{"nom":"Patrimoni cultural","machinename":"patrimonicultural","descripcio":"Patrimoni cultural","entitats":1,"datasets":[{"nom":"Patrimoni cultural","machinename":"patrimoni_cultural","descripcio":"Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.","paraules_clau":["mapes patrimoni cultural"],"llicencia":"https:\/\/creativecommons.org\/licenses\/by\/4.0\/deed.ca","freq_actualitzacio":7,"sector":["cultura-ocio","educacion","turismo"],"tema":["turism","cultura","educacio"],"responsable":"Diputació de Barcelona","idioma":"Català","home_page":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/","referencies":[{"url":null,"nom":null}],"tipus":"patrimonicultural","estat":"public","creacio":"2020-04-27 10:20:16","modificacio":"2026-04-17 06:42:26","entitats":1,"elements":[{"id":"74614","titol":"Castell de Collbató","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/castell-de-collbato","bibliografia":"<p>CODINA, Jaume, Josep MORAN I Mercè RENOM (INT.) (1992), El Baix Llobregat el 1789. Respostes al qüestionari de Francisco de Zamora, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, p. 122. MUÑOZ I LLORET, Josep M. (1990), Catàleg de monuments i conjunts històrico-artístics de Catalunya, Barcelona, Generalitat de Catalunya, p. 436. PAGÈS I PARETAS, Montserrat (1992), Art romànic i feudalisme al Baix Llobregat, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. PLADEVALL, Antoni (Dir.) (1992), Catalunya Romànica, vol. XIX, Barcelona, Enciclopèdia Catalana, p. 351. RIBAS I CALAF, Benet (1997), Annals de Montserrat (1258-1485), Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat i Curial Edicions Catalanes, p. 213. ZAMORA, Francisco de (1973), Diario de los viajes hechos en Cataluña, Barcelona, Curial [Documents de Cultura, 3], p. 287.<\/p> ","centuria":"XI-XX","notes_conservacio":"Tot el conjunt està enrunat. Només queda un tros de la torre mestre, però els carreus cauen i el farciment interior es degrada. Les voltes també amenacen ruïna.","descripcio":"<p>Del castell de Collbató només en queden la base i un tros de paret de la torre semicircular. Aquesta construcció fa 5,20 m de diàmetre exterior i té 1 m. de fondària. El mur conservat té un gruix de 1,50 m. i 1,5 m d'alçària. Fou construït amb pedres lligades amb morter i revestides amb carreus regulars i ben tallats. Al voltant hi ha restes d'uns murs interior i d'una muralla exterior rectangular que tanca una superfície d'uns 228 m2. Al peu del turó, i al cantó del nord-est, hi ha quatre arcs: un és apuntat i la resta de mig punt, que allotjaven una cambra. La resta devien ser contraforts. A la façana hi ha uns encaixos per a bigues. Al costat hi la les restes d'una edificació de pedra, més moderna, amb un portal, un mur amb contraforts i un sobreixidor, que tanquen una antiga bassa i que són conegudes com la Premsa Vella.<\/p> ","codi_element":"08069-40","ubicacio":"Entre els carrrers Amadeu Vives i Castell i la carretera B-112","historia":"<p>El castell de Collbató és esmentat l'any 1113. Va pertànyer als vescomtes de Barcelona fins el 1291; als Durfort fins el 1377; i al monestir de Montserrat fins el 1835. L'edifici original devia ser una construcció rectangular amb porta i finestres, on vivia el senyor (l'any 1376 la muller d'Arnau Gerald va treure el cap per una finestra mentre el procurador del monestir trucava a la porta), i d'una torre rodona, alta i amb el portal a mig aire. A finals del segle XVIII encara es conservava un bon tros de la torre i una part del portal, tot i que Francisco de Zamora ja la definí com una 'atalaya arruinada'. El castell ha estat objecte d'excavacions il·legals, mentre que les voltes del darrere no ho han estat mai.<\/p> ","coordenades":"41.5694400,1.8300900","utm_x":"402460","utm_y":"4602634","any":"","rel_municipis":"08069","municipi_nom":"Collbató","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08069\/74614-foto-08069-40-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08069\/74614-foto-08069-40-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08069\/74614-foto-08069-40-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Romànic|Modern|Contemporani|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":["BCIN"],"inspire_subtipus":["National Monument Record"],"inspire_atribut":["Defensa"],"data_modificació":"2020-06-25 00:00:00","autor_fitxa":"Assumpta Muset Pons","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"92|94|98|85","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"1771","rel_comarca":["11"]}]}]}