{"nom":"Patrimoni cultural","machinename":"patrimonicultural","descripcio":"Patrimoni cultural","entitats":1,"datasets":[{"nom":"Patrimoni cultural","machinename":"patrimoni_cultural","descripcio":"Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.","paraules_clau":["mapes patrimoni cultural"],"llicencia":"https:\/\/creativecommons.org\/licenses\/by\/4.0\/deed.ca","freq_actualitzacio":7,"sector":["cultura-ocio","educacion","turismo"],"tema":["turism","cultura","educacio"],"responsable":"Diputació de Barcelona","idioma":"Català","home_page":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/","referencies":[{"url":null,"nom":null}],"tipus":"patrimonicultural","estat":"public","creacio":"2020-04-27 10:20:16","modificacio":"2026-07-16 07:13:16","entitats":1,"elements":[{"id":"74650","titol":"Cal Monfort o cal senyor Prat","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-monfort-o-cal-senyor-prat","bibliografia":"ARXIU COMARCAL DEL BAIX LLOBREGAT, Collbató, Ajuntament, L. 414. MUSET PONS, Assumpta (2004). 'Comerciants, litògrafs i hisendats rurals. L'ascens social i econòmic de la família Monfort durant el segle XIX', Materials del Baix Llobregat, núm. 6, p. 125-133.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Cal Montfort és un edifici de tres cossos i tres plantes, amb la façana encarada a migdia i la teulada a dues aigües. A la planta baixa hi ha l'entrada principal i una de lateral, que antigament donava accés al trull, i dues finestres. A la planta residencial hi ha tres balcons al davant i una galeria al darrere, i a la superior, reconvertida en habitatge, tres finestres. A ponent hi ha un pati i al davant un hort. La façana encara té restes dels primitius quarterons policromats.","codi_element":"08069-85","ubicacio":"Bonavista, 14","historia":"A mitjan segle XIX els germans Josep i Francesc Monfort Miquel, naturals de Calaf, enriquits en el comerç colonial i residents aleshores a Barcelona, a on el seu pare s'havia traslladat dècades abans procedent de Cadis, establiren sengles trossos de terra a Collbató, al carrer Bonavista, que estava en procés d'urbanització. El 1871 hi tenien un magatzem i un trull per moldre les olives que produïen les terres que tenien al mas Rubió, que la família havia comprat durant la desamortització. Cases i terres van quedar unificades amb el casament dels seus descendents: Encarnació Milans del Bosch Monfort, que també heretà el patrimoni Milans del Bosch, de Sant Vicenç de Montalt, i Enric Monfort Arxer, que arribà a president de l'Audiència de Barcelona. Llur renebot, Genaro de Sorarraín i de Oliveros, fill de l'arquitecte Rafael de Sorarraín, va vendre la casa a l'actual propietària, la família Prat. A la casa hi havia una gran biblioteca (els Montfort posseïen un taller de litografia a Barcelona i els Sorarraín, una indústria paperera al País Basc), que hauria estat saquejada durant la Guerra Civil.","coordenades":"41.5674200,1.8289300","utm_x":"402360","utm_y":"4602411","any":"","rel_municipis":"08069","municipi_nom":"Collbató","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08069\/74650-foto-08069-85-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08069\/74650-foto-08069-85-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Eclecticisme|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Assumpta Muset Pons","autor_element":"Rafael de Sorarraín?","observacions":"","codi_estil":"102|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]}]}]}