{"nom":"Patrimoni cultural","machinename":"patrimonicultural","descripcio":"Patrimoni cultural","entitats":1,"datasets":[{"nom":"Patrimoni cultural","machinename":"patrimoni_cultural","descripcio":"Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.","paraules_clau":["mapes patrimoni cultural"],"llicencia":"https:\/\/creativecommons.org\/licenses\/by\/4.0\/deed.ca","freq_actualitzacio":7,"sector":["cultura-ocio","educacion","turismo"],"tema":["turism","cultura","educacio"],"responsable":"Diputació de Barcelona","idioma":"Català","home_page":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/","referencies":[{"url":null,"nom":null}],"tipus":"patrimonicultural","estat":"public","creacio":"2020-04-27 10:20:16","modificacio":"2026-07-19 08:33:16","entitats":1,"elements":[{"id":"74630","titol":"Restes dels cups de ca l'Aaron i cal Tutor","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/restes-dels-cups-de-ca-laaron-i-cal-tutor","bibliografia":"VALLS I JUNYENT, Francesc (1996), La dinàmica del canvi agrari a la Catalunya interior, l'Anoia, 1720-1860), Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Joan Jorba Bonvehí, de Collbató (18-1-2011).","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"Són al carrer, sense cap protecció.","descripcio":"Els dos cups d'aixafar raïm de ca l'Aaron i de cal Tutor van ser construïts un al costat de l'altre, arrambats a les parets mestres de les esmentades cases, Un era rodó, pertanyia a Cal Tutor i estava folrat amb cairons de terracota quadrats, corbats i sense esmaltar, i l'altre era quadrat o rectangular, pertanyia a ca l'Aaron i tenia els cairons quadrats, plans i esmaltats de color marró fort. Actualment només es conserven els cairons de la part de dalt que estaven enganxats al mur.","codi_element":"08069-65","ubicacio":"En una façana del carreró que va de la plaça al carrer de la Salut","historia":"El ceps són un conreu típic de l'agricultura mediterrània. A Catalunya, i també a Collbató, durant els segles XVIII i XIX la vinya va esdevenir un monocultiu que s'estengué per les zones marginals i poc adequades per als cereals, com els costers montserratins o la serra del Rogent. El vi, convertit en aiguardent, era exportat a Europa i Amèrica i proporcionava importants ingressos als pagesos. La majoria de cases van habilitar les instal·lacions necessàries (cups i cellers) per processar el raïm i conservar el vi. La mort dels ceps, a finals del segle XIX, com a conseqüència de l'arribada de la fil·loxera, va reduir notablement l'activitat vitícola. Aquests dos cups van ser aterrats per eixamplar el carrer.","coordenades":"41.5704900,1.8280400","utm_x":"402290","utm_y":"4602753","any":"","rel_municipis":"08069","municipi_nom":"Collbató","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08069\/74630-foto-08069-65-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08069\/74630-foto-08069-65-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08069\/74630-foto-08069-65-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Assumpta Muset Pons","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]}]}]}