<?xml version="1.0"?><rdf:RDF
        xmlns:rdf="http://www.w3.org/1999/02/22-rdf-syntax-ns#"
        xmlns:time="http://www.w3.org/2006/time#"
        xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/"
        xmlns:og="http://ogp.me/ns#"
        xmlns:web="http://ogp.me/ns/website#"
        xmlns:vcard="http://www.w3.org/2006/vcard/ns#"
        xmlns:foaf="http://xmlns.com/foaf/0.1/"
        xmlns:rdfs="http://www.w3.org/2000/01/rdf-schema#"
        xmlns:geo="http://www.w3.org/2003/01/geo/wgs84_pos#"
        xmlns:dct="http://purl.org/dc/terms/"
        xmlns:dcat="http://www.w3.org/ns/dcat#"
        xmlns:xsd="http://www.w3.org/2001/XMLSchema#"
        xmlns:auto="http://datos.gob.es/recurso/sector-publico/territorio/Catalunya"
        xmlns:tema="http://datos.gob.es/kos/sector-publico/sector/"
        xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/"
        xmlns:skos="http://www.w3.org/2004/02/skos/core#"
        xmlns:schema="http://schema.org/"><dcat:Datasets><dct:title xml:lang="ca">Patrimoni cultural</dct:title><dct:identifier>patrimonicultural</dct:identifier><dct:description xml:lang="ca">Patrimoni cultural</dct:description><dct:extent><dct:SizeOrDuration><rdfs:label xml:lang="ca">1 entitats</rdfs:label><rdf:value rdf:datatype="http://www.w3.org/2001/XMLSchema#nonNegativeInteger">1</rdf:value></dct:SizeOrDuration></dct:extent><content:item><dcat:Dataset rdf:about="https://do.diba.cat/api/dataset/patrimoni_cultural"><dct:identifier>patrimoni_cultural</dct:identifier><dct:title xml:lang="ca">Patrimoni cultural</dct:title><dct:description xml:lang="ca">Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.</dct:description><dcat:keyword>mapes patrimoni cultural</dcat:keyword><dct:license rdf:resource="https://creativecommons.org/licenses/by/4.0/deed.ca" /><tema:sector>
                                                                                                            cultura-ocio,
                                                                                                                                            educacion,
                                                                                                                                            turismo
                                                                                                    </tema:sector><skos:prefLabel xml:lang="ca">Diputació de Barcelona</skos:prefLabel><dct:publisher rdf:resource="" /><dc:type>patrimonicultural</dc:type><dc:coverage>public</dc:coverage><dct:dateSubmitted rdf:datatype="http://www.w3.org/2001/XMLSchema#dateTime">2020-04-27T10:20:16TZD</dct:dateSubmitted><dct:modified rdf:datatype="http://www.w3.org/2001/XMLSchema#dateTime">2026-04-19T23:12:25TZD</dct:modified><dct:extent><dct:SizeOrDuration><rdfs:label xml:lang="ca">1 entitats</rdfs:label><rdf:value rdf:datatype="http://www.w3.org/2001/XMLSchema#nonNegativeInteger">1</rdf:value></dct:SizeOrDuration></dct:extent><dc:language>ca</dc:language><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69e53f513d57b058983f3c25
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[73875]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Terrasses de Sant Marc]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/terrasses-de-sant-marc]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[NADAL, E.; PASCUAL, S.; VILLENA, N . Actuacions arqueològiques d&#039;urgència a l&#039;autovia N-II. El mas ibèric de Can Rossó i el conjunt medieval de Sant Marc (Argençola, Anoia). A:Tribuna d&#039;Arqueologia 2002-2003 . Barcelona .Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura . 2005, p.161-182 .]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[No es conserva res.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Els treballs arqueològics en aquest jaciment ha posat de manifest un assentament on, clarament s&#039;han diferenciat tres zones funcionals: una zona d&#039;hàbitat, la zona de tallers i tres grans àrees d&#039;emmagatzematge. La importància de la zona d&#039;estocatge es manifesta en la troballa de 203 retalls de planta circular destinats a l&#039;emmagatzematge de productes agraris. Aquest sistema combina dues solucions diferents: les sitges i els forats per a encaixar al seu interior una tenalla, per a la contenció de productes agraris. Amb l&#039;estudi de les sitges, s&#039;han pogut documentar àmpliament els tractaments i acabats que rebien per a impermeabilitzar el contingut: amb revestiment d&#039;argamassa, arrebossat de les parets amb argiles, reparacions amb murs que reforçaven les parets de les sitges i, finalment, el reutilització d&#039;algunes de les sitges com a estructures de combustió. Les estructures de caire residencial que confeccionaven l&#039;urbanisme originari de l&#039;assentament corresponen a habitatges de planta única, amb parets fetes de pedres poc treballades, unides amb argila i sense morter, formant una habitació, en algunes de les quals s&#039;aprecia una llar adossada en una de les parets, tenalles encastades on s&#039;emmagatzemava aigua i dipòsits de cendres, molt freqüents en època medieval per a transformar-les en lleixiu. Posteriorment, entre finals del segle XIII i inicis del XIV es documenten diverses reformes arquitectòniques de gran entitat; es constitueixen estances dedicades a la transformació i producció d&#039;aliments. Cal destacar d&#039;aquestes noves estances el canvi qualitatiu en les tècniques constructives; els paraments mostren ara pedres escairades i apareixen edificis de dues plantes, sostingudes per mitjà d&#039;arcades ogivals. Durant el segle XIV el jaciment torna a patir canvis en què es documenta una davallada demogràfica, que es pot llegir en una reducció de l&#039;espai d&#039;hàbitat, disminuint el nombre d&#039;hàbitats en les terrasses. Finalment, en el segle XV s&#039;observa un abandonament del turó, moment a partir del qual la població passa a establir-se a la plana, al costat del camí ral, actual població de Porquerisses. Aquest canvi d&#039;emplaçament coincideix amb l&#039;evolució de molts poblats que a les acaballes de l&#039;època medieval s&#039;establiren a banda i banda d&#039;una via de comunicació. L&#039;estudi del material ceràmic documentat en el jaciment indica una realitat cronològica per al període inicial cap al segle XI manifestat per la troballa de ceràmica de cocció reduïda, i un moment d&#039;abandonament en al segle XV, determinat per l&#039;existència de ceràmica amb acabats vidrats d&#039;època gòtica, decorat amb motius d&#039;influència valenciana. Pel que fa al material metàl·lic trobat, cal destacar un pic, una arada i restes d&#039;un podall de ferro que corroboren la funcionalitat agropecuària de l&#039;assentament.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08008-121]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Porquerisses]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[El jaciment fou descobert l&#039;any 2002 en el transcurs de les prospeccions de l&#039;Autovia Lleida - Barcelona N-II (tram Cervera - Santa Maria del Camí), que van permetre documentar l&#039;existència de diferents jaciments, entre ells, aquest, que juntament amb l&#039;església de Sant Marc i la necròpolis propera formaven un conjunt arqueològic d&#039;hàbitat i zona de culte situats al nord de l&#039;actual nucli de Porquerisses.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[41.6262400,1.4588300]]></content:encoded><content:item>371618</content:item><content:item>4609427</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08008/format/rdf-xml" /><content:item>Argençola</content:item><content:encoded><![CDATA[Sense accés]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Dolent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73875-foto-08008-121-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73875-foto-08008-121-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73875-foto-08008-121-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Romà|Medieval|Antic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jaciment arqueològic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sense ús]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Actualment hi passa l&#039;autovia A-2 Lleida-Barcelona]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[83|85|80]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1754]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.4]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/6/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq></dcat:Dataset></content:item></dcat:Datasets></rdf:RDF>