<result>
<nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimonicultural</machinename>
<descripcio>Patrimoni cultural</descripcio>
<entitats>1</entitats>
<datasets><dataset><nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimoni_cultural</machinename>
<descripcio>Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.</descripcio>
<paraules_clau>
<item>
mapes patrimoni cultural</item>
</paraules_clau>
<llicencia>https://creativecommons.org/licenses/by/4.0/deed.ca</llicencia>
<freq_actualitzacio>7</freq_actualitzacio>
<sector>
<item>
cultura-ocio</item>
<item>
educacion</item>
<item>
turismo</item>
</sector>
<tema>
<item>
turism</item>
<item>
cultura</item>
<item>
educacio</item>
</tema>
<responsable>Diputació de Barcelona</responsable>
<idioma>Català</idioma>
<home_page>https://patrimonicultural.diba.cat/</home_page>
<referencies>
<item><url></url>
<nom></nom>
</item></referencies>
<tipus>patrimonicultural</tipus>
<estat>public</estat>
<creacio>2020-04-27 10:20:16</creacio>
<modificacio>2026-11-07 18:15:18</modificacio>
<entitats>1</entitats>
<elements>
<item>
<_id>6aef589cae7053c3450adb65</_id>
<id>75858</id>
<titol>Monestir de Sant Pere de Casserres  - tombes antropomorfes</titol>
<url>https://patrimonicultural.diba.cat/element/monestir-de-sant-pere-de-casserres-tombes-antropomorfes</url>
<bibliografia><![CDATA[&lt;p&gt;ADELL GISPERT, J. A. [et al.] (1984): &apos;Catalunya Romànica. Volum 3: Osona&apos;. Enciclopèdia Catalana, Barcelona. ABRIL I LÒPEZ, J. M. [et al.] (1986): &apos;Catalunya Romànica. Volum 22: Museu Episcopal de Vic; El Museu Diocesà i Comarcal de Solsona&apos;. Enciclopèdia Catalana, Barcelona. ASENSI, R. M (1999): &apos;Osona. Catalunya Romànica, guies comarcals volum 2&apos;. Pòrtic, Barcelona. CC.AA Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (Cartes Arqueològiques), Les Masies de Roda, 2008. ERRA I ZUBIRI, A.; OCAÑA I SUBIRANA, M. (1992): &apos;118 Testimonis de la història d&apos;Osona&apos;. Vallès, Figueres. GAVIN I BARCELÓ, J. M. (1984): &apos;Inventari d&apos;esglésies: Osona&apos;. Arxiu Gavin, Valldoreix. H. M. TALLER D&apos;ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): &apos;Catàleg de béns d&apos;interès històric, arquitectònic i paisatgístic&apos;. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. IPA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Les Masies de Roda, 1992. PALLÀS I ARISA, V. (1998): &apos;El Cos Sant. Sant Pere de Casserres, entre el mite i la realitat&apos;. La Busca edicions s. L, Barcelona. PLADEVALL I FONT, A. (2000): &apos;Rutes del romànic de la comarca d&apos;Osona&apos;. Institut Municipal de Promoció i Economia de Vic, Vic. PLADEVALL I FONT, A. (2002): &apos;Sant Pere de Casserres. Guia del visitant&apos;. Fundació Caixa de Manlleu/Consell Comarcal d&apos;Osona, Manlleu. ROVIRA I MONTELLS, J. M. (2005): Les Masies de Roda. Història del nostre poble. Edita l&apos;Ajuntament de les Masies de Roda, Masies de Roda. SOLDEVILA, T. (1999): &apos;Sant Pere de Casserres. Pels camins de la història&apos;. Eumo Editorial/Consell Comarcal d&apos;Osona, Barcelona. SOLDEVILA, T. (1999): &apos;Sant Pere de Casserres. Història i llegenda&apos;. Eumo Editorial/Consell Comarcal d&apos;Osona, Barcelona. XICOY, E. (2003): &apos;La tossuderia d&apos;un monestir: Casserres&apos; a Descobrir Catalunya, núm. 64, Edicions 62, Barcelona, pàg, 98-104.&lt;/p&gt; ]]></bibliografia>
<centuria>IX-X</centuria>
<notes_conservacio></notes_conservacio>
<descripcio><![CDATA[&lt;p&gt;Conjunt de 78 tombes antropomorfes excavades a la roca que corresponen a una necròpolis del segles IX-X, anterior a la construcció del monestir. Aquestes presenten una doble orientació, est i nord, que seran amortitzades per les dependències monàstiques. En resten testimonis, encara que actualment no visibles, a l&apos;interior del temple i a l&apos;exterior del temple, entre l&apos;absidiola de migdia, el presbiteri i l&apos;ala de llevant de les dependències monàstiques. La presència d&apos;aquesta necròpolis confirma la hipòtesi d´una ocupació de la zona anterior a la construcció del cenobi.&lt;/p&gt; ]]></descripcio>
<codi_element>08116-160</codi_element>
<ubicacio>Collet de Casserres, 08510.</ubicacio>
<historia><![CDATA[&lt;p&gt;Al monestir de Sant Pere de Casserres es diferencien quatre grans fases. Les tombes antropomorfes corresponen a la fase I, corresponent a una ocupació de la zona anterior a la construcció del cenobi, vers els segles IX i X. La fase II correspon a la construcció del conjunt monàstic. La fase III abasta entre els segles XVI i XVIII, durant l&apos;estada dels Jesuïtes que construeixen un presbiteri i realitzen modificacions a l&apos;interior de l&apos;església. Per últim la fase IV es desenvolupa durant l&apos;ocupació agrària que abastaria fins al segle XX.&lt;/p&gt; ]]></historia>
<coordenades>42.0015800,2.3406900</coordenades>
<utm_x>445399</utm_x>
<utm_y>4650162</utm_y>
<any></any>
<rel_municipis>08116</rel_municipis>
<municipi_nom>Les Masies de Roda</municipi_nom>
<tipus_acces>Fàcil</tipus_acces>
<estat_conservacio>Bo</estat_conservacio>
<images><value>https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75858-foto-08116-160-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75858-foto-08116-160-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75858-foto-08116-160-3.jpg</value>
</images>
<proteccio>Legal</proteccio>
<estil>Romànic|Medieval</estil>
<ambit>Patrimoni immoble</ambit>
<tipologia>Jaciment arqueològic</tipologia>
<titularitat>Pública</titularitat>
<us_actual>Sense ús</us_actual>
<inspire_tipus><value>BCIN</value>
</inspire_tipus>
<inspire_subtipus><value>National Monument Record</value>
</inspire_subtipus>
<inspire_atribut><value>Religiós i/o funerari</value>
</inspire_atribut>
<data_modificació>2020-09-25 00:00:00</data_modificació>
<autor_fitxa>Jacob Casquete Rodríguez</autor_fitxa>
<autor_element></autor_element>
<observacions><![CDATA[Al monestir de Sant Pere de Casserres es diferencien quatre grans fases. Les tombes antropomorfes corresponen a la fase I, corresponent a una ocupació de la zona anterior a la construcció del cenobi, vers els segles IX i X. La fase II correspon a la construcció del conjunt monàstic. La fase III abasta entre els segles XVI i XVIII, durant l&apos;estada dels Jesuïtes que construeixen un presbiteri i realitzen modificacions a l&apos;interior de l&apos;església. Per últim la fase IV es desenvolupa durant l&apos;ocupació agrària que abastaria fins al segle XX.]]></observacions>
<codi_estil>92|85</codi_estil>
<codi_tipologia>1754</codi_tipologia>
<codi_tipo_sitmun>1.4</codi_tipo_sitmun>
<proteccio_id>1781</proteccio_id>
<rel_comarca><value>24</value>
</rel_comarca>
<_lastChange>2026-11-07 17:58:04</_lastChange>
</item>
</elements>
</dataset></datasets></result>
