<result>
<nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimonicultural</machinename>
<descripcio>Patrimoni cultural</descripcio>
<entitats>1</entitats>
<datasets><dataset><nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimoni_cultural</machinename>
<descripcio>Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.</descripcio>
<paraules_clau>
<item>
mapes patrimoni cultural</item>
</paraules_clau>
<llicencia>https://creativecommons.org/licenses/by/4.0/deed.ca</llicencia>
<freq_actualitzacio>7</freq_actualitzacio>
<sector>
<item>
cultura-ocio</item>
<item>
educacion</item>
<item>
turismo</item>
</sector>
<tema>
<item>
turism</item>
<item>
cultura</item>
<item>
educacio</item>
</tema>
<responsable>Diputació de Barcelona</responsable>
<idioma>Català</idioma>
<home_page>https://patrimonicultural.diba.cat/</home_page>
<referencies>
<item><url></url>
<nom></nom>
</item></referencies>
<tipus>patrimonicultural</tipus>
<estat>public</estat>
<creacio>2020-04-27 10:20:16</creacio>
<modificacio>2026-04-16 03:42:25</modificacio>
<entitats>1</entitats>
<elements>
<item>
<_id>69e03890fdc5320163764124</_id>
<id>73696</id>
<titol>Escut del Virrei Amat</titol>
<url>https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-del-virrei-amat</url>
<bibliografia><![CDATA[&lt;p&gt;BARNADAS, Josep Mª; DURAN, Eulàlia (1970): &apos;Manuel d&apos;Amat i de Junyent&apos;, Gran Enciclopèdia Catalana, Vol. 1, Barcelona, pp. 757-758. CATALÀ, Pere (1967): &apos;Castell de Voltrera&apos;, dins de Els castells catalans, Ed. Rafael Dalmau, pp. 335-340.&lt;/p&gt; ]]></bibliografia>
<centuria>XVIII</centuria>
<notes_conservacio></notes_conservacio>
<descripcio><![CDATA[&lt;p&gt;A la façana sud de la casa de Can Vilalba, avui desapareguda, hi havia l&apos;escut en pedra del virrei Amat, el qual va ser recuperat i dipositat a l&apos;Arxiu Municipal quan la casa es va enderrocar per ruïna l&apos;any 1982. A l&apos;escut es poden apreciar: el braç, un sorgint d&apos;un núvol i empunyant espasa sobre un mar agitat, escut heràldic dels Amat, i la torre o castell propi dels Castellbell. L&apos;escut dels Junyent era un lleó rampant sense corona que, si ens fixem, ha estat substituït, afegint al seu lloc, a mode de correcció en pedra i posteriorment a la factura de l&apos;escut, un lleó coronat. Aquest fet podria indicar que l&apos;escut originari, el qual segurament devia estar col·locat en inici al castell de Voltrera, es reaprofità a la nova casa que Josep Amat i Junyent, senyor de Voltrera i marquès de Castellbell, va construir al peu del castell sota les indicacions del seu germà Manuel d&apos;Amat i Junyent, virrei del Perú. El lleó sense corona dels Junyent es devia substituir pel lleó coronat quan Manuel d&apos;Amat accedí virregnat del Perú.&lt;/p&gt; ]]></descripcio>
<codi_element>08001-44</codi_element>
<ubicacio>Plaça Constitució, 1-08630 Abrera.</ubicacio>
<historia><![CDATA[&lt;p&gt;Manuel d&apos;Amat i de Junyent (Vacarisses, 1704-7?-Barcelona, 1782) pertanyia a una família nobiliària borbònica. Fill de Josep d&apos;Amat i de Planella, primer marquès de Castellbell, i de Marianna de Junyent, filla del primer marquès de Castellmeià, va estudiar a València i a Barcelona. Es va apuntar a l&apos;ordre militar de Sant Joan de Jerusalem i va viure durant set anys a Malta. Va participar en les campanyes d&apos;Àfrica (1724-27), i en el regne de Nàpols a la batalla de Bitonto (1734). Després de viure a Barcelona i a Mallorca, va ser nomenat governador i president de l&apos;Audiència de Xile (1755-61). El rei Carles III el va designar virrei del Perú i president de l&apos;Audiència de Lima (1761-76). Durant el seu virregnat va modernitzar les defenses militars del Pacífic i va fundar el cos armat de la Mare de Déu de Montserrat. Va promoure l&apos;exploració de l&apos;illa de Pasqua (1770) i les tres expedicions de l&apos;Águila (1772-5) a Tahití que van reanomenar com illa d&apos;Amat. Des de Lima estant, el 1767, trameté els plànols i els cabals necessaris al seu germà, Josep d&apos;Amat i Junyent, marquès de Castellbell i senyor de Voltrera, per construir la casa de Can Vilalba sota el castell de Voltrera. El 1777, quan el virrei Amat tornà d&apos;Amèrica i, de camí a Montserrat, féu una breu estada a Can Vilalba. La seva vida privada i, especialment, els afers amb la seva amant, l&apos;actriu criolla Micaela Villegas coneguda com «la Perricholi», van inspirar a Pròsper de Merimée l&apos;obra La Carrosse du Saint-Sacrement (1829), i a Jacques Offenbach l&apos;òpera &apos;La Périchole&apos; (1868). La tradició diu que les obres d&apos;infrastructura que va encarregar a Lima les va fer per complaure la seva amant. El fill que van tenir, Manuel d&apos;Amat i Villegas, més tard firmaria amb el general San Martín l&apos;emancipació de les colònies d&apos;Espanya. De tornada a Barcelona va fer construir un palau a la Rambla, avui anomenat Palau de la Virreina, i una torre d&apos;estiueig a Gràcia que no s&apos;ha conservat. El palau, d&apos;estil rococó, va ser construït per Josep Ausich i els escultors Carles Grau i Francesc Serra. El 1779 es va casar amb Maria Francesca Fiveller de Clasquerí i de Bru, coneguda popularment com «la virreina». A la mort de Manuel d&apos;Amat, la seva esposa va continuar vivint al palau i li va quedar el seu malnom. L&apos;escriptor Rafael d&apos;Amat de Cortada i de Senjust, baró de Maldà, conegut per la seva obra &apos;Calaix de sastre&apos;, era nebot seu.&lt;/p&gt; ]]></historia>
<coordenades>41.5164100,1.9018000</coordenades>
<utm_x>408364</utm_x>
<utm_y>4596668</utm_y>
<any></any>
<rel_municipis>08001</rel_municipis>
<municipi_nom>Abrera</municipi_nom>
<tipus_acces>Restringit</tipus_acces>
<estat_conservacio>Bo</estat_conservacio>
<images><value>https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73696-foto-08001-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73696-foto-08001-44-3.jpg</value>
</images>
<proteccio>Legal</proteccio>
<estil>Modern</estil>
<ambit>Patrimoni moble</ambit>
<tipologia>Objecte</tipologia>
<titularitat>Pública</titularitat>
<us_actual>Científic</us_actual>
<inspire_tipus><value>BCIN</value>
</inspire_tipus>
<inspire_subtipus><value>National Monument Record</value>
</inspire_subtipus>
<inspire_atribut><value>Commemoratiu</value>
</inspire_atribut>
<data_modificació>2020-10-07 00:00:00</data_modificació>
<autor_fitxa>-ArqueoCat SL- Natàlia Salazar</autor_fitxa>
<autor_element></autor_element>
<observacions></observacions>
<codi_estil>94</codi_estil>
<codi_tipologia>52</codi_tipologia>
<codi_tipo_sitmun>2.2</codi_tipo_sitmun>
<proteccio_id>1769</proteccio_id>
<rel_comarca><value>11</value>
</rel_comarca>
<_lastChange>2026-04-16 03:17:04</_lastChange>
</item>
</elements>
</dataset></datasets></result>
