<result>
<nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimonicultural</machinename>
<descripcio>Patrimoni cultural</descripcio>
<entitats>1</entitats>
<datasets><dataset><nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimoni_cultural</machinename>
<descripcio>Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.</descripcio>
<paraules_clau>
<item>
mapes patrimoni cultural</item>
</paraules_clau>
<llicencia>https://creativecommons.org/licenses/by/4.0/deed.ca</llicencia>
<freq_actualitzacio>7</freq_actualitzacio>
<sector>
<item>
cultura-ocio</item>
<item>
educacion</item>
<item>
turismo</item>
</sector>
<tema>
<item>
turism</item>
<item>
cultura</item>
<item>
educacio</item>
</tema>
<responsable>Diputació de Barcelona</responsable>
<idioma>Català</idioma>
<home_page>https://patrimonicultural.diba.cat/</home_page>
<referencies>
<item><url></url>
<nom></nom>
</item></referencies>
<tipus>patrimonicultural</tipus>
<estat>public</estat>
<creacio>2020-04-27 10:20:16</creacio>
<modificacio>2026-03-09 04:27:22</modificacio>
<entitats>1</entitats>
<elements>
<item>
<_id>69ae396470f1352ab042aaab</_id>
<id>74614</id>
<titol>Castell de Collbató</titol>
<url>https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-collbato</url>
<bibliografia><![CDATA[&lt;p&gt;CODINA, Jaume, Josep MORAN I Mercè RENOM (INT.) (1992), El Baix Llobregat el 1789. Respostes al qüestionari de Francisco de Zamora, Barcelona, Publicacions de l&apos;Abadia de Montserrat, p. 122. MUÑOZ I LLORET, Josep M. (1990), Catàleg de monuments i conjunts històrico-artístics de Catalunya, Barcelona, Generalitat de Catalunya, p. 436. PAGÈS I PARETAS, Montserrat (1992), Art romànic i feudalisme al Baix Llobregat, Barcelona, Publicacions de l&apos;Abadia de Montserrat. PLADEVALL, Antoni (Dir.) (1992), Catalunya Romànica, vol. XIX, Barcelona, Enciclopèdia Catalana, p. 351. RIBAS I CALAF, Benet (1997), Annals de Montserrat (1258-1485), Barcelona, Publicacions de l&apos;Abadia de Montserrat i Curial Edicions Catalanes, p. 213. ZAMORA, Francisco de (1973), Diario de los viajes hechos en Cataluña, Barcelona, Curial [Documents de Cultura, 3], p. 287.&lt;/p&gt; ]]></bibliografia>
<centuria>XI-XX</centuria>
<notes_conservacio>Tot el conjunt està enrunat. Només queda un tros de la torre mestre, però els carreus cauen i el farciment interior es degrada. Les voltes també amenacen ruïna.</notes_conservacio>
<descripcio><![CDATA[&lt;p&gt;Del castell de Collbató només en queden la base i un tros de paret de la torre semicircular. Aquesta construcció fa 5,20 m de diàmetre exterior i té 1 m. de fondària. El mur conservat té un gruix de 1,50 m. i 1,5 m d&apos;alçària. Fou construït amb pedres lligades amb morter i revestides amb carreus regulars i ben tallats. Al voltant hi ha restes d&apos;uns murs interior i d&apos;una muralla exterior rectangular que tanca una superfície d&apos;uns 228 m2. Al peu del turó, i al cantó del nord-est, hi ha quatre arcs: un és apuntat i la resta de mig punt, que allotjaven una cambra. La resta devien ser contraforts. A la façana hi ha uns encaixos per a bigues. Al costat hi la les restes d&apos;una edificació de pedra, més moderna, amb un portal, un mur amb contraforts i un sobreixidor, que tanquen una antiga bassa i que són conegudes com la Premsa Vella.&lt;/p&gt; ]]></descripcio>
<codi_element>08069-40</codi_element>
<ubicacio>Entre els carrrers Amadeu Vives i Castell i la carretera B-112</ubicacio>
<historia><![CDATA[&lt;p&gt;El castell de Collbató és esmentat l&apos;any 1113. Va pertànyer als vescomtes de Barcelona fins el 1291; als Durfort fins el 1377; i al monestir de Montserrat fins el 1835. L&apos;edifici original devia ser una construcció rectangular amb porta i finestres, on vivia el senyor (l&apos;any 1376 la muller d&apos;Arnau Gerald va treure el cap per una finestra mentre el procurador del monestir trucava a la porta), i d&apos;una torre rodona, alta i amb el portal a mig aire. A finals del segle XVIII encara es conservava un bon tros de la torre i una part del portal, tot i que Francisco de Zamora ja la definí com una &apos;atalaya arruinada&apos;. El castell ha estat objecte d&apos;excavacions il·legals, mentre que les voltes del darrere no ho han estat mai.&lt;/p&gt; ]]></historia>
<coordenades>41.5694400,1.8300900</coordenades>
<utm_x>402460</utm_x>
<utm_y>4602634</utm_y>
<any></any>
<rel_municipis>08069</rel_municipis>
<municipi_nom>Collbató</municipi_nom>
<tipus_acces>Fàcil</tipus_acces>
<estat_conservacio>Dolent</estat_conservacio>
<images><value>https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74614-foto-08069-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74614-foto-08069-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74614-foto-08069-40-3.jpg</value>
</images>
<proteccio>Legal</proteccio>
<estil>Romànic|Modern|Contemporani|Medieval</estil>
<ambit>Patrimoni immoble</ambit>
<tipologia>Jaciment arqueològic</tipologia>
<titularitat>Privada</titularitat>
<us_actual>Social</us_actual>
<inspire_tipus><value>BCIN</value>
</inspire_tipus>
<inspire_subtipus><value>National Monument Record</value>
</inspire_subtipus>
<inspire_atribut><value>Defensa</value>
</inspire_atribut>
<data_modificació>2020-06-25 00:00:00</data_modificació>
<autor_fitxa>Assumpta Muset Pons</autor_fitxa>
<autor_element></autor_element>
<observacions></observacions>
<codi_estil>92|94|98|85</codi_estil>
<codi_tipologia>1754</codi_tipologia>
<codi_tipo_sitmun>1.4</codi_tipo_sitmun>
<proteccio_id>1771</proteccio_id>
<rel_comarca><value>11</value>
</rel_comarca>
<_lastChange>2026-03-09 04:07:16</_lastChange>
</item>
</elements>
</dataset></datasets></result>
