<result>
<nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimonicultural</machinename>
<descripcio>Patrimoni cultural</descripcio>
<entitats>1</entitats>
<datasets><dataset><nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimoni_cultural</machinename>
<descripcio>Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.</descripcio>
<paraules_clau>
<item>
mapes patrimoni cultural</item>
</paraules_clau>
<llicencia>https://creativecommons.org/licenses/by/4.0/deed.ca</llicencia>
<freq_actualitzacio>7</freq_actualitzacio>
<sector>
<item>
cultura-ocio</item>
<item>
educacion</item>
<item>
turismo</item>
</sector>
<tema>
<item>
turism</item>
<item>
cultura</item>
<item>
educacio</item>
</tema>
<responsable>Diputació de Barcelona</responsable>
<idioma>Català</idioma>
<home_page>https://patrimonicultural.diba.cat/</home_page>
<referencies>
<item><url></url>
<nom></nom>
</item></referencies>
<tipus>patrimonicultural</tipus>
<estat>public</estat>
<creacio>2020-04-27 10:20:16</creacio>
<modificacio>2026-04-01 04:02:28</modificacio>
<entitats>1</entitats>
<elements>
<item>
<_id>69cc7b6fa5e7f85648744b4d</_id>
<id>77455</id>
<titol>Teatre La Massa</titol>
<url>https://patrimonicultural.diba.cat/element/teatre-la-massa</url>
<bibliografia><![CDATA[&lt;p&gt;BENITO Pere (2006). Vilassar de Dalt, un poble de futur. Ajuntament de Vilassar de Dalt. DOMÍNGUEZ, Josep i OLIVA, Benet (1994). Vilassar de Dalt. Història gràfica. Oikos-Tau. Vilassar de Mar.&lt;/p&gt; ]]></bibliografia>
<centuria>XIX</centuria>
<notes_conservacio></notes_conservacio>
<descripcio><![CDATA[&lt;p&gt;És un edifici de planta circular i pis d&apos;estructura metàl·lica radial amb la cúpula de maons i ciment, basada en la tradicional volta catalana de maó pla que Rafael Gustavino patenta i exporta als Estats Units, on treballa la major part de la seva vida. A Nova York hi ha un altre edifici d&apos;ell amb la mateixa tècnica, es tracta del a Capella de Sant Paul&apos;s de la Universitat de Columbia. També és seu l&apos;Smithsonian Museum de Whasington DC. Antigament, l&apos;entrada es feia pel mateix cafè, seu del centre Vilassanès. Durant molts anys va estar tancat a l&apos;espera d&apos;un projecte que l&apos;adeqüés a les normatives actuals. Aquest projecte es tira endavant a partir de 1998 i és obra dels arquitectes Ignasi de Solà-Morales, Lluís Dilmé i Xavier Febré. En aquest projectes replanteja l&apos;accés i s&apos;adequa una façana que doni a la també renovada Plaça del Teatre. Aquestes reformes s&apos;inauguren el 27 d&apos;abril de 2002 i permeten establir una programació estable d&apos;activitats on s&apos;inclouen els grups locals.&lt;/p&gt; ]]></descripcio>
<codi_element>08214-367</codi_element>
<ubicacio>Plaça del teatre, 1-3</ubicacio>
<historia><![CDATA[&lt;p&gt;Les parcel·les on ara s&apos;aixequen el teatre i la seu, l&apos;any 1861, eren propietat de Josep Piferrer i Mir, que les lloga durant 5 anys a Lluís Balius i Roig per fer-hi un teatre i un servei de begudes. L&apos;any 1979 consta que el teatre es trobava en mal estat i a l&apos;any següent Genís Trias i Cuyàs, forner de Cal Mosso, el compra per 6500 ptes. de l&apos;època. El 10 d&apos;octubre d&apos;aquell mateix any de 1880, es crea la &apos;Societat del Teatre de Vilassar&apos;, amb l&apos;objectiu de construir-hi un nou teatre i finançada per 12 prohoms que actuen d&apos;accionistes. Encarrega el projecte del teatre a Rafael Gustavino, que era mestre d&apos;obres d&apos;una família d&apos;origen italià. El 13 de març de 1881 s&apos;inaugura amb l&apos;obra &apos;La flor de la madastra&apos;. L&apos;any 1889 ho compra la societat de mutu auxili Centro Vilasanés, integrada per propietaris, industrials, encarregats i treballadors qualificats de la indústria tèxtil. Durant el final de la dictadura esdevé un centre cultural important pel poble; però entre 1985 i el 2002 resta tancat per adequar-lo a les normatives vigents. Finalment s&apos;inaugura el 27 d&apos;abril de 2002.&lt;/p&gt; ]]></historia>
<coordenades>41.5179900,2.3583300</coordenades>
<utm_x>446459</utm_x>
<utm_y>4596460</utm_y>
<any>1881</any>
<rel_municipis>08214</rel_municipis>
<municipi_nom>Vilassar de Dalt</municipi_nom>
<tipus_acces>Fàcil</tipus_acces>
<estat_conservacio>Bo</estat_conservacio>
<images><value>https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77455-foto-08214-367-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77455-foto-08214-367-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77455-foto-08214-367-3.jpg</value>
</images>
<proteccio>Legal</proteccio>
<estil>Eclecticisme|Contemporani</estil>
<ambit>Patrimoni immoble</ambit>
<tipologia>Edifici</tipologia>
<titularitat>Privada</titularitat>
<us_actual>Científic</us_actual>
<inspire_tipus><value>BCIN</value>
</inspire_tipus>
<inspire_subtipus><value>National Monument Record</value>
</inspire_subtipus>
<inspire_atribut><value>Civil</value>
</inspire_atribut>
<data_modificació>2020-10-07 00:00:00</data_modificació>
<autor_fitxa>Jordi Montlló Bolart</autor_fitxa>
<autor_element>Rafael Gustavino Moreno</autor_element>
<observacions><![CDATA[La novetat tècnica de la cúpula creava recels a les juntes de l&apos;entitat i sovint demanaven informes que sempre resultaven elogiosos. Un d&apos;ells fou l&apos;any 1927 per part de l&apos;arquitecte Jeroni Martorell. A la sala d&apos;espectacles s&apos;hi instal·la el primer cinematògraf de Vilassar.]]></observacions>
<codi_estil>102|98</codi_estil>
<codi_tipologia>45</codi_tipologia>
<codi_tipo_sitmun>1.1</codi_tipo_sitmun>
<proteccio_id>1768</proteccio_id>
<rel_comarca><value>21</value>
</rel_comarca>
<_lastChange>2026-04-01 03:57:03</_lastChange>
</item>
</elements>
</dataset></datasets></result>
