<result>
<nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimonicultural</machinename>
<descripcio>Patrimoni cultural</descripcio>
<entitats>1</entitats>
<datasets><dataset><nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimoni_cultural</machinename>
<descripcio>Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.</descripcio>
<paraules_clau>
<item>
mapes patrimoni cultural</item>
</paraules_clau>
<llicencia>https://creativecommons.org/licenses/by/4.0/deed.ca</llicencia>
<freq_actualitzacio>7</freq_actualitzacio>
<sector>
<item>
cultura-ocio</item>
<item>
educacion</item>
<item>
turismo</item>
</sector>
<tema>
<item>
turism</item>
<item>
cultura</item>
<item>
educacio</item>
</tema>
<responsable>Diputació de Barcelona</responsable>
<idioma>Català</idioma>
<home_page>https://patrimonicultural.diba.cat/</home_page>
<referencies>
<item><url></url>
<nom></nom>
</item></referencies>
<tipus>patrimonicultural</tipus>
<estat>public</estat>
<creacio>2020-04-27 10:20:16</creacio>
<modificacio>2026-11-07 18:15:18</modificacio>
<entitats>1</entitats>
<elements>
<item>
<_id>6aef589cae7053c3450adb64</_id>
<id>75857</id>
<titol>Monestir de Sant Pere de Casserres - claustre i dependències</titol>
<url>https://patrimonicultural.diba.cat/element/monestir-de-sant-pere-de-casserres-claustre-i-dependencies</url>
<bibliografia><![CDATA[&lt;p&gt;ADELL GISPERT, J. A. [et al.] (1984): &apos;Catalunya Romànica. Volum 3: Osona&apos;. Enciclopèdia Catalana, Barcelona. ABRIL I LÒPEZ, J. M. [et al.] (1986): &apos;Catalunya Romànica. Volum 22: Museu Episcopal de Vic; El Museu Diocesà i Comarcal de Solsona&apos;. Enciclopèdia Catalana, Barcelona. ASENSI, R. M (1999): &apos;Osona. Catalunya Romànica, guies comarcals volum 2&apos;. Pòrtic, Barcelona. CC.AA Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (Cartes Arqueològiques), Les Masies de Roda, 2008. ERRA I ZUBIRI, A.; OCAÑA I SUBIRANA, M. (1992): &apos;118 Testimonis de la història d&apos;Osona&apos;. Vallès, Figueres. GAVIN I BARCELÓ, J. M. (1984): &apos;Inventari d&apos;esglésies: Osona&apos;. Arxiu Gavin, Valldoreix. H. M. TALLER D&apos;ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): &apos;Catàleg de béns d&apos;interès històric, arquitectònic i paisatgístic&apos;. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. IPA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Les Masies de Roda, 1992. PALLÀS I ARISA, V. (1998): &apos;El Cos Sant. Sant Pere de Casserres, entre el mite i la realitat&apos;. La Busca edicions s. L, Barcelona. PLADEVALL I FONT, A. (2000): &apos;Rutes del romànic de la comarca d&apos;Osona&apos;. Institut Municipal de Promoció i Economia de Vic, Vic. PLADEVALL I FONT, A. (2002): &apos;Sant Pere de Casserres. Guia del visitant&apos;. Fundació Caixa de Manlleu/Consell Comarcal d&apos;Osona, Manlleu. ROVIRA I MONTELLS, J. M. (2005): Les Masies de Roda. Història del nostre poble. Edita l&apos;Ajuntament de les Masies de Roda, Masies de Roda. SOLDEVILA, T. (1999): &apos;Sant Pere de Casserres. Pels camins de la història&apos;. Eumo Editorial/Consell Comarcal d&apos;Osona, Barcelona. SOLDEVILA, T. (1999): &apos;Sant Pere de Casserres. Història i llegenda&apos;. Eumo Editorial/Consell Comarcal d&apos;Osona, Barcelona. XICOY, E. (2003): &apos;La tossuderia d&apos;un monestir: Casserres&apos; a Descobrir Catalunya, núm. 64, Edicions 62, Barcelona, pàg, 98-104.&lt;/p&gt; ]]></bibliografia>
<centuria>XI</centuria>
<notes_conservacio></notes_conservacio>
<descripcio><![CDATA[&lt;p&gt;Claustre adossat al mur de migdia de l&apos;església, al voltant del que s&apos;articulen les diverses dependències monàstiques, amb comunicació directa amb aquest mitjançant portals de mig punt adovellats. El claustre és de planta rectangular i presenta un pati central ocupat per una gran cisterna excavada a la roca, que recollia les aigües pluvials del cenobi. Aquest pati està delimitat, en dos dels seus costats, per arcs de mig punt adovellats, recolzats damunt columnes circulars amb basaments, impostes i capitells restituïts. Les dependències monàstiques corresponen a tres edificis de planta rectangular, amb les cobertes de teula de dos vessants que desaigüen a la cisterna del claustre. A l&apos;ala de llevant, que té accés directe amb el claustre, hi ha la biblioteca, dividida en dues plantes, la sala capitular i el dormitori, aquest últim amb accés també a l&apos;exterior del recinte. Aquest espai, en origen únic, està cobert per una volta de canó de pedra disposada a sardinell, lligada amb abundant morter de calç, i presenta finestres de mig punt adovellades i de doble esqueixada, situades al mur est. L&apos;ala de migdia alberga el refetori i la cuina del monestir, en origen un espai únic. Està coberta per una volta de canó restituïda, bastida amb maons disposats a pla, amb finestres de punt rodó i doble esqueixada. L&apos;ala de ponent, en canvi, està coberta per una volta rebaixada bastida en pedra disposada a sardinell, i era l&apos;espai destinat al locutori - celler i a la cambra prioral, situada al primer pis. Aquesta cambra presenta dos arcs diafragma adovellats, sostinguts als murs laterals de l&apos;estança. Tot el conjunt està bastit amb carreuons i pedra desbastada, disposat en filades regulars.&lt;/p&gt; ]]></descripcio>
<codi_element>08116-159</codi_element>
<ubicacio>Collet de Casserres, 08510.</ubicacio>
<historia><![CDATA[&lt;p&gt;El monestir de Sant Pere de Casserres representa l&apos;únic de l&apos;ordre benedictí a Osona. Fou erigit en un indret on ja hi havia hagut un castell que posseïa una capella consagrada a Sant Pere. L&apos;empresa fou impulsada gràcies a la la vescomtessa Ermetruit, qui comprà el domini alodial de Casserres al comte Ramon Borrell de Barcelona. Així doncs vers el 1006 féu iniciar les obres sota la vescomtessa Eugòncia i el seu fill Bermon I, s&apos;hi aplegà la comunitat l&apos;any 1012 amb l&apos;abat Acfred i s&apos;inicià la gran basílica actual, consagrada l&apos;any 1050, amb l&apos;abat Bofill al capdavant del monestir. Vers el 1012 començà a haver-hi vida comunitària, tot i que fins al 1050 no fou consagrada l&apos;església monàstica. Posteriorment, l&apos;any 1060 Casserres baixà aviat a la condició de priorat (1060), segurament pel fet de no poder mantenir la dotzena de monjos necessaris per a continuar essent abadia. Vers el 1079 el monestir perd la seva independència al ser unit al gran monestir de Cluny pels vescomtes d&apos;Osona i Cardona, Ramon Folc I de Cardona i el seu germà Folc II de Cardona, per tal d&apos;assegurar-hi la vida monàstica regular. D&apos;aquesta manera passà a ser l&apos;administrador de les possessions de Cluny a Catalunya. Durant el segle XIII la comunitat augmentà, tot i que no va passar mai de dotze o tretze persones. Vers el segle XIV s&apos;investí com a prior comendatari a Pedro de Luna, futur Benet XIII d&apos;Avinyó el 1376, personatge conegut també com el Antipapa o Papa Luna Diferents factors com la pesta negra i el despoblaments dels segles XIV i XV amb la conseqüent reducció d&apos;entrada de diners dels censos, provoca que el monestir s&apos;endeuti i que vers el final del segle XV solament hi hagin dos monjos a Casserres. És en aquest moment, en l&apos;any 1427, quan el monestir pateix l&apos;efecte d&apos;un terratrèmol que provoca que caigui la cau de volta de la nau de tramuntana. Anys més tard, vers el 1464 és fortificat a conseqüència de les guerres remences, encara que no és fins el 1511 quan s&apos;emprenen les primeres obres de consolidació i restauració al monestir i al claustre sota les ordres del prior comandatari Guillem Caçador. Vers el 1572 Ferran d&apos;Aragó, arquebisbe de Saragossa i prior comanditari de Casserres renuncia al priorat i a Casserres i aquest passa a les mans col·legi dels jesuïtes de Betlem de Barcelona fins que, el 1767, foren expulsats per decret de Carles III. L&apos;any 1774 el monestir es comprat per Pau Pla i Llafrenca, del mas Pla de Roda, i encara que es continua celebrant missa els diumenges fins l&apos;any 170, l&apos;activitat religiosa va cessar i posteriorment passà a mans família Arisa-Pallàs de Les Masies de Roda, que el va mantenir com a masoveria. El monestir quedà en l&apos;oblit, fins que el 3 de juny de 1931, fou declarat Monument Històric Artístic amb categoria de Monument Nacional, i al 1934 es crea un Patronat de Sant Pere de Casserres. Vers el 1952-1962, s&apos;emprèn les primeres i més importants obres de consolidació sota la direcció de l&apos;arquitecte Camil Pallàs, de la família propietària. Aquestes consisteixen en refé la volta de la nau de tramuntana de l&apos;església, de la cuina i el refectori, del pis superior de l&apos;hospici i de les cambres priorals. L&apos;any 1991 el Consell Comarcal d&apos;Osona l&apos;adquireix amb la finalitat de portar a terme, juntament amb la Generalitat de Catalunya, la restauració del conjunt del monestir durant els anys 1994 a 1998 a càrrec de l&apos;arquitecte Joan-Albert Adell i Gisbert. Actualment, a més de ser totalment visitable i museïtzat, alberga exposicions temporals d&apos;elements no relacionats directament amb el monestir.&lt;/p&gt; ]]></historia>
<coordenades>42.0013400,2.3406700</coordenades>
<utm_x>445397</utm_x>
<utm_y>4650135</utm_y>
<any></any>
<rel_municipis>08116</rel_municipis>
<municipi_nom>Les Masies de Roda</municipi_nom>
<tipus_acces>Fàcil</tipus_acces>
<estat_conservacio>Bo</estat_conservacio>
<images><value>https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75857-foto-08116-159-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75857-foto-08116-159-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75857-foto-08116-159-3.jpg</value>
</images>
<proteccio>Legal</proteccio>
<estil>Romànic|Medieval</estil>
<ambit>Patrimoni immoble</ambit>
<tipologia>Edifici</tipologia>
<titularitat>Pública</titularitat>
<us_actual>Científic</us_actual>
<inspire_tipus><value>BCIN</value>
</inspire_tipus>
<inspire_subtipus><value>National Monument Record</value>
</inspire_subtipus>
<inspire_atribut><value>Religiós i/o funerari</value>
</inspire_atribut>
<data_modificació>2020-10-07 00:00:00</data_modificació>
<autor_fitxa>Jacob Casquete Rodríguez</autor_fitxa>
<autor_element></autor_element>
<observacions></observacions>
<codi_estil>92|85</codi_estil>
<codi_tipologia>45</codi_tipologia>
<codi_tipo_sitmun>1.1</codi_tipo_sitmun>
<proteccio_id>1781</proteccio_id>
<rel_comarca><value>24</value>
</rel_comarca>
<_lastChange>2026-11-07 17:58:04</_lastChange>
</item>
</elements>
</dataset></datasets></result>
