<result>
<nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimonicultural</machinename>
<descripcio>Patrimoni cultural</descripcio>
<entitats>1</entitats>
<datasets><dataset><nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimoni_cultural</machinename>
<descripcio>Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.</descripcio>
<paraules_clau>
<item>
mapes patrimoni cultural</item>
</paraules_clau>
<llicencia>https://creativecommons.org/licenses/by/4.0/deed.ca</llicencia>
<freq_actualitzacio>7</freq_actualitzacio>
<sector>
<item>
cultura-ocio</item>
<item>
educacion</item>
<item>
turismo</item>
</sector>
<tema>
<item>
turism</item>
<item>
cultura</item>
<item>
educacio</item>
</tema>
<responsable>Diputació de Barcelona</responsable>
<idioma>Català</idioma>
<home_page>https://patrimonicultural.diba.cat/</home_page>
<referencies>
<item><url></url>
<nom></nom>
</item></referencies>
<tipus>patrimonicultural</tipus>
<estat>public</estat>
<creacio>2020-04-27 10:20:16</creacio>
<modificacio>2026-07-22 06:53:14</modificacio>
<entitats>1</entitats>
<elements>
<item>
<_id>6a604b493e11b715576d45de</_id>
<id>77170</id>
<titol>Sant Genís de Vilassar</titol>
<url>https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-genis-de-vilassar</url>
<bibliografia><![CDATA[AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. BENITO Pere (2006). Vilassar de Dalt, un poble de futur. Ajuntament de Vilassar de Dalt. DOMÍNGUEZ, Josep i OLIVA, Benet (1994). Vilassar de Dalt. Història gràfica. Oikos-Tau. Vilassar de Mar. SAMON FORGAS, Josep (1991). Un frustrat projecte de Miquel Garriga i Roca a Vilassar de Dalt; dins les VIII Sessió d&apos;Estudis Mataronins, 19 d&apos;octubre de 1991. Museu Arxiu de Santa Maria. Mataró, 1992, pàgs. 89 a 102. SAMON FORGAS, Josep (1994). Les fundacions de la parròquia de Sant Genís de Vilassar entre els segles XVI-XVIII; dins X Sessió d&apos;Estudis mataronins, 20 de novembre de 1993. Museu Arxiu de Santa Maria. Mataró, pàgs. 137 a 152. GRAUPERA GRAUPERA, Joaquim (2007). Sobre un grup homogeni de portades gòtiques al Maresme: Vilassar de Dalt, Argentona, Arenys de Munt, Cabrera de Mar i Llavaneres; dins les XXIII Sessió d&apos;Estudis Mataronins, 2 de desembre de 2006. Museu Arxiu de Santa Maria. Mataró, pàgs. 215 a 231. SAMON FORGAS, Josep (2008). Vilassar de Dalt + Cabrils + Vilassar de Mar = Vilassar; dins les XXIV Sessió d&apos;Estudis Mataronins, 1 de desembre de 2007. Museu Arxiu de Santa Maria. Mataró, pàgs. 59 a 68.]]></bibliografia>
<centuria>XVI-XX</centuria>
<notes_conservacio></notes_conservacio>
<descripcio><![CDATA[Església parroquial construïda després de la Guerra civil espanyola damunt l&apos;antiga església gòtica. La variació més important d&apos;una a l&apos;altra és el canvi d&apos;orientació de la façana, ara situant l&apos;entrada principal a la plaça de la vila, gairebé davant per davant de l&apos;Ajuntament. L&apos;anterior porta d&apos;accés, encarada al carrer Àngel Guimerà, es manté i és l&apos;únic element de l&apos;antiga església que es conserva. Es tracta d&apos;una portalada d&apos;estil gòtic tardà del segle XVI. És de planta de creu llatina, amb tres naus, la central més alta que les laterals. En el creuer, s&apos;alça un cimbori de base prismàtica. La façana té una composició simètrica d&apos;un clar estil neorenaxentista , amb un cos inferior marcat per un nàrtex o pòrtic amb tres arcades de mig punt i amb columnes i pilastres amb capitells corintis, i un segon cos coronat amb un clàssic frontó triangular. L&apos;escalinata d&apos;accés ajuda a monumentalitzar l&apos;edifici i a solemnitzar festes com la dels Tres tombs, però també esdevé amfiteatre natural els dies de festa. El campanar de secció quadrada s&apos;aixeca a l&apos;exterior de l&apos;angle que formen la nau central i el creuer. És de coberta piramidal i destaca el balcó circumdant amb balustrada. A l&apos;interior es manté la coherència programàtica de l&apos;edifici; damunt l&apos;entrada hi ha el cor. No disposa de capelles laterals. La dels Sants Màrtirs s&apos;ubica en el transsepte del costat de l&apos;epístola, mentre que la del Santíssim ho fa en el costat de l&apos;Evangeli. A la capella dels Sants Màrtirs s&apos;hi guarden les relíquies de més de 60 màrtirs en diferents compartiments que per la seva festa s&apos;obren. El retaule és modern ja que l&apos;antic es va cremar. Darrera l&apos;altar amb marbre i fusta s&apos;aixeca un mur semicircular amb armariets tancats a la part superior. La paret del darrera és una pintura al·legòrica, de l&apos;any 1966, de l&apos;arribada de les relíquies a Vilassar. A l&apos;absis central, trobem les imatges de Sant Genís notari i Sant Genís comediant i en els absis laterals, dues capelles amb escultures d&apos;Enric Monjo.]]></descripcio>
<codi_element>08214-82</codi_element>
<ubicacio>Plaça de la Vila, s/n</ubicacio>
<historia><![CDATA[L&apos;edifici actual no té res a veure amb l&apos;església que es va destruir entre el 1936 i el 1939. Aquella era el fruit de diverses reformes començades en el segle XVI que també es va fer sobre una altra construcció més antiga. La primera referència documental de l&apos;església de Sant Genís de Vilassar és de l&apos;any 1091 (SAMON: 2008). Sobre aquella primera església romànica s&apos;edificaria la nova entre 1511 i 1518, d&apos;estil gòtic tardà, molt freqüent a la comarca. Es tracta d&apos;un edifici d&apos;una sola nau, orientat amb l&apos;absís a llevant. El primer document que esmenta la necessitat d&apos;una ampliació és una vista pastoral de 1508 (GRAUPERA:2007) realitzada per Fra Guillem Serra, delegat del bisbe de Barcelona Enric de Cardona. Es coneixen els noms dels arquitectes perquè es troben citats a l&apos;acta de fundació de l&apos;església, que data de 23 de setembre de 1511. Es tracta dels mestres de cases Bartomeu Rossi de Girona i Pere Capvern de França. Les obres s&apos;acaben el 20 de juny de 1518 i la consagració de l&apos;església s&apos;efectua el 21 d&apos;agost de 1519. L&apos;any 1599 s&apos;aixecarien dos comunidors de planta quadrada i coberta piramidal. L&apos;any 1607 es construeix el campanar, al costat nord de la nau; s&apos;afegeix una nau a migdia, on l&apos;any 1627 es fa la capella dels sants Màrtirs. L&apos;any 1722 s&apos;hi afegeix la Capella de Sant Antoni, a la nau septentrional, al costat del campanar. La transformació de Vilassar i el creixement demogràfic, entre finals dels segle XVIII i el segle XIX, a causa de les noves fàbriques tèxtils evidencien la necessitat d&apos;ampliar l&apos;església. S&apos;inicien diversos projectes fallits (SAMON:1991) i només s&apos;actua desmantellant els comunidors la creació de la capella neogòtica del Santíssim. L&apos;any 1936 l&apos;aspecte de l&apos;església era d&apos;un edifici, gairebé fortificat, amb una tanca d&apos;obra en la façana de la plaça de la Vila, l&apos;accés pel carrer Àngel Guimerà i la rectoria en l&apos;angle recte amb la façana. La rectoria era un edifici dels segles XVI-XVII i tenia un hipogeu que es posava per sota el carrer. Bona part de l&apos;arxiu parroquial es va salvar de la crema perquè estava amagat en aquest hipogeu i durant unes reformes del carrer, es va descobrir.]]></historia>
<coordenades>41.5173800,2.3584200</coordenades>
<utm_x>446466</utm_x>
<utm_y>4596392</utm_y>
<any>1943</any>
<rel_municipis>08214</rel_municipis>
<municipi_nom>Vilassar de Dalt</municipi_nom>
<tipus_acces>Fàcil</tipus_acces>
<estat_conservacio>Bo</estat_conservacio>
<images><value>https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77170-foto-08214-82-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77170-foto-08214-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77170-foto-08214-82-3.jpg</value>
</images>
<proteccio>Legal</proteccio>
<estil>Gòtic|Modern|Contemporani|Historicista|Medieval</estil>
<ambit>Patrimoni immoble</ambit>
<tipologia>Edifici</tipologia>
<titularitat>Privada</titularitat>
<us_actual>Religiós</us_actual>
<inspire_tipus></inspire_tipus>
<inspire_subtipus></inspire_subtipus>
<inspire_atribut></inspire_atribut>
<data_modificació>2023-08-02 00:00:00</data_modificació>
<autor_fitxa>Jordi Montlló Bolart</autor_fitxa>
<autor_element>Antoni Fisas i Planas</autor_element>
<observacions><![CDATA[Els anys 40 es va celebrar el 500 aniversari de Brunelleschi, arquitecte renaixentista italià. Es va generar un moviment arquitectònic més enllà d&apos;Itàlia que recuperava l&apos;estil d&apos;aquella època i que en aquesta església es poden observar clarament. Aquesta influència perdurà en l&apos;arquitectura catalana fins a la denominada escola de Barcelona.]]></observacions>
<codi_estil>93|94|98|116|85</codi_estil>
<codi_tipologia>45</codi_tipologia>
<codi_tipo_sitmun>1.1</codi_tipo_sitmun>
<proteccio_id></proteccio_id>
<rel_comarca><value>21</value>
</rel_comarca>
<_lastChange>2026-07-22 06:47:05</_lastChange>
</item>
</elements>
</dataset></datasets></result>
