<result>
<nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimonicultural</machinename>
<descripcio>Patrimoni cultural</descripcio>
<entitats>1</entitats>
<datasets><dataset><nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimoni_cultural</machinename>
<descripcio>Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.</descripcio>
<paraules_clau>
<item>
mapes patrimoni cultural</item>
</paraules_clau>
<llicencia>https://creativecommons.org/licenses/by/4.0/deed.ca</llicencia>
<freq_actualitzacio>7</freq_actualitzacio>
<sector>
<item>
cultura-ocio</item>
<item>
educacion</item>
<item>
turismo</item>
</sector>
<tema>
<item>
turism</item>
<item>
cultura</item>
<item>
educacio</item>
</tema>
<responsable>Diputació de Barcelona</responsable>
<idioma>Català</idioma>
<home_page>https://patrimonicultural.diba.cat/</home_page>
<referencies>
<item><url></url>
<nom></nom>
</item></referencies>
<tipus>patrimonicultural</tipus>
<estat>public</estat>
<creacio>2020-04-27 10:20:16</creacio>
<modificacio>2026-11-07 18:15:18</modificacio>
<entitats>1</entitats>
<elements>
<item>
<_id>6aef59e4a856921e990b1196</_id>
<id>78722</id>
<titol><![CDATA[Teatre de l&apos;Ametlla de Merola]]></titol>
<url>https://patrimonicultural.diba.cat/element/teatre-de-lametlla-de-merola</url>
<bibliografia><![CDATA[VV.AA (2004). L&apos;Ametlla de Merola, L&apos;EROL núm especial R.SERRA: L&apos;Ametlla de Merola, parc Fluvial del Llobregat s/d. I. TERRADAS SABORIT. &apos;Dades històriques de L&apos;Ametlla de Merola&apos;. Ametlla de Merola.1978. I. TERRADAS SABORIT. &apos;De les colònies industrials a la crisi de l&apos;Estat Providència&apos;. L&apos;Avenç. Barcelona 1988. I. TERRADAS SABORIT. Les Colònies industrials. Laia. Barcelona. 1979. I. TERRADAS SABORITLa qüestió de les colònies industrials. Centre Estudis del Bages, Manresa 1994. R. SERRA. Les colonies textils a Catalunay, Manresa Angle editorial, 2000. CLOTET, D. I SERRA, R. &apos;Teatre i cinema&apos;, a Histories del riu. El llegat de les olònies, Regio7, 2005, p.51-52 AADD (2011). Pla d&apos;ordenacio urbanística municipal. Catàleg del patrimoni arquitectònic, històric i artístic. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa j7 VV.AA. Inventaridel Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 1994. TEIXIDOR, E. I SERRA,R.(2010). Vida de colònia. Les colònies tèxtils a Catalunya, Angle Ed.]]></bibliografia>
<centuria>XX-XXI</centuria>
<notes_conservacio><![CDATA[El 2009 s&apos;iniciaren les obres de restauració i adequació del teatre, dirigides per l&apos;estudi Lloveras &amp; Soler de Barcelona.]]></notes_conservacio>
<descripcio><![CDATA[És un edifici allargat, de planta rectangular, amb coberta escalonada que consta de planta baixa més planta pis al volum central i de planta baixa al volum de l&apos;entrada principal. No hi han finestres, únicament disposa de portes de sortida d&apos;emergència de la sala a més de l&apos;accés principal. L&apos;edifici el teatre, en curs de restauració, té annex el Cafè, centre de reunions els Ametllans.]]></descripcio>
<codi_element>08175-20</codi_element>
<ubicacio><![CDATA[Plaça del Teatre, 08672- L&apos;Ametlla de Merola]]></ubicacio>
<historia><![CDATA[El 1880 ja es té noticia de l&apos;existència d&apos;un petit teatre a l&apos;edifici que avui acull la biblioteca i llar d&apos;avis, on ja es feren uns pastorets íntegres, fins el 1902 que s&apos;inaugurà el teatre nou ubicat al mateix lloc que avui, i s&apos;aprofita també per estrenar nous pastorets amb &apos;El naixement del Salvador o la redempció de l&apos;esclau&apos; i &apos;La venjança de Jesús&apos; que s&apos;anaren alternant fins a l&apos;any 1912. El 1912 S&apos;estrena &apos;La Rosa de Jericó&apos;, l&apos;obra que dóna més ressò i prestigi dels pastorets que s&apos;havien anat fent a l&apos;Ametlla. Aquests es van fer fins l&apos;any 1939 i s&apos;anaren alternant amb d&apos;altres obres com &apos;L&apos;estel de Natzaret&apos;, &apos;La venjança de Jesús&apos; i &apos;Jesús infant&apos;. El 1949 es reforma el teatre dotant-lo de nous mitjans tècnics i modificant-ne la seva estructura perquè el pati de butaques passés a un aforament de 600 persones i l&apos;escenari fos més gran per adequar-se tant als actors com a l&apos;escenografia. L&apos;obra representada encara era &apos;La Rosa de Jericó&apos; però una sèrie de canvis (incorporació de dones i nous quadres) i la renovació de la lletra per part d&apos;en Francesc d&apos;Assís Picas i la música per part d&apos;en Josep Conangla (fills de l&apos;Ametlla), van fer que l&apos;obra passés a anunciar-se com &apos;Els pastorets de l&apos;Ametlla de Merola&apos;. 1954 Per tots aquests canvis i l&apos;evolució cap a una obra més entenedora barrejant-hi alguns elements de l&apos;obra &apos;La Rosa de Jericó&apos; , naixerà finalment &apos;La flor de Nadal&apos;, i d&apos;aleshores ençà són els únics que s&apos;han representat. Tots aquests factors han portat també a anomenar l&apos;obra com &apos;Els pastorets de l&apos;Ametlla de Merola&apos; ja que tant l&apos;autor de la lletra com el de la música, F. A. Picas i J. Conangla, s&apos;n fills de l&apos;Ametlla i van dotar a l&apos;obra una personalitat característica, aprofitant també tot el passat teatral històric que s&apos;havia anat portant a terme fins llavors. També s&apos;ha de dir que els diferents directors que han anat passant al llarg del temps dels pastorets han sigut de l&apos;Ametlla i tots ells han ajudat a evolucionar, perfeccionar i adaptar l&apos;obra al temps que vivim igual que totes aquelles millores tècniques que s&apos;han realitzat com l&apos;arranjament de la música per part d&apos;en Carles Cases al 1992 i altres millores escenogràfiques]]></historia>
<coordenades>41.9078600,1.8830300</coordenades>
<utm_x>407361</utm_x>
<utm_y>4640149</utm_y>
<any>1902</any>
<rel_municipis>08175</rel_municipis>
<municipi_nom>Puig-reig</municipi_nom>
<tipus_acces>Fàcil</tipus_acces>
<estat_conservacio>Bo</estat_conservacio>
<images><value>https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78722-foto-08175-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78722-foto-08175-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78722-foto-08175-20-3.jpg</value>
</images>
<proteccio>Legal i física</proteccio>
<estil>Contemporani|Popular</estil>
<ambit>Patrimoni immoble</ambit>
<tipologia>Edifici</tipologia>
<titularitat>Pública</titularitat>
<us_actual>Científic</us_actual>
<inspire_tipus></inspire_tipus>
<inspire_subtipus></inspire_subtipus>
<inspire_atribut></inspire_atribut>
<data_modificació>2023-01-30 00:00:00</data_modificació>
<autor_fitxa>Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero</autor_fitxa>
<autor_element></autor_element>
<observacions><![CDATA[La seva importància, més que pels seus valors arquitectònics, és pel valor social que ha dinamitzat la vida de la colònia; per aquesta raó els ametllans iniciaren una campanya reivindicant la restauració de l&apos;equipament, cosa que s&apos;està fent en l&apos;actualitat en diferents fases.]]></observacions>
<codi_estil>98|119</codi_estil>
<codi_tipologia>45</codi_tipologia>
<codi_tipo_sitmun>1.1</codi_tipo_sitmun>
<proteccio_id></proteccio_id>
<rel_comarca><value>14</value>
</rel_comarca>
<_lastChange>2026-11-07 18:03:32</_lastChange>
</item>
</elements>
</dataset></datasets></result>
