<?xml version="1.0"?><rdf:RDF
        xmlns:rdf="http://www.w3.org/1999/02/22-rdf-syntax-ns#"
        xmlns:time="http://www.w3.org/2006/time#"
        xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/"
        xmlns:og="http://ogp.me/ns#"
        xmlns:web="http://ogp.me/ns/website#"
        xmlns:vcard="http://www.w3.org/2006/vcard/ns#"
        xmlns:foaf="http://xmlns.com/foaf/0.1/"
        xmlns:rdfs="http://www.w3.org/2000/01/rdf-schema#"
        xmlns:geo="http://www.w3.org/2003/01/geo/wgs84_pos#"
        xmlns:dct="http://purl.org/dc/terms/"
        xmlns:dcat="http://www.w3.org/ns/dcat#"
        xmlns:xsd="http://www.w3.org/2001/XMLSchema#"
        xmlns:auto="http://datos.gob.es/recurso/sector-publico/territorio/Catalunya"
        xmlns:tema="http://datos.gob.es/kos/sector-publico/sector/"
        xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/"
        xmlns:skos="http://www.w3.org/2004/02/skos/core#"
        xmlns:schema="http://schema.org/"><dcat:Datasets><dct:title xml:lang="ca">Patrimoni cultural</dct:title><dct:identifier>patrimonicultural</dct:identifier><dct:description xml:lang="ca">Patrimoni cultural</dct:description><dct:extent><dct:SizeOrDuration><rdfs:label xml:lang="ca">1 entitats</rdfs:label><rdf:value rdf:datatype="http://www.w3.org/2001/XMLSchema#nonNegativeInteger">1</rdf:value></dct:SizeOrDuration></dct:extent><content:item><dcat:Dataset rdf:about="https://do.diba.cat/api/dataset/patrimoni_cultural"><dct:identifier>patrimoni_cultural</dct:identifier><dct:title xml:lang="ca">Patrimoni cultural</dct:title><dct:description xml:lang="ca">Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.</dct:description><dcat:keyword>mapes patrimoni cultural</dcat:keyword><dct:license rdf:resource="https://creativecommons.org/licenses/by/4.0/deed.ca" /><tema:sector>
                                                                                                            cultura-ocio,
                                                                                                                                            educacion,
                                                                                                                                            turismo
                                                                                                    </tema:sector><skos:prefLabel xml:lang="ca">Diputació de Barcelona</skos:prefLabel><dct:publisher rdf:resource="" /><dc:type>patrimonicultural</dc:type><dc:coverage>public</dc:coverage><dct:dateSubmitted rdf:datatype="http://www.w3.org/2001/XMLSchema#dateTime">2020-04-27T10:20:16TZD</dct:dateSubmitted><dct:modified rdf:datatype="http://www.w3.org/2001/XMLSchema#dateTime">2026-07-19T08:33:16TZD</dct:modified><dct:extent><dct:SizeOrDuration><rdfs:label xml:lang="ca">1 entitats</rdfs:label><rdf:value rdf:datatype="http://www.w3.org/2001/XMLSchema#nonNegativeInteger">1</rdf:value></dct:SizeOrDuration></dct:extent><dc:language>ca</dc:language><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    6a5c6ad333175d26e867dee4
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[74648]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[La Salut]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-salut-0]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ARXIU DE LA CORONA D&#039;ARAGÓ, Arxiu Notarial, Llo 381. PÉREZ ARIENZA, Gilberto i MUSET PONS, Assumpta (2009), Ermita de la Salut de Collbató, Collbató, Associació de fidels de la Mare de Déu de la Salut de la parròquia de Collbató.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVII-XX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[L&#039;any 1993 el petit temple va ser restaurat per un nombrós grup de voluntaris de Collbató, amb el suport de l&#039;Ajuntament.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[L&#039;ermita-santuari de la Salut ocupa una superfície de 100 m2 i està formada per dues edificacions de planta rectangular cada una d&#039;elles i cobertes a dues aigües. La part més antiga, convertida en sagristia, té una volta de canó, la capçalera encarada a llevant i la porta a migdia. L&#039;altra construcció fou bastida perpendicular a l&#039;anterior, al sud, de manera que l&#039;entrada original va esdevenir el portal de la sagristia, davant de la qual es va col·locar l&#039;altar de la nova capella. La sagristia estava arrebossada amb morter i decorada amb motius geomètrics i celestes, que estaven molt deteriorats i fa poc han estat arrencats. També s&#039;ha habilitat un nou altar i s&#039;hi ha col·locat una imatge de la mare de Déu i unes pintures de Valentí Julià. La façana és encarada al sud i dividida en tres cossos longitudinals. El portal, ogival i amb flors modernistes, és al centre. Al damunt hi ha tres finestres neogòtiques, un campanar d&#039;espadanya i una creu. Els laterals estan adornat amb sengles tríades d&#039;arcs cecs.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08069-83]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[La Salut]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[L&#039;any 1376 ja és esmentada amb el nom d&#039;església de Santa Maria. Després degué adquirir importància al segle XVII, coincidint amb les pestes del bienni 1651-1652, quan podria haver servit de morberia. Pocs anys més tard ja era coneguda com Santa Maria de la Salut. A començament del XIX es va fer un projecte per bastir una capella nova, que no va prosperar. Durant la guerra del Francès va ser cremada. L&#039;any 1914 es va aixecar l&#039;edifici actual, que fou finançat per Antònia Subirana, filla de Collbató, i consagrat tres anys més tard per Dom Antoni Maria Marcet. Fou destruïda durant la guerra Civil i reconstruïda posteriorment pels veïns de Collbató. A les columnes del portal hi ha alguns escrits, un dels quals és del 1924. Cada Dilluns de Pasqua s&#039;hi celebra un aplec en el qual participen veïns de Collbató i les rodalies. Els actes comencen amb la processó des de l&#039;església de Sant Corneli. Després hi ha missa, ballada de sardanes i dinar popular. Des d&#039;antic la gent del poble i dels voltants hi venia a demanar favors a la Mare de Déu i, en agraïment, després li portaven exvots. L&#039;any 1994 es constituí la Confraria de la Mare de Déu de la Salut.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[41.5720600,1.8286700]]></content:encoded><content:item>402345</content:item><content:item>4602927</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08069/format/rdf-xml" /><content:item>Collbató</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74648-foto-08069-83-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74648-foto-08069-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74648-foto-08069-83-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Legal]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Contemporani|Historicista|Popular|Modern]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Religiós]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Assumpta Muset Pons]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[98|116|119|94]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/11/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq></dcat:Dataset></content:item></dcat:Datasets></rdf:RDF>