{"nom":"Patrimoni cultural","machinename":"patrimonicultural","descripcio":"Patrimoni cultural","entitats":1,"datasets":[{"nom":"Patrimoni cultural","machinename":"patrimoni_cultural","descripcio":"Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.","paraules_clau":["mapes patrimoni cultural"],"llicencia":"https:\/\/creativecommons.org\/licenses\/by\/4.0\/deed.ca","freq_actualitzacio":7,"sector":["cultura-ocio","educacion","turismo"],"tema":["turism","cultura","educacio"],"responsable":"Diputació de Barcelona","idioma":"Català","home_page":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/","referencies":[{"url":null,"nom":null}],"tipus":"patrimonicultural","estat":"public","creacio":"2020-04-27 10:20:16","modificacio":"2026-07-14 05:03:19","entitats":1,"elements":[{"id":"74656","titol":"Cementiri Municipal","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cementiri-municipal-13","bibliografia":"ARXIU COMARCAL DEL BAIX LLOBREGAT, Collbató, Ajuntament, L. 514.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"A finals de la dècada de 1980 va ser ampliat per la part de tramuntana.","descripcio":"El Cementiri Municipal és un conjunt arquitectònic de planta rectangular, envoltat per una muralla de pedra. A l'interior hi ha un passadís central, flanquejat per xiprers i tombes i coronat per una capella-panteó. Al cantó de la muntanya hi ha un eixample en forma de 'T'. En total hi ha uns tres-cents cinquanta nínxols disposats en blocs de dos i tres nivells d'alçària, repartits entre els murs perimetrals i quatre illes centrals, i vint-i-tres sepultures més. D'aquestes, disset són excavades a terra, com les de l'hisendat i filantrop local Joan Rogent i la dels afusellats l'any 1939; i les altres sis són dins del mausoleu.","codi_element":"08069-91","ubicacio":"Pla del Cementiri","historia":"El 1884, Manuel Almeda va presentar els plànols del nou cementiri, que seria de propietat eclesiàstica i construït lluny de poble, a l'Olivar del Rector. El projecte, però, no reeixí i pocs anys més tard se'n presentà un altre impulsat pels grans propietaris locals, que va ser aprovat el 19 de setembre de 1915. Joan Parent i Castelló va cedir el camp de la Pepeta, als Plans de Dalt; la resta d'hisendats van pagar el transport del material; i diversos veïns van fer aportacions individuals de 20 pessetes. Estava previst fer-hi cent nínxols, sala d'autòpsies, dipòsit de cadàvers, una capella amb sagristia, un mur perifèric i un cementiri extern per als no catòlics.","coordenades":"41.5711000,1.8144600","utm_x":"401159","utm_y":"4602836","any":"1915","rel_municipis":"08069","municipi_nom":"Collbató","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08069\/74656-foto-08069-91-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08069\/74656-foto-08069-91-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08069\/74656-foto-08069-91-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Neoclàssic|Modernisme|Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Assumpta Muset Pons","autor_element":"Pau Bargalló","observacions":"","codi_estil":"99|105|119|98","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]}]}]}