{"nom":"Patrimoni cultural","machinename":"patrimonicultural","descripcio":"Patrimoni cultural","entitats":1,"datasets":[{"nom":"Patrimoni cultural","machinename":"patrimoni_cultural","descripcio":"Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.","paraules_clau":["mapes patrimoni cultural"],"llicencia":"https:\/\/creativecommons.org\/licenses\/by\/4.0\/deed.ca","freq_actualitzacio":7,"sector":["cultura-ocio","educacion","turismo"],"tema":["turism","cultura","educacio"],"responsable":"Diputació de Barcelona","idioma":"Català","home_page":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/","referencies":[{"url":null,"nom":null}],"tipus":"patrimonicultural","estat":"public","creacio":"2020-04-27 10:20:16","modificacio":"2026-07-19 08:33:16","entitats":1,"elements":[{"id":"74660","titol":"Cal Vicentó","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-vicento","bibliografia":"La Vanguardia Española, 13-9-1928, p. 17. Laureà Solà, del Bruc (25-2-2011).","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Cal Vicentó és un edifici amb una superfície de 525 m2 i un gran volum aprofitable gràcies a las cobertes que estan construïdes sobre encavallats de fusta. Els murs, bastits amb pedra i morter de calç, són molt sòlids. Els forjats del primer pis foren fets a base de voltes a la catalana, que van solventar el problema de les càrregues estructurals de l'edifici. La coberta és a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana i canals de recollida de les aigües pluvials. L'edifici té planta baixa, on hi ha l'entrada principal i tres de secundàries (una d'elles moderna); un pis, on hi ha diversos balcons amb reixes de ferro forjat; i golfes, on es van obrir finestres més petites.","codi_element":"08069-95","ubicacio":"Carrer de Dalt, 3","historia":"Aquesta casa pertanyia a ca l'Onclet de Collbató, que a començament del XX la va vendre al ferrer del poble: Vicenç Solà, que instal·là el taller a la planta baixa. Allà ferrava animals i forjava eines i reixes. Al primer pis hi havia la Sala de Dalt, un local d'esbarjo molt popular ocupat per la Societat Agrícola, que també tenia una coral. L'equipament fou remodelat pel nou propietari i inaugurat com a cafè teatre el setembre de 1928, amb diversos actes festius: balls, castell de focs... El diumenge a la tarda el ferrer, a més, tocava el piano perquè el jovent pogués ballar. També s'hi havia fet el ball de la festa Major. Va tancar les portes a mitjan segle XX i ara és la seu del taller Blancafort Orgueners de Montserrat.","coordenades":"41.5703300,1.8287800","utm_x":"402352","utm_y":"4602735","any":"","rel_municipis":"08069","municipi_nom":"Collbató","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08069\/74660-foto-08069-95-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08069\/74660-foto-08069-95-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Assumpta Muset Pons","autor_element":"","observacions":"Des del 1991 és la seu del taller Blancafort Orgueners de Montserrat, 2002 (Autor i arxiu: Albert Blancafort).","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]}]}]}