{"nom":"Patrimoni cultural","machinename":"patrimonicultural","descripcio":"Patrimoni cultural","entitats":1,"datasets":[{"nom":"Patrimoni cultural","machinename":"patrimoni_cultural","descripcio":"Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.","paraules_clau":["mapes patrimoni cultural"],"llicencia":"https:\/\/creativecommons.org\/licenses\/by\/4.0\/deed.ca","freq_actualitzacio":7,"sector":["cultura-ocio","educacion","turismo"],"tema":["turism","cultura","educacio"],"responsable":"Diputació de Barcelona","idioma":"Català","home_page":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/","referencies":[{"url":null,"nom":null}],"tipus":"patrimonicultural","estat":"public","creacio":"2020-04-27 10:20:16","modificacio":"2026-11-07 18:15:18","entitats":1,"elements":[{"id":"77556","titol":"Festa del Roser","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/festa-del-roser-0","bibliografia":"CARAFÍ i MORERA, Enric (2010). Sant Joan Samora: mil anys d'història. Recull de textos referents a la capella i al poble. Edició de l'ermita de Sant Joan Samora. CARAFÍ i RIUS, Carme (1993). Festa del Roser, Sant Joan Samora. Programa de la festa editat per la Comissió de festes de Sant Joan Samora.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"La festa de la Mare de Déu del Roser es celebra el segon diumenge de maig al poble de Sant Joan Samora i es considera la festa major petita. Consisteix en la benedicció de les garlandes, tortell ensucrat fet d'ous i farina, a l'interior de l'església, una processó al voltant de l'església amb la imatge de la Marededéu, cantant els Goigs del Roser i l'entrada a l'església per oir la missa. A l'hora de dinar tothom té la família o amics convidats a casa amb àpat de Festa Major per continuar la celebració en família.","codi_element":"08222-50","ubicacio":"Sant Joan Samora","historia":"Hi ha constància documental que aquesta festa es porta celebrant des de 1864 com a mínim. Originàriament la celebració es feia el 7 d'octubre, però les feines del camp d'aquella època van determinar el canvi de data. La garlanda abans les feien les noies del poble amb ous i farina que anaven recollint per les cases. Més endavant es van encarregar a un forn de Santa Fe de La Granada. El senyor Pere Carafí de Cal Quico, ens explica que el seu avi anava a peu fins a Santa fe per portar les garlandes. Prèviament la gent que en volia les encarregava i quan l'home arribava, la gent les anava a buscar a Cal Quico. Després el transport es va fer per tren via Gelida. Les sis grans propietats del poble són: Ca l'Almirall, Can Bosc, Can Carafí, Can Raimundet, Can Casanovas i Casa Gran. Cada any un d'aquests propietaris pagava les despeses de la festa. Es feia una garlanda pel capellà, una pels escolans i una pel Cor. També se'n feien dues en forma de coca, una pel propietari que l'any següent li tocava pagar la festa i l'altra es tallava a bocins i es repartia entre la concurrència. A la sortida de la missa es subhastaven les altres garlandes que eren tantes com imatges de sants que hi havia a l'església. La que corresponia a la imatge de la Marededéu del Roser era més gran. A la tarda,es tornaven a concentrar a l'església per resar el rosari i fer una ballada a l'era de la Casa Gran.","coordenades":"41.4719600,1.8660400","utm_x":"405315","utm_y":"4591772","any":"","rel_municipis":"08222","municipi_nom":"Sant Llorenç d'Hortons","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]}]}]}