<result>
<nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimonicultural</machinename>
<descripcio>Patrimoni cultural</descripcio>
<entitats>1</entitats>
<datasets><dataset><nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimoni_cultural</machinename>
<descripcio>Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.</descripcio>
<paraules_clau>
<item>
mapes patrimoni cultural</item>
</paraules_clau>
<llicencia>https://creativecommons.org/licenses/by/4.0/deed.ca</llicencia>
<freq_actualitzacio>7</freq_actualitzacio>
<sector>
<item>
cultura-ocio</item>
<item>
educacion</item>
<item>
turismo</item>
</sector>
<tema>
<item>
turism</item>
<item>
cultura</item>
<item>
educacio</item>
</tema>
<responsable>Diputació de Barcelona</responsable>
<idioma>Català</idioma>
<home_page>https://patrimonicultural.diba.cat/</home_page>
<referencies>
<item><url></url>
<nom></nom>
</item></referencies>
<tipus>patrimonicultural</tipus>
<estat>public</estat>
<creacio>2020-04-27 10:20:16</creacio>
<modificacio>2026-04-09 07:32:24</modificacio>
<entitats>1</entitats>
<elements>
<item>
<_id>69d733f7b9c67756f1964119</_id>
<id>73686</id>
<titol>Festa Major de Sant Pere</titol>
<url>https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-sant-pere-1</url>
<bibliografia><![CDATA[FÀBREGAS, Xavier; GUMI, Jordi (1984): Viaje a la Cataluña fantástica. Ed. La Vanguardia, Barcelona, pp. 233-248. SERRA, Jordi (2003): Cultura popular de Montserrat. A partir de textos recollits per Pau Bertran i Bros. Publicacions de l&apos;Abadia de Montserrat, Col·lecció Vila d&apos;Olesa,10. SOLA, Antònia (1999): Abrera, poble per a tothom. Premi d&apos;Investigació local 1997. Ed. Ajuntament d&apos;Abrera, pp. 107-108. SOLER, Jordi (2001): Folklore Català a Abrera. Entitats i festes. Inèdit.]]></bibliografia>
<centuria>XIX-XX</centuria>
<notes_conservacio></notes_conservacio>
<descripcio><![CDATA[Es celebra en honor a Sant Pere, patró d&apos;Abrera, el dia 29 de juny. La Comissió de Festes organitza una gran varietat d&apos;actes festius que tenen lloc al llarg dels tres dies que dura la Festa Major. Les activitats poden ser: exposicions, exhibicions i jornades esportives organitzades per l&apos;Escola esportiva Municipal com a cloenda del curs; el ball de festa major, xocolatada i, pels carrers del poble, correfoc; actuacions musicals, jocs per als infants i cercavila amb els gegants; concerts, sardanes i la santa missa per donar gràcies a Sant Pere. L&apos;últim dia, a les dotze de la nit, es fa un gran castell de focs d&apos;artifici al carrer Rosers.]]></descripcio>
<codi_element>08001-34</codi_element>
<ubicacio><![CDATA[Plaça de l&apos;església - 08630 Abrera.]]></ubicacio>
<historia><![CDATA[Les festes majors catalanes se celebren almenys des del segle XIII, una vegada el cristianisme ha acaparat el seu patronatge. Milenis enrere, trobem el seu origen en l&apos;acció de donar gràcies que les comunitats agrícoles adreçaven a les deïtats després d&apos;haver assolit amb èxit les tasques de recol·lecció. A partir del segle XIX la festa major s&apos;institucionalitza adoptant trets més moderns. En un principi, l&apos;emplaçament natural de la festa major fou l&apos;era, pels oficis profans, i l&apos;església pels oficis religiosos. De l&apos;era la festa feu un salt cap a la plaça major i, en general, al carrer. Els ajuntaments, mitjançant les comissions de festes, munten els envelats, sota l&apos;aixopluc dels quals tindran lloc els àpats col·lectius, els balls, etc. La festa major, arreu de Catalunya, sol durar tres dies i són tres les cerimònies fonamentals, de clar origen tribal, que li donen caràcter: l&apos;ofici religiós, l&apos;àpat i el ball. Al Costumari, en Joan Amades, referint-se a la celebració de la Festa Major a Abrera, destaca que era costum d&apos;aquesta població per Sant Pere oferir un àpat a base de garses, &apos;que saben cuinar amb gran art i enginy de maneres molt diverses i suculentes. Hi acudia gran gentada de la rodalia, per tal de veure aquell any com havien cuinat les garses&apos;, AMADES (1950: vol. IV, 326). En Pau Bertran i Bros recollí ja a finals del segle XIX (1892-94) una dita associada a aquest fet: &apos; A Abrera, per la festa major, maten la garsa&apos;, SERRA (2003: 160).]]></historia>
<coordenades>41.5178600,1.9019600</coordenades>
<utm_x>408379</utm_x>
<utm_y>4596829</utm_y>
<any></any>
<rel_municipis>08001</rel_municipis>
<municipi_nom>Abrera</municipi_nom>
<tipus_acces>Obert</tipus_acces>
<estat_conservacio>Bo</estat_conservacio>
<images><value>https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73686-foto-08001-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73686-foto-08001-34-3.jpg</value>
</images>
<proteccio>Inexistent</proteccio>
<estil>Contemporani</estil>
<ambit>Patrimoni immaterial</ambit>
<tipologia>Manifestació festiva</tipologia>
<titularitat>Pública</titularitat>
<us_actual>Lúdic</us_actual>
<inspire_tipus></inspire_tipus>
<inspire_subtipus></inspire_subtipus>
<inspire_atribut></inspire_atribut>
<data_modificació>2021-02-16 00:00:00</data_modificació>
<autor_fitxa>ArqueoCat SL - Natàlia Salazar</autor_fitxa>
<autor_element></autor_element>
<observacions></observacions>
<codi_estil>98</codi_estil>
<codi_tipologia>2116</codi_tipologia>
<codi_tipo_sitmun>4.1</codi_tipo_sitmun>
<proteccio_id></proteccio_id>
<rel_comarca><value>11</value>
</rel_comarca>
<_lastChange>2026-04-09 07:07:03</_lastChange>
</item>
</elements>
</dataset></datasets></result>
