<?xml version="1.0"?><rdf:RDF
        xmlns:rdf="http://www.w3.org/1999/02/22-rdf-syntax-ns#"
        xmlns:time="http://www.w3.org/2006/time#"
        xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/"
        xmlns:og="http://ogp.me/ns#"
        xmlns:web="http://ogp.me/ns/website#"
        xmlns:vcard="http://www.w3.org/2006/vcard/ns#"
        xmlns:foaf="http://xmlns.com/foaf/0.1/"
        xmlns:rdfs="http://www.w3.org/2000/01/rdf-schema#"
        xmlns:geo="http://www.w3.org/2003/01/geo/wgs84_pos#"
        xmlns:dct="http://purl.org/dc/terms/"
        xmlns:dcat="http://www.w3.org/ns/dcat#"
        xmlns:xsd="http://www.w3.org/2001/XMLSchema#"
        xmlns:auto="http://datos.gob.es/recurso/sector-publico/territorio/Catalunya"
        xmlns:tema="http://datos.gob.es/kos/sector-publico/sector/"
        xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/"
        xmlns:skos="http://www.w3.org/2004/02/skos/core#"
        xmlns:schema="http://schema.org/"><dcat:Datasets><dct:title xml:lang="ca">Patrimoni cultural</dct:title><dct:identifier>patrimonicultural</dct:identifier><dct:description xml:lang="ca">Patrimoni cultural</dct:description><dct:extent><dct:SizeOrDuration><rdfs:label xml:lang="ca">1 entitats</rdfs:label><rdf:value rdf:datatype="http://www.w3.org/2001/XMLSchema#nonNegativeInteger">1</rdf:value></dct:SizeOrDuration></dct:extent><content:item><dcat:Dataset rdf:about="https://do.diba.cat/api/dataset/patrimoni_cultural"><dct:identifier>patrimoni_cultural</dct:identifier><dct:title xml:lang="ca">Patrimoni cultural</dct:title><dct:description xml:lang="ca">Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.</dct:description><dcat:keyword>mapes patrimoni cultural</dcat:keyword><dct:license rdf:resource="https://creativecommons.org/licenses/by/4.0/deed.ca" /><tema:sector>
                                                                                                            cultura-ocio,
                                                                                                                                            educacion,
                                                                                                                                            turismo
                                                                                                    </tema:sector><skos:prefLabel xml:lang="ca">Diputació de Barcelona</skos:prefLabel><dct:publisher rdf:resource="" /><dc:type>patrimonicultural</dc:type><dc:coverage>public</dc:coverage><dct:dateSubmitted rdf:datatype="http://www.w3.org/2001/XMLSchema#dateTime">2020-04-27T10:20:16TZD</dct:dateSubmitted><dct:modified rdf:datatype="http://www.w3.org/2001/XMLSchema#dateTime">2026-07-22T06:53:14TZD</dct:modified><dct:extent><dct:SizeOrDuration><rdfs:label xml:lang="ca">1 entitats</rdfs:label><rdf:value rdf:datatype="http://www.w3.org/2001/XMLSchema#nonNegativeInteger">1</rdf:value></dct:SizeOrDuration></dct:extent><dc:language>ca</dc:language><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    6a604b493e11b715576d45c0
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[77140]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Can Mogues]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mogues]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. BENITO Pere (1996). Notes històriques dels elements del patrimoni arquitectònic del Pla especial i Catàleg artístic i ambiental de Vilassar de Dalt. Museu Arxiu de Vilassar de Dalt (2002). Les guardes del morbo. Dossier per a un itinerari per indrets relacionats amb les pestes i epidèmies a Vilassar de Dalt. Segles XIV-XIX. Vilassar de Dalt. SAMON i FORGAS, Josep (1999). Itineraris: Per la sagrera de Vilassar; dins Ipsa Arca, núm. 2, setembre de 1999. Museu Arxiu Municipal de Vilassar de Dalt, pàgs. 36 a 47.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XV-XVI]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[l&#039;estructura original ha estat modificada i s&#039;han realitzat obertures modernes per la compartimentació interna de l&#039;edifici en diversos habitatges.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Masia de tres cossos perpendiculars a la façana. Consta de planta baixa i pis, la coberta és de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a ponent. L&#039;estructura original de la masia ha estat modificada en la seva part alta, malmetent-ne la visió general del conjunt, però s&#039;han pogut conservar elements estructurals d&#039;alt valor històric i artístic, com el portal rodó adovellat i tres finestres d&#039;arc conopial amb decoracions lobulades d&#039;estil gòtic. Però només una és autèntica. Les altres són d&#039;imitació recent. La finestra situada damunt el portal presenta les impostes esculpides amb quatre cares antropomorfes. L&#039;ampit ha estat suprimit per convertir l&#039;antiga finestra gòtica en un balcó amb barana de ferro.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08214-52]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Baixada de la Font de la teula, 6-9]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[El nom de Can Mogues és una denominació moderna amb la que es coneix un dels masos més antics del terme de Vilassar; el mas Bonhivern que fins el segle XIV fou domini alodial del monestir de Sant Marçal del Montseny. Però des del segle XII es documenten els Malhivern: el 1176, bernat de Malhivern; el 1229, Guerau Malhivern) que a partir del segle XIII passen a anomenar-se Bonhivern, coincidint amb un canvi antroponímic generalitzat que afectà als noms compostos formats amb el sufix &#039;mal&#039;. L&#039;any 1365, adquireixen la condició d&#039;aloers. A començaments del segle XVI, la pubilla del Mas Bonhivern es casa amb Jaume Blanch.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[41.5194300,2.3576700]]></content:encoded><content:item>446405</content:item><content:item>4596620</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08214/format/rdf-xml" /><content:item>Vilassar de Dalt</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Regular]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77140-foto-08214-52-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77140-foto-08214-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77140-foto-08214-52-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Legal]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Gòtic|Modern|Popular|Medieval]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Residencial]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jordi Montlló Bolart]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[La porta del cos més meridional que correspondria a dependències annexes a la casa principal, presenta l&#039;empremta d&#039;un escut de pany borbònic que ha desaparegut. A l&#039;altra fulla de la porta es conserva el tirador, circular i decorat amb motius geomètrics.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[93|94|119|85]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/21/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq></dcat:Dataset></content:item></dcat:Datasets></rdf:RDF>