<result>
<nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimonicultural</machinename>
<descripcio>Patrimoni cultural</descripcio>
<entitats>1</entitats>
<datasets><dataset><nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimoni_cultural</machinename>
<descripcio>Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.</descripcio>
<paraules_clau>
<item>
mapes patrimoni cultural</item>
</paraules_clau>
<llicencia>https://creativecommons.org/licenses/by/4.0/deed.ca</llicencia>
<freq_actualitzacio>7</freq_actualitzacio>
<sector>
<item>
cultura-ocio</item>
<item>
educacion</item>
<item>
turismo</item>
</sector>
<tema>
<item>
turism</item>
<item>
cultura</item>
<item>
educacio</item>
</tema>
<responsable>Diputació de Barcelona</responsable>
<idioma>Català</idioma>
<home_page>https://patrimonicultural.diba.cat/</home_page>
<referencies>
<item><url></url>
<nom></nom>
</item></referencies>
<tipus>patrimonicultural</tipus>
<estat>public</estat>
<creacio>2020-04-27 10:20:16</creacio>
<modificacio>2026-11-07 18:15:18</modificacio>
<entitats>1</entitats>
<elements>
<item>
<_id>6aef58fbae7053c3450aecac</_id>
<id>80766</id>
<titol><![CDATA[Trull d&apos;oli de Puigdoure]]></titol>
<url>https://patrimonicultural.diba.cat/element/trull-doli-de-puigdoure</url>
<bibliografia><![CDATA[&lt;p&gt;BALLBÈ, M.: Aportació històrica de Mura. Les cases de pagès. Mura. 1997. FERRANDO I ROIG, A . (1983). El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l&apos;Obac. Història i arqueologia vistes per un excursionista. Unió Excursionista de Sabadell. IGLÉSIAS, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona.&lt;/p&gt; ]]></bibliografia>
<centuria>XVII?</centuria>
<notes_conservacio>Està fragmentat</notes_conservacio>
<descripcio><![CDATA[&lt;p&gt;Al costat de la casa de Puigdoure hi ha un antic cobert que no conserva la teulada i que tenia la funció de lloc de premsada del vi i l&apos;oli. La construcció aprofita una paret de roca per la banda de ponent, de manera que aquesta roca fa de paret de la construcció i la teulada es recolzava sobre aquesta. En aquest espai hi ha un encaix de premsa i les restes d&apos;un antic trull d&apos;oli. Probablement es trobaria en aquest mateix lloc, tot i que no necessàriament el que ocupa actualment. Es conserva la mola de pedra central de grans dimensions feta en pedra de granit i que conserva l&apos;espai on s&apos;encaixaria l&apos;eix. A l&apos;entorn hi ha les pedres que formarien les parets del recipient on encaixava la mola. Actualment es troben posats al terra, plans, i seguint l&apos;estructura circular del trull.&lt;/p&gt; ]]></descripcio>
<codi_element>08139-44</codi_element>
<ubicacio>Zona turó de Puigdoure</ubicacio>
<historia><![CDATA[&lt;p&gt;Generalment, els masos de més importància disposaven d&apos;una economia d&apos;autosuficiència. Per aquest motiu, en aquest mas també hi havia molí d&apos;oli per l&apos;autoabastiment. Puigdoure surt esmentada en el fogatge de 1553 (Iglésies, 1979) que esmenta a Narcís Puig Roure. També a la consueta de Mura de 1592 (APM) hi vivía Salvador Puxtoura i 11 persones més. Aquesta informació és la que en permet afirmar que la casa ja existia al segle XIV. Tenim també un document de l&apos;any 1633, quan Jaume Puigdoure pagès de Santa Creu de Palou era tutor i cuidador dels fills d&apos;Antich Puigdoure (AT; Ballbé, 1997). A la mateixa casa tenim gravada la data 1743 en una llinda de la casa antiga, probablement fruit d&apos;una ampliació o reconstrucció, i el cos més modern data del segle XIX. Les masies de Santa Creu de Palou: Matarrodona, Puigdoure, la Casa del Putget i el Farell, al segle XVIII van tenir un important auge econòmic degut a la producció de vi, com ho demostren les llindes gravades en les portes de les cases i els cups. L&apos;antic masover de la casa, Ramon Montagut, va trobar cinc monedes de coure, Ardits de Bilió, moneda barcelonesa de l&apos;any 1640, en retirar la runa de la teulada de la casa antiga que se li va enfonsar. En aquella època la casa era utilitzada com a corrals de bestiar.&lt;/p&gt; ]]></historia>
<coordenades>41.6713600,1.9428200</coordenades>
<utm_x>411997</utm_x>
<utm_y>4613829</utm_y>
<any></any>
<rel_municipis>08139</rel_municipis>
<municipi_nom>Mura</municipi_nom>
<tipus_acces>Restringit</tipus_acces>
<estat_conservacio>Regular</estat_conservacio>
<images><value>https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80766-foto-08139-44-1.jpg</value>
</images>
<proteccio>Legal</proteccio>
<estil>Contemporani</estil>
<ambit>Patrimoni immoble</ambit>
<tipologia>Element arquitectònic</tipologia>
<titularitat>Pública</titularitat>
<us_actual>Sense ús</us_actual>
<inspire_tipus></inspire_tipus>
<inspire_subtipus></inspire_subtipus>
<inspire_atribut></inspire_atribut>
<data_modificació>2020-09-29 00:00:00</data_modificació>
<autor_fitxa>Cortés Elía, Mª del Agua</autor_fitxa>
<autor_element></autor_element>
<observacions><![CDATA[Es troba dins la zona del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l&apos;Obac.]]></observacions>
<codi_estil>98</codi_estil>
<codi_tipologia>47</codi_tipologia>
<codi_tipo_sitmun>1.3</codi_tipo_sitmun>
<proteccio_id></proteccio_id>
<rel_comarca><value>7</value>
</rel_comarca>
<_lastChange>2026-11-07 17:59:39</_lastChange>
</item>
</elements>
</dataset></datasets></result>
