BALLBÉ, M. (1993). Les tines del mig de les vinyes a la comarca del Bages. Col. 'Quaderns'. Centre d'Estudis del Bages. Manresa. VV.AA. Tines a les Valls del Montcau. Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Consorci de les Valls del Montcau. Ed. Farell. 2005.<\/p> ","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"
Aprofitant un desnivell del terreny, a la part de tamuntana de la casa de Puigdoure, hi ha una construcció de planta rectangular coberta amb teulada a doble vessant i amb una porta d'accés al nivell superior de manera que s'accedeix al segon pis. Es tracta del cobert que alberga dues tines, una és circular i l'altra quadrada, totes dues folrades amb cairons ceràmics que es troben en bon estat. A la penúltima filada superior dels cairons presenten un graó que servia per recolzar la tapa de fusta. Les boixes de les dues tines donen a l'interior del celler que es troba a la casa.<\/p> ","codi_element":"08139-49","ubicacio":"Zona turó de Puigdoure","historia":"
El cultiu de la vinya i la seva comercialització va provocar un important creixement amb ampliació de la superfície conreable i la roturació de nous camps en un territori de superfície difícil, que va obligar a la construcció de murs de pedra seca presents a tot el territori, i que va permetre el desenvolupament d'una pagesia rabassaire al voltant dels grans masos de la zona: El Farell, la Mata, Matarrodona. La tina era un element imprescindible per l'elaboració del vi. A la tina es tirava el most que sortia un cop xafat el raïm amb les premses; aquí fermentava fins a convertir-se en vi. Generalment, les tines es feien en llocs amb desnivell per tal de que a sota es pogués obrir un forat, la boixa, pel qual es retirava el vi que després es guardava en bótes; o bé es construïa una estructura elevada que permetés obtenir alçada. La diferència d'alçada permetia abocar el most per dalt amb comoditat i recollir el vi per baix. Les tines excavades a la roca daten de l'Edat Mitjana (RIU, 1989), mentre que les folrades amb cairons envernissats es feien a partir del segle XVII, ja que d'aquesta manera s'impermeabilitzava (BALLBÉ, 1993). El conreu de la vinya va ser freqüent a la zona des de l'Edat Mitjana, amb un apogeu al segle XVII, moment en què es construeixen noves tines, i quasi desapareixent amb la fil·loxera a finals del segle XIX, tot i que es van plantar nous ceps americans que van mantenir el conreu de la vinya fins a la industrialització. L'apogeu de la vinya al segle XVIII obliga a construir més tines a l'exterior de les cases. Probablement, les tines exteriors eren utilitzades per parcers, mentre que les interiors de les cases eren dels amos.<\/p> ","coordenades":"41.6715400,1.9427100","utm_x":"411988","utm_y":"4613849","any":"","rel_municipis":"08139","municipi_nom":"Mura","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08139\/80771-foto-08139-49-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08139\/80771-foto-08139-49-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08139\/80771-foto-08139-49-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-29 00:00:00","autor_fitxa":"Cortés Elía, Mª del Agua","autor_element":"","observacions":"Es troba dins la zona del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac.","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]}]}]}