per a tothom. Premi d&#039;Investigació local 1997. Ed. Ajuntament d&#039;Abrera, pp. 107-108. SOLER, Jordi (2001): Folklore Català a Abrera. Entitats i festes. Inèdit.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XIX-XX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Es celebra en honor a Sant Pere, patró d&#039;Abrera, el dia 29 de juny. La Comissió de Festes organitza una gran varietat d&#039;actes festius que tenen lloc al llarg dels tres dies que dura la Festa Major. Les activitats poden ser: exposicions, exhibicions i jornades esportives organitzades per l&#039;Escola esportiva Municipal com a cloenda del curs; el ball de festa major, xocolatada i, pels carrers del poble, correfoc; actuacions musicals, jocs per als infants i cercavila amb els gegants; concerts, sardanes i la santa missa per donar gràcies a Sant Pere. L&#039;últim dia, a les dotze de la nit, es fa un gran castell de focs d&#039;artifici al carrer Rosers.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08001-34]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Plaça de l&#039;església - 08630 Abrera.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Les festes majors catalanes se celebren almenys des del segle XIII, una vegada el cristianisme ha acaparat el seu patronatge. Milenis enrere, trobem el seu origen en l&#039;acció de donar gràcies que les comunitats agrícoles adreçaven a les deïtats després d&#039;haver assolit amb èxit les tasques de recol·lecció. A partir del segle XIX la festa major s&#039;institucionalitza adoptant trets més moderns. En un principi, l&#039;emplaçament natural de la festa major fou l&#039;era, pels oficis profans, i l&#039;església pels oficis religiosos. De l&#039;era la festa feu un salt cap a la plaça major i, en general, al carrer. Els ajuntaments, mitjançant les comissions de festes, munten els envelats, sota l&#039;aixopluc dels quals tindran lloc els àpats col·lectius, els balls, etc. La festa major, arreu de Catalunya, sol durar tres dies i són tres les cerimònies fonamentals, de clar origen tribal, que li donen caràcter: l&#039;ofici religiós, l&#039;àpat i el ball. Al Costumari, en Joan Amades, referint-se a la celebració de la Festa Major a Abrera, destaca que era costum d&#039;aquesta població per Sant Pere oferir un àpat a base de garses, &#039;que saben cuinar amb gran art i enginy de maneres molt diverses i suculentes. Hi acudia gran gentada de la rodalia, per tal de veure aquell any com havien cuinat les garses&#039;, AMADES (1950: vol. IV, 326). En Pau Bertran i Bros recollí ja a finals del segle XIX (1892-94) una dita associada a aquest fet: &#039; A Abrera, per la festa major, maten la garsa&#039;, SERRA (2003: 160).]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[41.5178600,1.9019600]]></content:encoded><content:item>408379</content:item><content:item>4596829</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08001/format/rdf-xml" /><content:item>Abrera</content:item><content:encoded><![CDATA[Obert]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73686-foto-08001-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73686-foto-08001-34-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Contemporani]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immaterial]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Manifestació festiva]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pública]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Lúdic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2021-02-16 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ArqueoCat SL - Natàlia Salazar]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[98]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2116]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[4.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/11/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq></dcat:Dataset></content:item></dcat:Datasets></rdf:RDF>