<result>
<nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimonicultural</machinename>
<descripcio>Patrimoni cultural</descripcio>
<entitats>1</entitats>
<datasets><dataset><nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimoni_cultural</machinename>
<descripcio>Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.</descripcio>
<paraules_clau>
<item>
mapes patrimoni cultural</item>
</paraules_clau>
<llicencia>https://creativecommons.org/licenses/by/4.0/deed.ca</llicencia>
<freq_actualitzacio>7</freq_actualitzacio>
<sector>
<item>
cultura-ocio</item>
<item>
educacion</item>
<item>
turismo</item>
</sector>
<tema>
<item>
turism</item>
<item>
cultura</item>
<item>
educacio</item>
</tema>
<responsable>Diputació de Barcelona</responsable>
<idioma>Català</idioma>
<home_page>https://patrimonicultural.diba.cat/</home_page>
<referencies>
<item><url></url>
<nom></nom>
</item></referencies>
<tipus>patrimonicultural</tipus>
<estat>public</estat>
<creacio>2020-04-27 10:20:16</creacio>
<modificacio>2026-04-09 07:32:24</modificacio>
<entitats>1</entitats>
<elements>
<item>
<_id>69d733f7b9c67756f196411b</_id>
<id>73688</id>
<titol>Estació dels Ferrocarrils Catalans</titol>
<url>https://patrimonicultural.diba.cat/element/estacio-dels-ferrocarrils-catalans</url>
<bibliografia><![CDATA[HURTADO, Víctor; MESTRE, Jesús; MISERACHS, Toni (1995): Atles d&apos;Història de Catalunya. Edicions 62, Barcelona. SALES, Núria; PONGILUPPI, Enric (1974): &apos;Ferrocarril&apos;, dins de Gran Enciclopèdia Catalana, Vol. VII. Enciclopèdia Catalana S. A., Barcelona, pp. 412-417.]]></bibliografia>
<centuria>XX</centuria>
<notes_conservacio>En procés de remodelació.</notes_conservacio>
<descripcio><![CDATA[Edifici de planta rectangular estructurat en dos pisos i cobert amb teulada a dues aigües. Sobre un sòcol bastit amb una doble filada de carques de pedra s&apos;aixequen els murs perimetrals de maó. Als laterals més llargs s&apos;obren a la planta baixa una sèrie de cinc portes de doble fulla amb vidres i al pis superior una sèrie de cinc finestres rectangulars, també de doble fulla amb vidres. Als costats curts s&apos;afegeix una finestra més per banda. Totes les obertures estan ressaltades amb un marc allindat fet de guix i morter. El seu aspecte actual és fruit de les reformes portades a terme durant els anys setanta del segle XX.]]></descripcio>
<codi_element>08001-36</codi_element>
<ubicacio><![CDATA[Passeig de l&apos;estació - 08630 Abrera.]]></ubicacio>
<historia><![CDATA[Els orígens de la línia de ferrocarrils Llobregat-Anoia es remunten al s. XIX. La primera línia, el &apos;Tranvía o Ferrocarril Económico de Manresa a Berga&apos;, fou la primera línia de via estreta construïda a Catalunya, l&apos;any 1885. El seu origen vingué donat pel procés d&apos;industrialització que des de mitjan s.XIX es desplegava al llarg del Llobregat; el desenvolupament de les colònies tèxtils requeria d&apos;una bona xarxa de comunicacions. La segona línia, el &apos;Ferrocarril Central Catalán&apos; (F.C. d&apos;Igualada a Martorell) es va construir per comunicar les indústries igualadines amb la resta del país mitjançant l&apos;enllaç amb els ferrocarrils de via ampla a l&apos;estació de Martorell. El tercer ferrocarril, el &apos;Camino de Hierro del Nordeste de España&apos; (F.C. de Barcelona a Martorell) es va inaugurar (1912) com una línia suburbana; molt aviat assoliria un caràcter regional arran de la unió amb el F.C. Martorell-Igualada, creant una comunicació directa entre unes comarques estretament lligades en el camp econòmic i social. La dispersió d&apos;esforços que suposava l&apos;existència de tres sistemes diferents d&apos;explotació als ferrocarrils de via estreta a la Vall del Llobregat, determinà que s&apos;iniciessin gestions per unir-los sota una sola autoritat. S&apos;aconseguí el 14 de juliol del 1919 amb la constitució de la &apos;Compañía General de Ferrocarriles Catalanes&apos;, la qual poc després assumiria l&apos;explotació i construiria la línia de Martorell a Manresa, que seria el nexe d&apos;unió de la xarxa. El 29 de març de 1922 entra en funcionament el tram Martorel-Olesa de Montserrat, moment en què s&apos;inaugura l&apos;estació d&apos;Abrera; el 26 de juliol del mateix, la via s&apos;allarga fins al Balneari de la Puda i el 29 d&apos;octubre, arriba a Monistrol. El traçat fins a Manresa continua durant el 1923. el 22 d&apos;agost de 1924 s&apos;obre al públic el tram de Monistrol a Manresa, que enllaça amb el de Manresa-Súria i forma així una xarxa ferroviària important, com a mitjà de transport de passatgers, i fonamental per la sortida de sal potàssica de les mines de Súria i Sallent i el carbó de Fígols. Aquestes línies van ser d&apos;un metre d&apos;amplada i de tracció a vapor fins que arribà l&apos;electrificació. A partir de llavors, Ferrocarrils Catalans va seguir en certa manera els avatars de la societat catalana i amb etapes diverses com la de màxima expansió els anys 1920-30. Aquesta etapa d&apos;esplendor es va trencar amb la greu recessió econòmica i l&apos;esclat de la Guerra Civil. Després d&apos;una experiència col·lectivista, en acabar la guerra el panorama de les línies era desolador, el material i les instal·lacions amb prou feines podien prestar servei. La lenta reconstrucció va topar amb els inconvenients de la llarga postguerra, obligant al ferrocarril a assumir un tràfic per al qual no estava preparat. No seria fins a finals dels anys cinquanta quan es va iniciar una tímida modernització amb la introducció de les primeres unitats dièsel; calgué esperar fins al Pla de Modernització (1963) per començar una renovació a fons de la xarxa. D&apos;aquesta època daten les electrificacions del tram Martorell-Monistrol (1971), la compra de trens elèctrics i la millora del servei en aquestes poblacions. A partir dels anys setanta la situació financera de la companyia era cada vegada més deficitària, motivant que finalment l&apos;Estat, a través de FEVE, assumís l&apos;explotació el 1976. En virtut de la política aleshores vigent, és a dir, el tancament de totes les línies deficitàries, el Govern Central intentà clausurar la major part de la xarxa, però en reinstaurar-se la Generalitat de Catalunya aquesta es féu càrrec, a través de la Conselleria de Política Territorial i Obres Públiques, de totes les línies en servei dels Ferrocarrils Catalans. El 5 de setembre de 1979 es crea l&apos;entitat Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, que molt aviat va començar un ambiciós programa de modernització, que incloïa la renovació de la pràctica totalitat del material i les instal·lacions, i la construcció de noves línies per substituir traçats obsolets.]]></historia>
<coordenades>41.5225700,1.9067000</coordenades>
<utm_x>408781</utm_x>
<utm_y>4597347</utm_y>
<any>1922</any>
<rel_municipis>08001</rel_municipis>
<municipi_nom>Abrera</municipi_nom>
<tipus_acces>Fàcil</tipus_acces>
<estat_conservacio>Bo</estat_conservacio>
<images><value>https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73688-foto-08001-36-2.jpg</value>
</images>
<proteccio>Inexistent</proteccio>
<estil>Contemporani</estil>
<ambit>Patrimoni immoble</ambit>
<tipologia>Edifici</tipologia>
<titularitat>Pública</titularitat>
<us_actual>Social</us_actual>
<inspire_tipus></inspire_tipus>
<inspire_subtipus></inspire_subtipus>
<inspire_atribut></inspire_atribut>
<data_modificació>2021-02-16 00:00:00</data_modificació>
<autor_fitxa>ArqueoCat SL - Natàlia Salazar</autor_fitxa>
<autor_element></autor_element>
<observacions></observacions>
<codi_estil>98</codi_estil>
<codi_tipologia>45</codi_tipologia>
<codi_tipo_sitmun>1.1</codi_tipo_sitmun>
<proteccio_id></proteccio_id>
<rel_comarca><value>11</value>
</rel_comarca>
<_lastChange>2026-04-09 07:07:03</_lastChange>
</item>
</elements>
</dataset></datasets></result>
