{"nom":"Patrimoni cultural","machinename":"patrimonicultural","descripcio":"Patrimoni cultural","entitats":1,"datasets":[{"nom":"Patrimoni cultural","machinename":"patrimoni_cultural","descripcio":"Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.","paraules_clau":["mapes patrimoni cultural"],"llicencia":"https:\/\/creativecommons.org\/licenses\/by\/4.0\/deed.ca","freq_actualitzacio":7,"sector":["cultura-ocio","educacion","turismo"],"tema":["turism","cultura","educacio"],"responsable":"Diputació de Barcelona","idioma":"Català","home_page":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/","referencies":[{"url":null,"nom":null}],"tipus":"patrimonicultural","estat":"public","creacio":"2020-04-27 10:20:16","modificacio":"2026-03-16 07:52:25","entitats":1,"elements":[{"id":"74576","titol":"Santa Margarida","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/santa-margarida-0","bibliografia":"RIBAS I CALAF, Benet (1990), Història de Montserrat (888-1258), Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat i Curial Edicions Catalanes, p. 83. PLADEVALL, Antoni (Dir.) (1992), Catalunya Romànica, vol. XIX, Barcelona, Enciclopèdia Catalana, p. 306. CODINA, Jaume, Josep MORAN i Mercè RENOM (Int.) (1992), El Baix Llobregat el 1789, Respostes al qüestionari de Francisco de Zamora, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat.El Baix Llobregat el 1789. Respostes al qüestionari de Francisco de Zamora, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, p. 124. ARXIU DE LA CORONA D'ARAGÓ, Arxiu Notarial, Ig. 1033 (2). ARXIU DIOCESÀ DE BARCELONA, Pierola, L. 33, f. 3 v.; i Ma. 34, f. 2 v.; i L. 28, f. 95.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"Manca de manteniment. Hi ha humitat i les parets estan escrostonades.","descripcio":"Santa Margarida de les Amenolelles és una capella incorporada a la masia de can Pere Llong. Té una sola nau, planta rectangular i coberta amb una volta d'arc rebaixat, arrebossada i emblanquinada. La façana mira cap al nord-oest i té un portal rectangular, al qual s'accedeix mitjançant tres graons (un dels quals és de totxos posats de cairell), una finestra ovalada al damunt i un campanar d'espadanya fet de totxo amb una campana. La paret està arrebossada i pintada. En alguns llocs, però, es veu el material de construcció. No conserva elements arquitectònics originaris.","codi_element":"08069-2","ubicacio":"Can Pere Llong (Afores, s\/n)","historia":"El 945 els comtes Sunyer i Riquilda van donar l'església de Santa Margarida a Santa Cecília de Montserrat i el 1065 el bisbe Guislabert la donà a la canònica catedralícia de Barcelona. El 1487 hi vivia un ermità i el 1587 s'ordena la seva restauració. Al XVIII depenia de Montserrat com a possessor dels béns de Santa Cecília. Cada any, el 20 de juliol, diada de Santa Margarida, s'hi celebrava una missa oficiada per un monjo. Arran de les desamortitzacions del segle XIX passà a mans de la família Fossalba, de can Pere Llong, que la reconstruí l'any 1885. Actualment està desafecta.","coordenades":"41.5494100,1.8270700","utm_x":"402178","utm_y":"4600414","any":"","rel_municipis":"08069","municipi_nom":"Collbató","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08069\/74576-foto-08069-2-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08069\/74576-foto-08069-2-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Assumpta Muset Pons","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]}]}]}