<result>
<nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimonicultural</machinename>
<descripcio>Patrimoni cultural</descripcio>
<entitats>1</entitats>
<datasets><dataset><nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimoni_cultural</machinename>
<descripcio>Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.</descripcio>
<paraules_clau>
<item>
mapes patrimoni cultural</item>
</paraules_clau>
<llicencia>https://creativecommons.org/licenses/by/4.0/deed.ca</llicencia>
<freq_actualitzacio>7</freq_actualitzacio>
<sector>
<item>
cultura-ocio</item>
<item>
educacion</item>
<item>
turismo</item>
</sector>
<tema>
<item>
turism</item>
<item>
cultura</item>
<item>
educacio</item>
</tema>
<responsable>Diputació de Barcelona</responsable>
<idioma>Català</idioma>
<home_page>https://patrimonicultural.diba.cat/</home_page>
<referencies>
<item><url></url>
<nom></nom>
</item></referencies>
<tipus>patrimonicultural</tipus>
<estat>public</estat>
<creacio>2020-04-27 10:20:16</creacio>
<modificacio>2026-11-14 12:53:34</modificacio>
<entitats>1</entitats>
<elements>
<item>
<_id>6af845b5b03b74b836101907</_id>
<id>73940</id>
<titol>Casal de Cruïlles</titol>
<url>https://patrimonicultural.diba.cat/element/casal-de-cruilles</url>
<bibliografia><![CDATA[&lt;p&gt;CATALÀ, P. (1990). Els Castells Catalans. Vol. II. Barcelona: Rafel Dalmau. Catàleg de Masies i Cases Rurals d&apos;Aiguafreda. Ajuntament d&apos;Aiguafreda, 2010. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Aiguafreda (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (1995-1999). MEMGA - CPCPTC. PLADEVALL, A. (dir.) (1991). Catalunya Romànica. Vol. XVIII El Vallès Occidental, El Vallès Oriental. Barcelona: Enciclopèdia Catalana.&lt;/p&gt; ]]></bibliografia>
<centuria>XIV-XX</centuria>
<notes_conservacio><![CDATA[El casal es troba en bon estat de conservació, però el mur que es conserva davant amenaça ruïna per l&apos;heura que hi creix.]]></notes_conservacio>
<descripcio><![CDATA[&lt;p&gt;El casal de Cruïlles és un edifici que té el seu origen en una fortificació baix medieval, de la qual en queda part de l&apos;estructura i les restes de dues torres. Entre aquests dos vestigis hi ha el volum principal que es correspondria amb la sala, datable entre els segles XIV i XV, que probablement quedava tancada amb un pati clos al sector de llevant. Als segles XVI i XVIII van consolidar-se nous volums aprofitant les restes existents, per tal d&apos;habilitar-lo com a masia. El procés de deteriorament del casal va accentuar-se durant el segle XX, quan presentava un estat ruïnós en bona part dels volums. A finals del segle XX va ser reconstruït per adaptar-lo com a habitatge, tot aprofitant els murs existents i les pedres de l&apos;enderroc en els murs nous . És un edifici constituït per tres volums construïts aprofitant el desnivell natural del terreny i que es tanquen formant un pati interior. El volum principal és de planta rectangular, està situat al costat de ponent i es prolonga vers a tramuntana. S&apos;hi observen restes d&apos;espitlleres, tot i que la major part de les obertures estan situades al mur de ponent i es van afegir en el moment de la reconstrucció. El mur de llevant d&apos;aquest volum és l&apos;original, mentre que bona part del mur de ponent s&apos;ha reconstruït. Igualment es van afegir el forjat del primer pis i una coberta a dos vessants, tot i que el pany de mur posterior s&apos;ha mantingut sobresortint respecte la resta. L&apos;entrada al casal es fa pel volum situat a migdia, a través d&apos;un portal d&apos;arc de mig punt adovellat. Sobre d&apos;aquest hi ha els brancals de pedra d&apos;una obertura, que va rematar-se formant un arc de mig punt en el moment de la reforma. Aquest volum està situat de forma perpendicular al primer, és de menys alçada i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El tercer volum està situat a llevant i es disposa de forma paral·lela al primer. També hi veiem diverses obertures de factura moderna, com és la finestra geminada de la part posterior. Sota d&apos;aquesta en sobressurt una pedra esculpida, molt erosionada, que va localitzar-se entre les pedres de l&apos;enderroc i va afegir-se en aquest indret. També hem de destacar l&apos;existència d&apos;un portal original d&apos;arc de mig punt adovellat situat a la façana de llevant. Aquest volum té la coberta a un vessant que fa el desaiguat a ponent, tot i que els murs perimetrals la superen en alçada. El pati que hi ha entre aquests volums queda tancat per un mur situat a tramuntana i que s&apos;obre amb un portal d&apos;arc de mig punt adovellat. El parament dels murs és de carreus petits disposats en filades, molts dels quals van recol·locar-se en el moment de la reconstrucció. Al mur de llevant s&apos;hi conserva bona part del parament original, amb carreus de majors dimensions i filades més regulars que a la resta. Davant del primer volum destaca un mur que forma cantonada i que té una alçada i amplada considerables, que apunta a ser un vestigi d&apos;una primera edificació. És probable que les restes d&apos;una estructura circular situades a la part de tramuntana també formin part de la construcció primitiva. També hem de remarcar que a l&apos;interior del primer volum s&apos;hi conserva l&apos;antiga llar de foc de pedra presidida per un escut, tot i que es troba molt erosionada.&lt;/p&gt; ]]></descripcio>
<codi_element>08014-1</codi_element>
<ubicacio>Camí de Cruïlles</ubicacio>
<historia><![CDATA[&lt;p&gt;El casal de Cruïlles era el centre jurisdiccional d&apos;una quadra on residien els senyors d&apos;Aiguafreda, que probablement estava situada en el vil·lar d&apos;Aiguafreda que consta en l&apos;acta de consagració de Sant Martí de l&apos;any 898. La quadra comprenia a més de l&apos;actual terme d&apos;Aiguafreda, l&apos;Abella, Valldeneu, Bertí, el Brull, la Mora i Tagamanent. En l&apos;acta de consagració de l&apos;església de Sant Martí de l&apos;any 1105, trobem documentat per primera vegada a Rotllan Guillem d&apos;Aiguafreda. El casament de la pubilla Beatriu d&apos;Aiguafreda amb Ramon de Vilargent durant el segle XIII va significar l&apos;extinció del nom d&apos;Aiguafreda a favor de Vilargent, com també passà amb Basella al segle següent. Durant el segle XIV la quadra d&apos;Aiguafreda passà a ser baronia per la cessió que li fa el rei Pere &apos;el Cerimoniós&apos; a Bernat de Cabrera, primer comte d&apos;Osona, junt amb diverses quadres i termes de la contrada. El monarca li imposa d&apos;enrunar els castells d&apos;aquests llocs, pel que probablement el d&apos;Aiguafreda fou enderrocat. A mitjans del segle XV, Aldonça de Basella va casar-se amb Guerau Gilabert de Cruïlles i de Cervelló, procedent del llinatge baixempordanès, i van reedificar el casal. Durant el segle XVI, els Cruïlles van adquirir la quadra d&apos;Aiguafreda del vescomte de Cabrera. Ja en aquest moment, el casal està en mans de Bernat d&apos;Aimeric, casat amb Guiomar de Cruïlles, que residien entre Barcelona i Manresa i deixaren el casal en règim de masoveria. Al segle XVIII els Aimeric van emparentar amb els Pignatelli. En el context de la guerra napoleònica va ser saquejat i derruït de nou, motiu pel qual el seu propietari, el baró de Pignatelli, va ser indemnitzat. L&apos;any 1957 l&apos;Ajuntament d&apos;Aiguafreda i els propietaris del castell van demanar una subvenció al Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona per poder reconstruir el castell de Cruïlles, obra que va fer-se uns anys més tard.&lt;/p&gt; ]]></historia>
<coordenades>41.7803600,2.2558700</coordenades>
<utm_x>438161</utm_x>
<utm_y>4625658</utm_y>
<any></any>
<rel_municipis>08014</rel_municipis>
<municipi_nom>Aiguafreda</municipi_nom>
<tipus_acces>Fàcil</tipus_acces>
<estat_conservacio>Regular</estat_conservacio>
<images><value>https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73940-foto-08014-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73940-foto-08014-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73940-foto-08014-1-3.jpg</value>
</images>
<proteccio>Legal</proteccio>
<estil>Gòtic|Modern|Contemporani|Medieval</estil>
<ambit>Patrimoni immoble</ambit>
<tipologia>Edifici</tipologia>
<titularitat>Privada</titularitat>
<us_actual>Residencial</us_actual>
<inspire_tipus><value>BCIN</value>
</inspire_tipus>
<inspire_subtipus><value>National Monument Record</value>
</inspire_subtipus>
<inspire_atribut><value>Defensa</value>
</inspire_atribut>
<data_modificació>2019-12-30 00:00:00</data_modificació>
<autor_fitxa>Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.</autor_fitxa>
<autor_element></autor_element>
<observacions></observacions>
<codi_estil>93|94|98|85</codi_estil>
<codi_tipologia>45</codi_tipologia>
<codi_tipo_sitmun>1.1</codi_tipo_sitmun>
<proteccio_id>1771</proteccio_id>
<rel_comarca><value>24</value>
</rel_comarca>
<_lastChange>2026-11-14 12:27:49</_lastChange>
</item>
</elements>
</dataset></datasets></result>
