<result>
<nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimonicultural</machinename>
<descripcio>Patrimoni cultural</descripcio>
<entitats>1</entitats>
<datasets><dataset><nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimoni_cultural</machinename>
<descripcio>Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.</descripcio>
<paraules_clau>
<item>
mapes patrimoni cultural</item>
</paraules_clau>
<llicencia>https://creativecommons.org/licenses/by/4.0/deed.ca</llicencia>
<freq_actualitzacio>7</freq_actualitzacio>
<sector>
<item>
cultura-ocio</item>
<item>
educacion</item>
<item>
turismo</item>
</sector>
<tema>
<item>
turism</item>
<item>
cultura</item>
<item>
educacio</item>
</tema>
<responsable>Diputació de Barcelona</responsable>
<idioma>Català</idioma>
<home_page>https://patrimonicultural.diba.cat/</home_page>
<referencies>
<item><url></url>
<nom></nom>
</item></referencies>
<tipus>patrimonicultural</tipus>
<estat>public</estat>
<creacio>2020-04-27 10:20:16</creacio>
<modificacio>2026-05-16 08:47:38</modificacio>
<entitats>1</entitats>
<elements>
<item>
<_id>6a080e3d1115ed1f7058ae28</_id>
<id>73902</id>
<titol>Sant Bartomeu de Carbasí</titol>
<url>https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-bartomeu-de-carbasi</url>
<bibliografia><![CDATA[AA.VV. (1992). Catalunya Romànica. Vol. XIX. L&apos;Anoia. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana.]]></bibliografia>
<centuria>X-XII</centuria>
<notes_conservacio></notes_conservacio>
<descripcio><![CDATA[Església que ha patit nombroses modificacions al llarg del temps. Una d&apos;aquestes modificacions consistí en capgirar l&apos;orientació de manera que la porta actual s&apos;obre al que fou el primitiu absis, rectangular. De totes maneres conserva la seva estructura romànica. D&apos;una sola nau, coberta amb volta de canó reforçada amb arc torals lleugerament apuntats. Sobre el mur oest hi trobem un campanar d&apos;espadanya de dos ulls. L&apos;església presenta una patologia constructiva amb un desplom dels arcs i els murs cap al costat sud, solucionant aquest problema amb la construcció de contraforts tancats per un altre mur. Posteriorment s&apos;utilitzà aquest mur com a sagristia.]]></descripcio>
<codi_element>08008-148</codi_element>
<ubicacio>Carbasí</ubicacio>
<historia><![CDATA[Aquesta església es troba en l&apos;antic terme del castell de Carbasí. Tingué funcions parroquials, que ha conservat en l&apos;actualitat. L&apos;església depengué del priorat o monestir de Santa Maria de Montserrat. El lloc es documenta a partir de l&apos;any 1032, quan en el testament sagramental de Maier de Clariana, el difunt tenia drets a Carbasí. L&apos;església i les funcions parroquials que tenia es comproven en una llista de parròquies del Bisbat de Vic, datable entre els anys 1025 i 1050, ja que hi consta la parròquia de Carbasin. Encara que en les llistes parroquials no hi consta l&apos;advocació, per altres fonts d&apos;informació es comprova que el titular primitiu de l&apos;església parroquial era Santa Maria. Així, l&apos;any 1129 en el testament sagramental de Roland consta que el difunt havia de deixar les primícies de la seva honor Blancafort a Santa Maria de Carbasí. L&apos;any 1114 Berenguer Tedmar i la seva muller Sicarda feren testament i deixaren a l&apos;església de Santa Maria de Carbasí tres emines de blat i un bou a repartir entre els clergues, per misses i per l&apos;obra del temple. En un altre testament fet per Peratal l&apos;any 1160, el testador deixà dos sous a Santa Maria de Carbasí. Igualment es comprova en la visita pastoral que l&apos;any 1331 realitzà el Bisbe de Vic, Galceran Sacosta, que l&apos;advocació de la parròquia era la de Santa Maria de Carbasí. Posteriorment féu l&apos;aparició de l&apos;advocació de Sant Bartomeu, que substituí la de Santa Maria.]]></historia>
<coordenades>41.6103100,1.4306800</coordenades>
<utm_x>369241</utm_x>
<utm_y>4607700</utm_y>
<any></any>
<rel_municipis>08008</rel_municipis>
<municipi_nom>Argençola</municipi_nom>
<tipus_acces>Fàcil</tipus_acces>
<estat_conservacio>Bo</estat_conservacio>
<images><value>https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73902-foto-08008-148-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73902-foto-08008-148-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73902-foto-08008-148-3.jpg</value>
</images>
<proteccio>Inexistent</proteccio>
<estil>Romànic|Modern|Medieval</estil>
<ambit>Patrimoni immoble</ambit>
<tipologia>Edifici</tipologia>
<titularitat>Privada</titularitat>
<us_actual>Religiós</us_actual>
<inspire_tipus></inspire_tipus>
<inspire_subtipus></inspire_subtipus>
<inspire_atribut></inspire_atribut>
<data_modificació>2023-08-02 00:00:00</data_modificació>
<autor_fitxa>Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P.</autor_fitxa>
<autor_element></autor_element>
<observacions></observacions>
<codi_estil>92|94|85</codi_estil>
<codi_tipologia>45</codi_tipologia>
<codi_tipo_sitmun>1.1</codi_tipo_sitmun>
<proteccio_id></proteccio_id>
<rel_comarca><value>6</value>
</rel_comarca>
<_lastChange>2026-05-16 08:27:09</_lastChange>
</item>
</elements>
</dataset></datasets></result>
