<?xml version="1.0"?><rdf:RDF
        xmlns:rdf="http://www.w3.org/1999/02/22-rdf-syntax-ns#"
        xmlns:time="http://www.w3.org/2006/time#"
        xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/"
        xmlns:og="http://ogp.me/ns#"
        xmlns:web="http://ogp.me/ns/website#"
        xmlns:vcard="http://www.w3.org/2006/vcard/ns#"
        xmlns:foaf="http://xmlns.com/foaf/0.1/"
        xmlns:rdfs="http://www.w3.org/2000/01/rdf-schema#"
        xmlns:geo="http://www.w3.org/2003/01/geo/wgs84_pos#"
        xmlns:dct="http://purl.org/dc/terms/"
        xmlns:dcat="http://www.w3.org/ns/dcat#"
        xmlns:xsd="http://www.w3.org/2001/XMLSchema#"
        xmlns:auto="http://datos.gob.es/recurso/sector-publico/territorio/Catalunya"
        xmlns:tema="http://datos.gob.es/kos/sector-publico/sector/"
        xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/"
        xmlns:skos="http://www.w3.org/2004/02/skos/core#"
        xmlns:schema="http://schema.org/"><dcat:Datasets><dct:title xml:lang="ca">Patrimoni cultural</dct:title><dct:identifier>patrimonicultural</dct:identifier><dct:description xml:lang="ca">Patrimoni cultural</dct:description><dct:extent><dct:SizeOrDuration><rdfs:label xml:lang="ca">1 entitats</rdfs:label><rdf:value rdf:datatype="http://www.w3.org/2001/XMLSchema#nonNegativeInteger">1</rdf:value></dct:SizeOrDuration></dct:extent><content:item><dcat:Dataset rdf:about="https://do.diba.cat/api/dataset/patrimoni_cultural"><dct:identifier>patrimoni_cultural</dct:identifier><dct:title xml:lang="ca">Patrimoni cultural</dct:title><dct:description xml:lang="ca">Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.</dct:description><dcat:keyword>mapes patrimoni cultural</dcat:keyword><dct:license rdf:resource="https://creativecommons.org/licenses/by/4.0/deed.ca" /><tema:sector>
                                                                                                            cultura-ocio,
                                                                                                                                            educacion,
                                                                                                                                            turismo
                                                                                                    </tema:sector><skos:prefLabel xml:lang="ca">Diputació de Barcelona</skos:prefLabel><dct:publisher rdf:resource="" /><dc:type>patrimonicultural</dc:type><dc:coverage>public</dc:coverage><dct:dateSubmitted rdf:datatype="http://www.w3.org/2001/XMLSchema#dateTime">2020-04-27T10:20:16TZD</dct:dateSubmitted><dct:modified rdf:datatype="http://www.w3.org/2001/XMLSchema#dateTime">2026-04-05T09:42:22TZD</dct:modified><dct:extent><dct:SizeOrDuration><rdfs:label xml:lang="ca">1 entitats</rdfs:label><rdf:value rdf:datatype="http://www.w3.org/2001/XMLSchema#nonNegativeInteger">1</rdf:value></dct:SizeOrDuration></dct:extent><dc:language>ca</dc:language><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d20ed9bfbea9181b43aa92
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[80738]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jaciment de la cova del turó del Mal Pas]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-la-cova-del-turo-del-mal-pas]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;DAURA, A., GALOBART, J., PIÑERO, J. (1995). L&#039;arqueologia al Bages. Centre d&#039;Estudis del Bages. FERRANDO I ROIG, A . (1983). El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l&#039;Obac. Història i arqueologia vistes per un excursionista. Unió Excursionista de Sabadell. SOUICH, F. Du (1974). Los restos humanos prehistóricos de la cueva del Turó del Mal Pas. Ampurias, nº 36. SOUICH, F. Du (1970). Algunos dientes humanos del Bronce Inicial de Cataluña. Pyrenae, nº 6. VIÑAS, R. (1965). Cova del Turó del Mal Pas de Puigdoure (Barcelona). Geo y Bio. Karst 7, pp. 26-28.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[-1800]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;La cova es troba en una diàclasi dels aglomerats. Té uns 50m de recorregut. S&#039;hi accedeix a través d&#039;una obertura estreta (1,50m de llargària, 0,50m d&#039;alçària i 0,30m d&#039;ample), després de la qual hi ha una galeria espaiosa de 4m d&#039;amplada i 10m d&#039;alçària. El jaciment arqueològic consistent en un enterrament d&#039;inhumació col·lectiu, es trobava a l&#039;interior de la galeria. L&#039;aixovar consistia en una punta de sageta de sílex amb aletes i peduncle, un rascador de sílex, un fragment de sílex en forma de fulla de secció trapezoïdal amb retocs, una fulla llarga de sílex trapezoïdal, i una fulla de sílex de color melat. D&#039;útils d&#039;os es van recollir un punxó, tres fragments de punxons i una part d&#039;un ullal de senglar. La ceràmica està formada per un gran vas fet a mà de forma cònica a la part superior i semiesfèrica a la meitat inferior, amb diversos mugrons a la línia de la carena amb dos foradets verticals cadascun d&#039;ells. També es recolliren restes paleontològiques: capra Ibex, equus Caballus, estudiades per J.F. de Villalta. Les restes antropològiques inhumades corresponien almenys a 19 individus, mostrant una població de tipus mediterrani gràcil, amb alguns trets robusts i pervivències racials del Paleolític Superior. Van ser estudiades per Felipe du Souich, que realitzà una tesi de llicenciatura.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08139-16]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Turó del Mal Pas de Puigdoure]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;S&#039;han fet diferents actuacions: l&#039;any 1963 es va fer la troballa en superfície i la primera exploració per part del Grup d&#039;Exploracions Subterrànies del Club Muntanyenc Barceloní, dirigits per Òscar Andrés i Josep Maria Torras. L&#039;any 1965 un equip de l&#039;Institut de Prehistòria i Arqueologia de la Diputació de Barcelona es va interessar per la troballa i va fer una excavació que no tingué continuïtat malgrat l&#039;interès de la cova. Realitzada per M. Llongueras i R. Viñas.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[41.6705300,1.9555300]]></content:encoded><content:item>413054</content:item><content:item>4613724</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08139/format/rdf-xml" /><content:item>Mura</content:item><content:encoded><![CDATA[Difícil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jaciment arqueològic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Lúdic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2020-09-29 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Cortés Elía, Mª del Agua]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Es troba dins la zona del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l&#039;Obac. Els materials es guarden al Museu d&#039;Arqueologia de Catalunya.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1754]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.4]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/7/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq></dcat:Dataset></content:item></dcat:Datasets></rdf:RDF>