<?xml version="1.0"?><rdf:RDF
        xmlns:rdf="http://www.w3.org/1999/02/22-rdf-syntax-ns#"
        xmlns:time="http://www.w3.org/2006/time#"
        xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/"
        xmlns:og="http://ogp.me/ns#"
        xmlns:web="http://ogp.me/ns/website#"
        xmlns:vcard="http://www.w3.org/2006/vcard/ns#"
        xmlns:foaf="http://xmlns.com/foaf/0.1/"
        xmlns:rdfs="http://www.w3.org/2000/01/rdf-schema#"
        xmlns:geo="http://www.w3.org/2003/01/geo/wgs84_pos#"
        xmlns:dct="http://purl.org/dc/terms/"
        xmlns:dcat="http://www.w3.org/ns/dcat#"
        xmlns:xsd="http://www.w3.org/2001/XMLSchema#"
        xmlns:auto="http://datos.gob.es/recurso/sector-publico/territorio/Catalunya"
        xmlns:tema="http://datos.gob.es/kos/sector-publico/sector/"
        xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/"
        xmlns:skos="http://www.w3.org/2004/02/skos/core#"
        xmlns:schema="http://schema.org/"><dcat:Datasets><dct:title xml:lang="ca">Patrimoni cultural</dct:title><dct:identifier>patrimonicultural</dct:identifier><dct:description xml:lang="ca">Patrimoni cultural</dct:description><dct:extent><dct:SizeOrDuration><rdfs:label xml:lang="ca">1 entitats</rdfs:label><rdf:value rdf:datatype="http://www.w3.org/2001/XMLSchema#nonNegativeInteger">1</rdf:value></dct:SizeOrDuration></dct:extent><content:item><dcat:Dataset rdf:about="https://do.diba.cat/api/dataset/patrimoni_cultural"><dct:identifier>patrimoni_cultural</dct:identifier><dct:title xml:lang="ca">Patrimoni cultural</dct:title><dct:description xml:lang="ca">Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.</dct:description><dcat:keyword>mapes patrimoni cultural</dcat:keyword><dct:license rdf:resource="https://creativecommons.org/licenses/by/4.0/deed.ca" /><tema:sector>
                                                                                                            cultura-ocio,
                                                                                                                                            educacion,
                                                                                                                                            turismo
                                                                                                    </tema:sector><skos:prefLabel xml:lang="ca">Diputació de Barcelona</skos:prefLabel><dct:publisher rdf:resource="" /><dc:type>patrimonicultural</dc:type><dc:coverage>public</dc:coverage><dct:dateSubmitted rdf:datatype="http://www.w3.org/2001/XMLSchema#dateTime">2020-04-27T10:20:16TZD</dct:dateSubmitted><dct:modified rdf:datatype="http://www.w3.org/2001/XMLSchema#dateTime">2026-07-22T06:53:14TZD</dct:modified><dct:extent><dct:SizeOrDuration><rdfs:label xml:lang="ca">1 entitats</rdfs:label><rdf:value rdf:datatype="http://www.w3.org/2001/XMLSchema#nonNegativeInteger">1</rdf:value></dct:SizeOrDuration></dct:extent><dc:language>ca</dc:language><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    6a604b493e11b715576d45de
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[77170]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sant Genís de Vilassar]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-genis-de-vilassar]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. BENITO Pere (2006). Vilassar de Dalt, un poble de futur. Ajuntament de Vilassar de Dalt. DOMÍNGUEZ, Josep i OLIVA, Benet (1994). Vilassar de Dalt. Història gràfica. Oikos-Tau. Vilassar de Mar. SAMON FORGAS, Josep (1991). Un frustrat projecte de Miquel Garriga i Roca a Vilassar de Dalt; dins les VIII Sessió d&#039;Estudis Mataronins, 19 d&#039;octubre de 1991. Museu Arxiu de Santa Maria. Mataró, 1992, pàgs. 89 a 102. SAMON FORGAS, Josep (1994). Les fundacions de la parròquia de Sant Genís de Vilassar entre els segles XVI-XVIII; dins X Sessió d&#039;Estudis mataronins, 20 de novembre de 1993. Museu Arxiu de Santa Maria. Mataró, pàgs. 137 a 152. GRAUPERA GRAUPERA, Joaquim (2007). Sobre un grup homogeni de portades gòtiques al Maresme: Vilassar de Dalt, Argentona, Arenys de Munt, Cabrera de Mar i Llavaneres; dins les XXIII Sessió d&#039;Estudis Mataronins, 2 de desembre de 2006. Museu Arxiu de Santa Maria. Mataró, pàgs. 215 a 231. SAMON FORGAS, Josep (2008). Vilassar de Dalt + Cabrils + Vilassar de Mar = Vilassar; dins les XXIV Sessió d&#039;Estudis Mataronins, 1 de desembre de 2007. Museu Arxiu de Santa Maria. Mataró, pàgs. 59 a 68.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVI-XX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Església parroquial construïda després de la Guerra civil espanyola damunt l&#039;antiga església gòtica. La variació més important d&#039;una a l&#039;altra és el canvi d&#039;orientació de la façana, ara situant l&#039;entrada principal a la plaça de la vila, gairebé davant per davant de l&#039;Ajuntament. L&#039;anterior porta d&#039;accés, encarada al carrer Àngel Guimerà, es manté i és l&#039;únic element de l&#039;antiga església que es conserva. Es tracta d&#039;una portalada d&#039;estil gòtic tardà del segle XVI. És de planta de creu llatina, amb tres naus, la central més alta que les laterals. En el creuer, s&#039;alça un cimbori de base prismàtica. La façana té una composició simètrica d&#039;un clar estil neorenaxentista , amb un cos inferior marcat per un nàrtex o pòrtic amb tres arcades de mig punt i amb columnes i pilastres amb capitells corintis, i un segon cos coronat amb un clàssic frontó triangular. L&#039;escalinata d&#039;accés ajuda a monumentalitzar l&#039;edifici i a solemnitzar festes com la dels Tres tombs, però també esdevé amfiteatre natural els dies de festa. El campanar de secció quadrada s&#039;aixeca a l&#039;exterior de l&#039;angle que formen la nau central i el creuer. És de coberta piramidal i destaca el balcó circumdant amb balustrada. A l&#039;interior es manté la coherència programàtica de l&#039;edifici; damunt l&#039;entrada hi ha el cor. No disposa de capelles laterals. La dels Sants Màrtirs s&#039;ubica en el transsepte del costat de l&#039;epístola, mentre que la del Santíssim ho fa en el costat de l&#039;Evangeli. A la capella dels Sants Màrtirs s&#039;hi guarden les relíquies de més de 60 màrtirs en diferents compartiments que per la seva festa s&#039;obren. El retaule és modern ja que l&#039;antic es va cremar. Darrera l&#039;altar amb marbre i fusta s&#039;aixeca un mur semicircular amb armariets tancats a la part superior. La paret del darrera és una pintura al·legòrica, de l&#039;any 1966, de l&#039;arribada de les relíquies a Vilassar. A l&#039;absis central, trobem les imatges de Sant Genís notari i Sant Genís comediant i en els absis laterals, dues capelles amb escultures d&#039;Enric Monjo.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08214-82]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Plaça de la Vila, s/n]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[L&#039;edifici actual no té res a veure amb l&#039;església que es va destruir entre el 1936 i el 1939. Aquella era el fruit de diverses reformes començades en el segle XVI que també es va fer sobre una altra construcció més antiga. La primera referència documental de l&#039;església de Sant Genís de Vilassar és de l&#039;any 1091 (SAMON: 2008). Sobre aquella primera església romànica s&#039;edificaria la nova entre 1511 i 1518, d&#039;estil gòtic tardà, molt freqüent a la comarca. Es tracta d&#039;un edifici d&#039;una sola nau, orientat amb l&#039;absís a llevant. El primer document que esmenta la necessitat d&#039;una ampliació és una vista pastoral de 1508 (GRAUPERA:2007) realitzada per Fra Guillem Serra, delegat del bisbe de Barcelona Enric de Cardona. Es coneixen els noms dels arquitectes perquè es troben citats a l&#039;acta de fundació de l&#039;església, que data de 23 de setembre de 1511. Es tracta dels mestres de cases Bartomeu Rossi de Girona i Pere Capvern de França. Les obres s&#039;acaben el 20 de juny de 1518 i la consagració de l&#039;església s&#039;efectua el 21 d&#039;agost de 1519. L&#039;any 1599 s&#039;aixecarien dos comunidors de planta quadrada i coberta piramidal. L&#039;any 1607 es construeix el campanar, al costat nord de la nau; s&#039;afegeix una nau a migdia, on l&#039;any 1627 es fa la capella dels sants Màrtirs. L&#039;any 1722 s&#039;hi afegeix la Capella de Sant Antoni, a la nau septentrional, al costat del campanar. La transformació de Vilassar i el creixement demogràfic, entre finals dels segle XVIII i el segle XIX, a causa de les noves fàbriques tèxtils evidencien la necessitat d&#039;ampliar l&#039;església. S&#039;inicien diversos projectes fallits (SAMON:1991) i només s&#039;actua desmantellant els comunidors la creació de la capella neogòtica del Santíssim. L&#039;any 1936 l&#039;aspecte de l&#039;església era d&#039;un edifici, gairebé fortificat, amb una tanca d&#039;obra en la façana de la plaça de la Vila, l&#039;accés pel carrer Àngel Guimerà i la rectoria en l&#039;angle recte amb la façana. La rectoria era un edifici dels segles XVI-XVII i tenia un hipogeu que es posava per sota el carrer. Bona part de l&#039;arxiu parroquial es va salvar de la crema perquè estava amagat en aquest hipogeu i durant unes reformes del carrer, es va descobrir.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[41.5173800,2.3584200]]></content:encoded><content:item>446466</content:item><content:item>4596392</content:item><content:encoded><![CDATA[1943]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08214/format/rdf-xml" /><content:item>Vilassar de Dalt</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77170-foto-08214-82-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77170-foto-08214-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77170-foto-08214-82-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Legal]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Gòtic|Modern|Contemporani|Historicista|Medieval]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Religiós]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jordi Montlló Bolart]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Antoni Fisas i Planas]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Els anys 40 es va celebrar el 500 aniversari de Brunelleschi, arquitecte renaixentista italià. Es va generar un moviment arquitectònic més enllà d&#039;Itàlia que recuperava l&#039;estil d&#039;aquella època i que en aquesta església es poden observar clarament. Aquesta influència perdurà en l&#039;arquitectura catalana fins a la denominada escola de Barcelona.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[93|94|98|116|85]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/21/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq></dcat:Dataset></content:item></dcat:Datasets></rdf:RDF>