<result>
<nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimonicultural</machinename>
<descripcio>Patrimoni cultural</descripcio>
<entitats>1</entitats>
<datasets><dataset><nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimoni_cultural</machinename>
<descripcio>Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.</descripcio>
<paraules_clau>
<item>
mapes patrimoni cultural</item>
</paraules_clau>
<llicencia>https://creativecommons.org/licenses/by/4.0/deed.ca</llicencia>
<freq_actualitzacio>7</freq_actualitzacio>
<sector>
<item>
cultura-ocio</item>
<item>
educacion</item>
<item>
turismo</item>
</sector>
<tema>
<item>
turism</item>
<item>
cultura</item>
<item>
educacio</item>
</tema>
<responsable>Diputació de Barcelona</responsable>
<idioma>Català</idioma>
<home_page>https://patrimonicultural.diba.cat/</home_page>
<referencies>
<item><url></url>
<nom></nom>
</item></referencies>
<tipus>patrimonicultural</tipus>
<estat>public</estat>
<creacio>2020-04-27 10:20:16</creacio>
<modificacio>2026-05-14 05:12:23</modificacio>
<entitats>1</entitats>
<elements>
<item>
<_id>6a0537a83dd0ec2fdc33f934</_id>
<id>73744</id>
<titol>Goigs a Sant Pere</titol>
<url>https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-sant-pere</url>
<bibliografia><![CDATA[MASSOT, Josep (1975): &apos;Goig&apos;, dins de Gran Enciclopèdia Catalana Vol. 8, Barcelona, pp.155-156.]]></bibliografia>
<centuria>XX</centuria>
<notes_conservacio></notes_conservacio>
<descripcio><![CDATA[El dia de Sant Pere, cada 29 de juny, és festa major a Abrera. Entre els múltiples actes convocats per celebrar i donar gràcies al patró, destaca la santa missa que s&apos;oficia a l&apos;Església parroquial de Sant Pere d&apos;Abrera. Al final de la cerimònia es canten els Goigs a Sant Pere. La lletra, segons l&apos;actual rector de la parròquia, va ser composta pel Rvnd. P. Hilari d&apos;Arenys de Mar i la música pel Rvnd. P. Dom Angel Mª Rodamilans a la primera meitat del segle XX.]]></descripcio>
<codi_element>08001-92</codi_element>
<ubicacio><![CDATA[Passeig de l&apos;església, 9 - 08630 Abrera.]]></ubicacio>
<historia><![CDATA[Els goigs són composicions poètiques, de caire popular, que es canten a la Mare de Déu, a Crist o als sants. Es canten col·lectivament, en el marc d&apos;un acte religiós de cert relleu, com una missa de festa major, un aplec, una processó. La seva finalitat és donar gràcies pels béns rebuts, o bé com a pregària per demanar la salut física o espiritual de la comunitat. N&apos;existeixen, sembla, des del segle XVI, però els més antics que es conserven són del XVII. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se&apos;n cantaven; i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. No hi ha capella, parròquia o ermita que no disposi, o hagi disposat fins a temps recents, de goigs impresos propis, cantats el dia de la festa major. Aquesta florida de fulls de goigs ha donat peu, ja des de la Renaixença, al seu col·leccionisme i al seu estudi. Algunes biblioteques posseeixen àmplies col·leccions de goigs, com la Biblioteca de Catalunya, la Biblioteca Pública Episcopal del Seminari de Barcelona, la Biblioteca de l&apos;Abadia de Montserrat i l&apos;Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. També hi ha associacions de col·leccionistes, que fomenten el coneixement dels goigs i la seva popularització. Destaca els Amics dels Goigs, fundada el 1922 per Mn. Francesc de P. Baldelló, que publica un butlletí trimestral i compta amb una important col·lecció de goigs impresos. En la seva forma més habitual, els goigs es presenten en versos heptasíl·labs. La primera i última estrofa tenen quatre versos i inclouen la tornada (els dos últims versos), que es van repetint al final de cada estrofa. La resta d&apos;estrofes (al voltant de sis o vuit) solen tenir sis versos. Aquesta forma poètica dels goigs prové de les cançons de dansa de la poètica trobadoresca: la dansa i la balada, que a Catalunya era coneguda com a ball rodó. (Al Llibre vermell de Montserrat, del segle XIV, es troba la Balada dels goigs de Nostra Dona en vulgar catalan a ball redon.) La dansa repetia la tornada a la fi de cada estrofa, tal com ho fan encara avui en dia els goigs. Pel que fa al contingut poètic, els goigs primitius commemoraven les set alegries o goigs més importants que tingué la Mare de Déu (l&apos;Anunciació, el Naixement de Crist, l&apos;Adoració dels Reis, la Resurrecció, l&apos;Ascensió, la Vinguda de l&apos;Esperit Sant i l&apos;Assumpció). Aviat va eixamplar-se la temàtica i les advocacions a què es dedicaven: els sants i Crist també són objecte dels goigs. Els goigs dedicats a sants solen descriure&apos;n la vida, el martiri i els seus miracles, i en demanen la protecció per a una localitat, una professió, o contra una malaltia concreta. Entre les advocacions amb més popularitat trobem sant Roc i sant Sebastià, contra la pesta; santa Llúcia, per la vista, o sant Blai pel mal de coll. Pel que fa a les advocacions patrones de gremis o professions, consta sant Eloi dels ferrers i joiers, sant Isidre dels pagesos, o sant Benet dels bibliotecaris. La gran majoria de goigs ens han arribat de manera anònima, i probablement són obra d&apos;autors populars o poc rellevants. Però també hi ha hagut poetes d&apos;anomenada que han conreat aquest gènere: Francesc Vicent Garcia (el Rector de Vallfogona), Jacint Verdaguer, Joan Maragall, Mn. Pere Ribot, Osvald Cardona, etc. Una cosa semblant ha passat amb la música: la majoria és d&apos;origen popular, anònima. I molta s&apos;ha perdut, perquè no es feia constar en els fulls impresos. Per això hi ha goigs diversos que es canten amb la mateixa música. Les melodies són senzilles, amb pocs elements, i acostumen a tenir un aire repetitiu però àgil alhora. Tanmateix, també hi ha hagut músics cultes que han creat belles músiques de goigs: Mn. Francesc Baldelló, Joan Llongueras, Mn. Josep Maideu, Lluís Millet, Joan M. Aragonès.]]></historia>
<coordenades>41.5177900,1.9018300</coordenades>
<utm_x>408368</utm_x>
<utm_y>4596821</utm_y>
<any></any>
<rel_municipis>08001</rel_municipis>
<municipi_nom>Abrera</municipi_nom>
<tipus_acces>Restringit</tipus_acces>
<estat_conservacio>Bo</estat_conservacio>
<images></images>
<proteccio>Física</proteccio>
<estil></estil>
<ambit>Patrimoni immaterial</ambit>
<tipologia>Música i dansa</tipologia>
<titularitat>Pública</titularitat>
<us_actual>Religiós</us_actual>
<inspire_tipus></inspire_tipus>
<inspire_subtipus></inspire_subtipus>
<inspire_atribut></inspire_atribut>
<data_modificació>2021-02-16 00:00:00</data_modificació>
<autor_fitxa>-ArqueoCat SL- Natàlia Salazar</autor_fitxa>
<autor_element></autor_element>
<observacions><![CDATA[La paraula goigs també designa l&apos;imprès en què aquestes poesies s&apos;imprimeixen. Els goigs són impresos senzills, en fulls solts (de 30 per 20 cm, aproximadament) i amb una composició tipogràfica mantinguda amb poques variants fins avui en dia: una orla formada amb elements tipogràfics o bé dibuixada emmarca el títol, el text, la imatge de l&apos;advocació i la música, que no apareix impresa fins al segle XVIII. Els motius ornamentals característics dels goigs són la imatge a la qual són destinats, i l&apos;orla que emmarca el text. El boix o xilografia ha estat la manera tradicional com s&apos;ha reproduït la imatge. Quan la tècnica ho ha permès, també s&apos;ha usat la calcografia, la fotografia, el dibuix, etc. Entre els artistes contemporanis que han excel·lit a donar imatges als goigs podem esmentar Enric C. Ricart, Josep Obiols, Antoni Gelabert, Antoni Ollé Pinell, Josep M. Subirachs.]]></observacions>
<codi_estil></codi_estil>
<codi_tipologia>62</codi_tipologia>
<codi_tipo_sitmun>4.4</codi_tipo_sitmun>
<proteccio_id></proteccio_id>
<rel_comarca><value>11</value>
</rel_comarca>
<_lastChange>2026-05-14 04:47:04</_lastChange>
</item>
</elements>
</dataset></datasets></result>
