<result>
<nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimonicultural</machinename>
<descripcio>Patrimoni cultural</descripcio>
<entitats>1</entitats>
<datasets><dataset><nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimoni_cultural</machinename>
<descripcio>Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.</descripcio>
<paraules_clau>
<item>
mapes patrimoni cultural</item>
</paraules_clau>
<llicencia>https://creativecommons.org/licenses/by/4.0/deed.ca</llicencia>
<freq_actualitzacio>7</freq_actualitzacio>
<sector>
<item>
cultura-ocio</item>
<item>
educacion</item>
<item>
turismo</item>
</sector>
<tema>
<item>
turism</item>
<item>
cultura</item>
<item>
educacio</item>
</tema>
<responsable>Diputació de Barcelona</responsable>
<idioma>Català</idioma>
<home_page>https://patrimonicultural.diba.cat/</home_page>
<referencies>
<item><url></url>
<nom></nom>
</item></referencies>
<tipus>patrimonicultural</tipus>
<estat>public</estat>
<creacio>2020-04-27 10:20:16</creacio>
<modificacio>2026-04-08 08:02:25</modificacio>
<entitats>1</entitats>
<elements>
<item>
<_id>69d5e986cbe9ac76a17de08f</_id>
<id>73875</id>
<titol>Terrasses de Sant Marc</titol>
<url>https://patrimonicultural.diba.cat/element/terrasses-de-sant-marc</url>
<bibliografia><![CDATA[NADAL, E.; PASCUAL, S.; VILLENA, N . Actuacions arqueològiques d&apos;urgència a l&apos;autovia N-II. El mas ibèric de Can Rossó i el conjunt medieval de Sant Marc (Argençola, Anoia). A:Tribuna d&apos;Arqueologia 2002-2003 . Barcelona .Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura . 2005, p.161-182 .]]></bibliografia>
<centuria></centuria>
<notes_conservacio>No es conserva res.</notes_conservacio>
<descripcio><![CDATA[Els treballs arqueològics en aquest jaciment ha posat de manifest un assentament on, clarament s&apos;han diferenciat tres zones funcionals: una zona d&apos;hàbitat, la zona de tallers i tres grans àrees d&apos;emmagatzematge. La importància de la zona d&apos;estocatge es manifesta en la troballa de 203 retalls de planta circular destinats a l&apos;emmagatzematge de productes agraris. Aquest sistema combina dues solucions diferents: les sitges i els forats per a encaixar al seu interior una tenalla, per a la contenció de productes agraris. Amb l&apos;estudi de les sitges, s&apos;han pogut documentar àmpliament els tractaments i acabats que rebien per a impermeabilitzar el contingut: amb revestiment d&apos;argamassa, arrebossat de les parets amb argiles, reparacions amb murs que reforçaven les parets de les sitges i, finalment, el reutilització d&apos;algunes de les sitges com a estructures de combustió. Les estructures de caire residencial que confeccionaven l&apos;urbanisme originari de l&apos;assentament corresponen a habitatges de planta única, amb parets fetes de pedres poc treballades, unides amb argila i sense morter, formant una habitació, en algunes de les quals s&apos;aprecia una llar adossada en una de les parets, tenalles encastades on s&apos;emmagatzemava aigua i dipòsits de cendres, molt freqüents en època medieval per a transformar-les en lleixiu. Posteriorment, entre finals del segle XIII i inicis del XIV es documenten diverses reformes arquitectòniques de gran entitat; es constitueixen estances dedicades a la transformació i producció d&apos;aliments. Cal destacar d&apos;aquestes noves estances el canvi qualitatiu en les tècniques constructives; els paraments mostren ara pedres escairades i apareixen edificis de dues plantes, sostingudes per mitjà d&apos;arcades ogivals. Durant el segle XIV el jaciment torna a patir canvis en què es documenta una davallada demogràfica, que es pot llegir en una reducció de l&apos;espai d&apos;hàbitat, disminuint el nombre d&apos;hàbitats en les terrasses. Finalment, en el segle XV s&apos;observa un abandonament del turó, moment a partir del qual la població passa a establir-se a la plana, al costat del camí ral, actual població de Porquerisses. Aquest canvi d&apos;emplaçament coincideix amb l&apos;evolució de molts poblats que a les acaballes de l&apos;època medieval s&apos;establiren a banda i banda d&apos;una via de comunicació. L&apos;estudi del material ceràmic documentat en el jaciment indica una realitat cronològica per al període inicial cap al segle XI manifestat per la troballa de ceràmica de cocció reduïda, i un moment d&apos;abandonament en al segle XV, determinat per l&apos;existència de ceràmica amb acabats vidrats d&apos;època gòtica, decorat amb motius d&apos;influència valenciana. Pel que fa al material metàl·lic trobat, cal destacar un pic, una arada i restes d&apos;un podall de ferro que corroboren la funcionalitat agropecuària de l&apos;assentament.]]></descripcio>
<codi_element>08008-121</codi_element>
<ubicacio>Porquerisses</ubicacio>
<historia><![CDATA[El jaciment fou descobert l&apos;any 2002 en el transcurs de les prospeccions de l&apos;Autovia Lleida - Barcelona N-II (tram Cervera - Santa Maria del Camí), que van permetre documentar l&apos;existència de diferents jaciments, entre ells, aquest, que juntament amb l&apos;església de Sant Marc i la necròpolis propera formaven un conjunt arqueològic d&apos;hàbitat i zona de culte situats al nord de l&apos;actual nucli de Porquerisses.]]></historia>
<coordenades>41.6262400,1.4588300</coordenades>
<utm_x>371618</utm_x>
<utm_y>4609427</utm_y>
<any></any>
<rel_municipis>08008</rel_municipis>
<municipi_nom>Argençola</municipi_nom>
<tipus_acces>Sense accés</tipus_acces>
<estat_conservacio>Dolent</estat_conservacio>
<images><value>https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73875-foto-08008-121-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73875-foto-08008-121-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73875-foto-08008-121-3.jpg</value>
</images>
<proteccio>Inexistent</proteccio>
<estil>Romà|Medieval|Antic</estil>
<ambit>Patrimoni immoble</ambit>
<tipologia>Jaciment arqueològic</tipologia>
<titularitat>Privada</titularitat>
<us_actual>Sense ús</us_actual>
<inspire_tipus></inspire_tipus>
<inspire_subtipus></inspire_subtipus>
<inspire_atribut></inspire_atribut>
<data_modificació>2023-08-02 00:00:00</data_modificació>
<autor_fitxa>Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P.</autor_fitxa>
<autor_element></autor_element>
<observacions><![CDATA[Actualment hi passa l&apos;autovia A-2 Lleida-Barcelona]]></observacions>
<codi_estil>83|85|80</codi_estil>
<codi_tipologia>1754</codi_tipologia>
<codi_tipo_sitmun>1.4</codi_tipo_sitmun>
<proteccio_id></proteccio_id>
<rel_comarca><value>6</value>
</rel_comarca>
<_lastChange>2026-04-08 07:37:10</_lastChange>
</item>
</elements>
</dataset></datasets></result>
